“Aquelles nits de Nadal” ;) MOLTS D’ANYS I BONS

ESCOLTIVEIG desitja BON NADAL a tothom:

salut, pau i alegria, en aquests temps convulsos

 

 

El record d’aquelles nits de Nadal,
un any més recordant que no hi ets,
em creia fer-ho tan bé,
em creia tan diferent,
i ara no hi ets,
i sense tu fa tan fred.

El record d’aquell llit, el record d’un petó,
el record d’aquelles nits de Nadal,
on tot era especial, on el temps m’era igual,
cada instant era un regal de Nadal, cada instant era un regal.

I ara tot sol recordant que no hi ets,
i aquelles nits que mai més tornaran.
He perdut tant de temps,
intentant-te trobar,
però ja no hi ets,
i sense tu fa tan fred.

El record d’aquell llit, el record d’un petó,
el record d’aquelles nits de Nadal,
on tot era especial on el temps m’era igual,
cada instat era un regal de Nadal, cada instant era un regal de Nadal.

Com han canviat les coses,
com han canviat el món,
no perd l’esperança
en un dia com avui,
que no estem sols
un dia com Nadal.

El record d’aquell llit, el record d’un petó,
el record d’aquelles nits de Nadal,
on tot era especial on el temps m’era igual,
cada instant era un regal de Nadal,
el record d’aquell llit, el record d’un petó,
el record d’aquelles nits de Nadal,
on tot era especial on el temps m’era igual,
cada instant era un regal de Nadal,

cada instant era un regal … de Nadal.

cada instant era un regal de Nadal,

“Cazadores de mitos”, o com demostrar (o no) les llegendes urbanes

            Va ser un frau l’arribada de l’home a la Lluna?  Cal comprovar-ho?

Cuatro estrenà dissabte dematí “Los cazadores de mitos” (“Mythbusters”), una sèrie documental d’èxit produïda per Discovery Channel, en la qual un equip d’experts posa a prova alguns mites i llegendes urbanes de la cultura popular, capitanejats pels experts en efectes especials Adam Savage y Jamie Hyneman. Savage és el qui sol anar d’obscur i fa el personatge de “nin gran”, i Hyneman (el qui sol anar de blanc, calb amb boina i bigots o barba) és “la veu de la raó”. Tots dos han estat “constructors” de ninots i efectes especials (a La guerra de les galàxies, Matrix, Terminator 3). Amb l’ajuda de Tory Belleci, Grant Imahara y Kari Byron, aquesta parella comprovarà la veracitat de diferents mites populars. Per a dur a terme les proves, l’equip durà l’experiment a l’extrem, utilitzant la més moderna tecnologia i complexes dispositius mecànics que ells mateixos dissenyen, construeixen i manegen en el seu taller: armes, vehicles, grues, explossius i sobretot maniquís per a la realització de la seva prova.

            Al final de cada capítol, cada mite és classificat com a:

Vertader: Els caçadors són capaços de recrear el resultat esperat amb les circumstàncies originalment descrites. Per exemple: la veu humana pot rompre vidres; i les cucaratxes poden sobreviure a una catàstrofe nuclear.

Possible: Els resultats desitjats només poden tenir lloc expandint els paràmetres originals dins de marges raonables (o sigui, les circumstàncies requerides perquè el mite funcioni no són pràctiques, però sí possibles). Per tant, és possible fer surar un vaixell enfonsat amb pilotes de ping-pong; o fer explotar una casa si se sobrecarrega l’interior amb insecticida i hi ha un curtcircuit.

Fals: Quan el resultat no pot ser duplicat amb els paràmetres originals (ni tan sols els raonablement exagerats), o succeeix amb paràmetres tan inusuals que la probabilitat de la validesa del mite és insignificant. Alguns casos:

· el nyec d’un ànecn fa eco: una llegenda urbana diu que el qüec-qüec d’una ànnera no té ressò;

· una moneda tirada des d’un edifici alt no pot assassinar un vianant;

· un ventilador penjat al sòtil no pot decapitar una persona;

· disparant una pistola no es pot rompre un pany ni explotar un tanc de benzina;

En ocasions, les qualificacions no són fàcils. Una vegada provaren si una bala disparada a l’aire directe cap a dalt pot caure matant al tirador o a un innocent transeünt. Li donaren les 3 qualificacions: “fals“, perquè les bales caurien a una velocitat no letal; “possible” perquè es més probable que el tirador dispari amb un lleuger angle, on la bala mantendrà la seva trajectòria balística i pot ser potencialment letal quan torna; i “vertader” perquè hi ha molts de testimonis de bales perdudes que han matat gent.

Diumenge passat varen fer l’episodi 40 (el 1r de la 3ª temporada). Estava dedicat al Coet Confederat: la recreació de la llegenda en la que un míssil balístic va ser disparat per l’exèrcit confederat des de Richmond fins a Washington, durant la Guerra de Secessió. Com podeu veure, com diria el meu amic Manolo, aquesta genteta té molts de recursos… i poques feines!!  La cita amb aquest entretingut espai és a Cuatro: dissabtes i diumenges, a les 10:55, i de dilluns a divendres a les 11:15.

La Marató de TV3 2008

Amb el missatge “La Marató de TV3 diu molt de tu” la cadena catalana ha fet la promoció de La Marató d’enguany. “Sempre reps molt més del que dónes” ha estat el lema d’una pel·lículeta (un petita docuficció de 5 minutets) feta per Bassat-Ogilvy per a OvideoTV. A l’edat de 12 anys un nin s’ofegava en un llac quan un granger i el seu fill el varen salvar. El pare del nin, a punt de morir, es revelà com una persona rica i va voler agrair aquell fet als pagesos pagant l’educació del fill; un al·lot que, anys més tard, es graduà en medicina. Els dos joves varen perdre el contacte, fins que el fill ric, Winston Churchill, ja convertit en primer ministre britànic, tengué un problema de salut i va acudir d’urgència a l’hospital. Allà li subministraren un medicament nou, l’únic que el podia salvar. Es tractava de la penicil·lina; el seu descobridor: Alexander Fleming, el fill del granger. Guapo, …però diuen que és fals !  És allò que a internet anomenen hoax.

     Des del 1992 (convocada contra la leucèmia), “La Marató de TV3” lluita per ajudar a combatre les malalties que, malauradament, encara no tenen curació (càncer, Alzheimer, SIDA, dolor crònic…). En tots aquests anys, ha recaptat prop de 75 milions d’euros que han permès finançar 464 projectes de recerca biomèdica. Més de 1.300 investigadors s’han beneficiat directament de les aportacions econòmiques que administra La Fundació de La Marató per fer progressos en la investigació i la prevenció de les malalties a les quals s’ha dedicat aquest programa fins ara. Enguany, per iniciativa de diverses associacions d’afectats, TV3 dedicarà la Marató a les malalties mentals, DIUMENGE 14, DES DE LES 10 DEL MATÍ.

    Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins al punt de ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. Provoquen patiment i incapacitat, alhora que representen una important càrrega social i econòmica per als malalts i les seves famílies. Però al cost econòmic se n’hi ha d’afegir un altre de més important: el personal. Qui té un trastorn mental greu sol tenir dificultats per relacionar-se amb familiars i amics, per conservar la feina i per fer vida normal. Són alteracions en la manera de pensar, sentir i comportar-se de les persones. En les societats desenvolupades, els més comuns són l’ansietat i la depressió.

     Actualment, 1 de cada 10 persones pateix una d’aquestes dues malalties. Però de malalties mentals n’hi ha de molts tipus, com ara l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn límit de personalitat o l’autisme, entre d’altres. Són malalties que estan estigmatitzades. La gent té por dels malalts mentals, de les seves reaccions, del seu comportament… Cal desplegar estratègies per fer saber que els trastorns es poden prevenir i tractar amb eficàcia. Qualsevol pot tenir una malaltia mental i de tots depèn que la percepció social d’aquests trastorns canviï.

     Com cada any, el diumenge 7 de desembre va sortir a la venda una nova edició d’El disc de La Marató 2008. Un total de 150.000 còpies foren venudes amb els principals periòdics catalans al preu de 9 €; enguany s’hi incorporaren dos diaris esportius. També per 9 € s’ha distribuït El Llibre de la Marató 2008. El CD, que podeu escoltar aquí, incorpora moltes novetats. Per primera vegada hi apareix una cançó col·lectiva. Es tracta de “Here comes the sun”, una composició del “beatle” George Harrison que, sota el títol adaptat de “Ja surt el sol”, és interpretada per tots els artistes (Chenoa, Tomeu Penya, Manu Guix, Pastora, Duquende…) que participen en el disc; també descobrirem artistes com els Estopa, Manolo Escobar o Lolita cantant per primera vegada en català.

Què és “Hora Q”?

A mitjan novembre TV3 va estrenar una nova aposta per a la franja nocturna: “Hora Q“, un programa que vol esser un late-show (mescla d’espai d’entreteniment i d’informatiu nocturn) en què Helena Garcia Melero, i el seu equip d’homes-de-negre, cerquen les respostes a les preguntes que hagi plantejat la jornada, preguntes que aborden temes clau i diversos com l’economia, els esports, la moda, la ciència, etc. I això passa cada nit, de dilluns a dijous, al voltant de la mitjanit.

 

Hem parlat de late-show, però, en realitat, el programa de Na Melero s’assembla poc a “Esta noche cruzamos el Mississippi” de Pepe Navarro o al “Crónicas Marcianas” de Xavier Sardà, i tal vegada una mica més al “Noche Hache” o al “Buenafuente”. Si haguéssim de cercar referents ens hem de remuntar, com hem fet aquí altres vegades, a “Les Mil i Una” aquell primer late show que feia a TV3 Jordi Gonzàlez quan encara –afortunadament- no s’havia enfilat a “La Noria” …ni al “TNT”

 

 

Si el periodisme anglosaxó va consagrar la teoria de les 5 W: What?  Who?  Where?  When?  Why?  …aquí es tracta de contestar unes quantes “Q” de: “Què?”, “Qui?”, “Quan?”, “per Què?” i “on?” (em sap greu però falla la “Q”). “Hora Q“ s’ha proposat respondre en cada programa, que té un format flexible, cinc o sis preguntes per assaciar la curiositat dels espectadors sobre la informació, els esports i l’entreteniment. Els encarregats de fer-ho formen part d’un ampli equip que encapçala Helena Garcia Melero (periodista que ha presentat “Telenotícies” i “Els Matins” o “La Marató”); a més de ser mestra de cerimònies del programa, també el codirigeix juntament amb el periodista Dani Bramon. Dels esports se n’encarrega Lluís Canut, un històric de TV3; la política és comentada per David Bassa i la cultura, per Jordi Gil. Finalment, el músic Quim Vila versiona cada dia l’actualitat, utilitzant una cançó molt coneguda.

A més, no hi falten convidats, especialistes, connexions en directe des de l’exterior (estrenes teatrals, presentacions de llibres –com les Memòries de Pasqual Maragall-) i públic al plató. També hi col·laboren altres cares conegudes de la televisió catalana com Enric López Vilalta, Gaspar Hernández, Josep Maria Ureta i Manel Lucas, entre d’altres col·laboradors de luxe. Els espectadors també disposen a internet dels blogs de cada presentador, i del web del programa on es poden recuperar alguns dels seus fragments més interessants.

L’entrevista principal que fa Garcia Melero, sovint amb l’ajuda d’alguns dels seus col·laboradors, ha tengut ja al futbolista Thierry Henry o al millor jugador d’hoquei herba del món Pol Amat. Però sobretot s’ha entrevistat personatges del món de la política com Miquel Roca Junyent, Joan Saura, Miguel Ángel Revilla (president de Cantàbria, que deu ser que dóna bé per TV i surt a totes les cadenes: Tv3, Cuatro, Telecinco, La Sexta, o la Televisió d’Astúries; …no m’imagín al Molt Honorable Francesc Antich com a TV-star), Anna Hernàndez (esposa del president Montilla), Marta Ferrusola, el ministre Celestí Corbacho,…

Tot plegat té un caire més informatiu que humorístic i això el diferencia de Buenafuente. El futur? Incert, per un programa que pretén cobrir el buit de “La nit al dia” de na Terribes. Es tracta d’un format atractiu però una mica arriscat (informació política, econòmica, social i entreteniment no sempre casen bé) que necessita una paciència (a l’hora de valorar l’audiència) que no sempre tenen els directius de les cadenes (especialment les privades). Confiem amb els TV3.