Això és tot!, riure i somriure en un zapping d’IB3

    Això és tot! és un espai més de la nova programació d’IB3 TV, presentat per Noemí Garcíes (directora del “Tassa i Mitja” a IB3 Ràdio) i Adrià Martí (presentador de “Malnoms” a IB3 TV). És un programa d’humor que, amb una durada de 50 minuts, intenta explicar de manera divertida l’actualitat informativa de la setmana i els moments televisius més simpàtics en l’àmbit illenc i espanyol. La proposta combina la simpatia dels presentadors, amb la tensió sexual no resolta (que diria aquell…) i amb l’emissió de diferents vídeos seleccionats i d’altres seccions.

      Això és tot!  va començar amb un 6 % d’audiència que no està gens malament per anar ubicat al prime time del dimarts vespre, en competència amb House (Cuatro), Aída (TeleCinco), Herederos (La1), Oik mentns? (TV3), i el cinema d’Antena3, LaSexta, La2…  També el repeteixen dissabte migdia amb uns resultats notables (12 % de share)

     Com fan espais d’altres cadenes de l’estil d’“Alguna Pregunta Més?” (TV3) o el seu clon “Fichados” (Antena3), en els tres primers programes d’Això és tot! s’han inclòs retalls divertits de produccions d’altri com “El Diario de…” A3 (una autèntica joia!) o la demostració que Aznar és un autèntic políglota, i que no parlà català només en la intimitat.  

     Però els vídeos que sembla que criden més l’atenció són els d’aquí: al primer programa va sortir el discurs de Cap d’Any del president Francesc Antich (amb uns moviments davant les càmeres una mica teledirigits, com de robocop). Un altre clàssic són les paraules dites malament, de forma embullada, returant, quequejant: totes les teles ho saben i les posen. En aquest cas la víctima ha estat Joan Carles Palos que en un informatiu va tenir greus dificultats per a superar la tasca de dir “un home ha mort tirotejat”

     Seguint amb IB3, una altra secció consisteix a entrevistar qualque personatge popular d’aquesta televisió: Joan Bibiloni (actor de “Llàgrima de sang”), Sílvia Petit (presentadora de “Balears en acció”),… També es recullen els millors talls de la setmana del concurs “Saps la darrera?” i del serial “Llàgrima de sang” –sota el títol de “Gent de sang”. Però una tele com cal necessita altres coses: uns telenotícies de prestigi, els esports, i uns reporters intrèpids. “Això és tot!” ho té …tot:   

    1) Un informatiu sui generis, combinant l’àudio real dels noticiaris d’IB3 TV, (els de Palos, Cristina Bugallo…) però amb imatges totalment absurdes que provenen dels esdeveniments més extravagants.

    2) Els esports solen proporcionar bones imatges: les declaracions de jugadors i entrenadors, els entrenaments i partits del RCD Mallorca… això sempre dóna joc, i sobretot en les aigües remogudes dels darrers temps (i perdonau la broma fàcil).

    3) El programa conta amb un reporter, Joan Barceló, que ha creat …Barceló Directe (a l’estil d’España Directo o Balears en acció), per a visitar fires i festes, deixant mostres del seu sentit de l’humor (“Quina és sa monja més musical? – s’or_questra”). També hi ha na Tonina, la reportera política que es passeja pel Parlament de les illes Balears, jugant amb el bon humor dels polítics: per exemple, fa unes setmanes els demanava què desitgen per al 2009 …però per als seus adversaris (quin perill).

     Un altre espai que provoca el somriure és “Tremponada Alta” (una paròdia de “Temporada Alta”) dedicada a mesclar preguntes i respostes: per exemple, qüestions de Josep Sandoval o Karmele Marchante amb contestacions de Maria Antònia Munar.

     Per anar acabant, n’Adrià i na Noemí (no debades és la veu de Lady Vinil) ens sorprenen també cantant un clàssic, en versió d’Això és tot: és a dir, canviant la lletra de cançons populars per a adaptar-la a un tema d’actualitat, amb els subtítols del karaoke inclosos. Per exemple, fa dos dimarts cantaren el “We are the world, we are the children” aquell d’en Michael Jackson i companyia (de quan a l’estrella del pop li agradaven els infants …però d’una manera diferent a la d’ara); això sí, la cantaren amb una lletra referida al finançament de les Illes Balears, sota el títol “Som uns pringats, som un desastre”. Encara no l’he trobada al Youtube Enhorabona pel programa, i endavant ses atxes! 

 

 

divendres 30 de gener · Crepuscle 294 · Juana Barría

Avui és el programa 294 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i la nostra selenita d’avui és JUANA BARRÍA, divulgadora culinària i autora de llibres sobre gastronomia amb títols tan suggeridors com La cocina pobre, Elogio del Oriciu, Cocina para enamorar o Cenando con Mozart. Per cert, no sé si sabeu que Mozart, als 21 anys, va descriure un joc de daus que consistia en la composició d’una obreta, un vals de 16 compassos. Cada compàs s’escull tirant dos daus i anotant la suma del resultat (que sempre és entre 2 i 12). Les combinacions que es poden obtenir són: 6¹⁶ trios (gairebé 3 bilions), 11¹⁶ minuets (quasi 46 bilions) i, per tant, 66¹⁶ obres completes (…una autèntica passada).  Mozart titulà el joc com Joc de daus musical per a escriure valsos amb l’ajuda de dos daus sense ser músic ni saber gens de composició, més conegut per K 294 …    …com 294 són els programes del Crepuscle que duim fins avui 

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

dijous 29 de gener · Crepuscle 293

Avui dijous és el programa 293 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i la nostra tertúlia girarà “Orbitant” en torn a si “ÉS POSSIBLE UNA CIUTAT SENSE RENOU?”. Ara que s’acosta el divendres 30 de gener és bo recordar que demà se celebra el DENIP, el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Aquesta diada fou fundada l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal (nascut a Santanyí, 1936), i és una iniciativa que commemora, a escoles de tot el món, l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Un bon dia per a recordar moltes cançons de Bob Dylan, John Lennon (amb versions com la de la israeliana Noa i l’algerià Khaled), Antonio Flores y Ana Belén, La Oreja de Van Gogh, Gerard Quintana… que han cantant a la pau

     Conflictes bèl·lics n’hi ha hagut sempre, n’hi ha i, malauradament, n’hi haurà. Com aquell que despusahir despertava la nostra curiositat en el Crepuscle, i que enfrontà en el segle III perses i romans en les Guerres Romano-Sassànides, utilitzant per primer pic “les armes químiques”. En aquelles guerres, Narsés, rei de Pèrsia, atacà Armènia –que estava sota la protecció de l’emperador Dioclecià– d’ençà de l’inici del seu regnat, precisament l’any 293

…293 com Crepuscles complim avui

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

 

 

dimecres 28 de gener · Crepuscle 292

Arriba el dimecres i, amb ell, el programa 292 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·. No sé si sabeu que fa ara 100 anys, el 1909, l’Arxiduc Lluís Salvador va ser designat president honorari del Foment de Turisme de Mallorca; aquí havia rebut la visita d’insignes personatges de la ciència, la literatura i la política. Una d’aquestes persones que conegué les costes illenques va ser Elisabetta Amalia Eugenia von Wittelsbach, més coneguda com Sissí, emperadriu d’Àustria i reina d’Hongria pel seu casament amb Francesc Josep. Sissí –que tengué una complicada vida cortesana i mediàtica, comparada sovint amb la de Lady Di, fins a ser assassinada per un anarquista– va ser una dels 9 fills que tengueren els ducs de Baviera, Maximilià d’Àustria i Lluïsa o Ludovica de Baviera. I en el seu honor, en honor de sa mare, rebé el nom Ludovica l’asteroide que descobrí el 1890 l’astrònom austriac Johann Palisa i que fou numerat amb un nombre…         cap-i-cua, el 292  …com 292 són els programes del Crepuscle que duim fins avui.

dimarts 27 de gener · Crepuscle 291

     Avui dimarts arribam al programa 291 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·  Què trobau…? D’on és una persona? D’on neix, d’on viu, o d’on mor? Estava pensant ara en l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester, una personalitat realment polièdrica. Va néixer a El Ferrol (en una família d’origen mallorquí per part de mare, de Campos, on hi tornà en algunes ocasions, com mostra la foto del 1947).

A Madrid escrigué en el diari anarquista La Tierra. A pesar d’afiliar-se al Partit Galleguista, publicà sempre en castellà i, començada la guerra, es va fer membre de Falange. Amic de Ridruejo i Laín Entralgo, la seva primera novel·la (1943) va ser segrestada per la censura. A Mallorca va escriure la segona part de Los gozos y las sombras. El 1962 signà un manifest a favor de la vaga dels miners asturians, i fou obligat a deixar de ser professor, i crític teatral de RNE. Visqué 4 anys als EUA, i l’èxit popular li arribà amb l’adaptació de Los gozos… a la TV (que podeu veure, de franc, aquí) i de La crónica del rey pasmado al cinema. A les darreries de la seva vida, s’establí a Salamanca, on proclamà que “els papers de la Generalitat”, no s’havien de moure d’allà “por derecho de conquista”; a Salamanca hi morí fa ara 10 anys, precisament el 27 de gener de 1999 Un 27 de gener com el d’avui, precisament, quan s’emet aquest Crepuscle 291. 

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

dilluns 26 gener · Crepuscle 290 · Belola Ribot

Avui dilluns és el programa 290 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i Pere Estelrich entrevistarà la nostra selenita convidada d’avui: BELOLA RIBOT, professora de llengua catalana i autora de La memòria en colors, un llibre que es presentà el passat estiu.

En el món actual, això dels llibres –siguem realistes– ha acabat essent una curolla de quatre lletraferits impenitents. Per ço és tan admirable que se segueixin escrivint i publicant llibres, i és tan meritòria que la tasca que han fet els editors. L’altre dia de pagès mirava la llista d’autors publicats a la Biblioteca A Tot Vent per l’Editorial Proa creada el 1928 (i integrada en el 1983 al grup Enciclopèdia Catalana): Tolstoi, Balzac, Dickens, Wilde, Steinbeck, Greene, Faulkner, Sartre, Pessoa, Auster… però també Rodoreda, Villalonga, Pedrolo, Porcel, Riera,… De tots els seus llibres, pens, el que més record és Memòries d’Adrià (no parlarem avui de memòria?), de Marguerite Yourcenar, el nº 290 de la Biblioteca A Tot Vent. 

Precisament 290, com el nombre de Crepuscles que feim precisament avui.

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

Telemonegal, o com estripar la teleporqueria

     El vídeo (boníssim i altament recomanable) ho diu tot: “les trampes de la tele”. Això és TeleMonegal, el programa de crítica televisiva de referència en el panorama comunicatiu en català. El podem veure a [M] Televisió de Mallorca (divendres vespre). Cada setmana, Ferran Monegal fa un repàs als continguts i tractament de les imatges que l’espectador veu per televisió i en fa un anàlisi, una crítica, una explicació, una ironia, o simplement, ens fa partícips d’una visió totalment diferent. El programa també convida a la reflexió i ajuda a prendre una certa distància de la realitat televisiva.

     Ferran Monegal és llicenciat per l’Escola de Periodisme de Barcelona (1973). Té una àmplia trajectòria professional que començà amb l’exercici de la crítica de teatre en el diari TeleExprés, i que continuà com a entrevistador de La Vanguardia, sots-director del diari El Noticiero Universal, i fundador i primer director del Diario Claro. Des del 1993 es el crític de televisió del diari El Periódico de Catalunya; la seva columna diària s’ha convertit en un referent per als seguidors del mitjà televisiu. També ha intervingut amb aguts comentaris a COM-ràdio, Ona Catalana, i Punto Radio; actualment intervé regularment a Onda Cero (en el programa “Julia en la Onda” de Júlia Otero).

     Des de setembre del 2003 dirigeix i presenta l’espai TeleMonegal, de periodicitat setmanal, a Barcelona Televisió (una tv pública municipal), i a un grup de cadenes agrupades en la Xarxa de Televisions Locals, que inclou, a més d’una seixantena d’emissores catalanes, les illenques [M] Televisió de Mallorca i a la Televisió d’Eivissa i Formentera. Amb aquest programa de crítica de TV-des-de-la-TV, Ferran Monegal ha aconseguit un enclau insòlit en el panorama audiovisual, assolint xifres d’audiència sorprenents, no obtingudes mai per les televisions locals, i essent, probablement el primer crític de TV que sovint surt parodiat a un espai d’humor. L’1 d’abril del 2008 va aconseguir una fita històrica en celebrar el programa número 200 en un Palau de la Música de Barcelona estibat de fidels seguidors.

     I tot això …per què? Perquè en Monegal ha sabut dur a la televisió un estil de crítica irònica, sarcàstica,… que ja havia donat a conèixer a la seva columna d’El periódico, però amb un component imprescindible per a parlar de tele: la imatge. El programa conté un recull d’imatges de la setmana, de diverses cadenes, sotmeses als àcids comentaris de Monegal: Tele5, Antena3, La1, Tv3,… amb més o menys intensitat, ningú no se’n salva. També inclou una entrevista amb qualque estrella (o estrelleta) de la tele; pel seu plató han passat personatges tan diversos com Jordi Pujol (veient-se parodiat per primera vegada, o això diu), Paqui Peña (la reportera d’Está Pasando), Isabel Gemio (en el programa d’aquesta setmana), Bruno Oro i Agnès Busquets (Polònia) o Àngel Martín (Se Lo Que Hicistéis) –amb rectificació de Monegal inclosa–.

     Les relacions del crític amb les celebrities del panorama televisiu han provocat més d’una polèmica pública, com la que manté amb Boris Izaguirre. Emperò, per ventura, una de les entrevistes més encertades va ser aquella en què Jordi Gonzàlez va ser acusat de fer “groguisme”, “sensacionalisme” (per exemple, amb el grip aviar) …i ell –com si cada dissabte a La Noria representàs un paper– ho va reconèixer, tan tranquil: al cap i a la fi “és un gènere televisiu” …“Pobre Lloro”

   La veritat és que és d’admirar que puguem gaudir a un espai de televisió d’una crítica tan ferotge per a la “teleporqueria”, tan freqüent en els temps que vivim. Emperò en ocasions, Monegal “es passa” (sobretot en les formes) filant massa prim i demanant un rigor que és exigible als informatius, però no gaire fàcil de pair pels espectadors en els programes d’entreteniment. A més, també compta amb la intervenció d’un espectador que ha escrit a TeleMonegal per a comentar qualque programa que considera criticable (i això, com tots sabem, és realment fàcil: La Noria, Está pasando, Dónde estás corazón, El programa de Ana Rosa…), i argumenta les seves crítiques amb l’ajuda de les compromeses imatges que haurien de fer pujar els colors als responsables de més d’una cadena. Per acabar, en un espai d’animació de producció pròpia, “El Papitu” s’anima a dir tot allò que tal vegada fos massa fort per esser pronunciat en directe pel propi Monegal. Els crítics també tenen les seves limitacions.

divendres 23 de gener · Crepuscle 289

Avui és el programa 289 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i Tomeu Orell entrevistarà l’insigne lul·lista JORDI GAYÀ. Crec que ja hem parlat qualque vegada d’una interessant web a internet (el blog Alta Mar) sobre escultures de Palma a l’aire lliure: allà hi trobareu, entre d’altres, l’estàtua que jo més estim de Ramon Llull, la que Andreu Orell Salvà obrà al monestir de La Real, i també la que va fer Horacio Eguía per al Passeig de Sagrera, on podreu llegir: “Amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat”. L’amor esclavitza als qui són lliures, i allibera als esclaus. Una gran veritat que trobareu al Llibre d’Amic e Amat, …segons uns al versicle 287, segons uns altres al versicle 295. 287? 295? Si fa no fa, ben a prop del 289

289 …com 289 són els programes del Crepuscle que duim fins el dia d’avui.

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

dijous 22 de gener · Crepuscle 288

Avui dijous és el programa 288 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i la nostra tertúlia girarà “Orbitant” en torn a què esperam de l’any 9, és a dir, l’any nou, el 2009, vaja!  Les primeres setmanes són ben apropiades per fer encendre la bombeta de les noves idees. Són temps de nous plans, que no sempre voldrem o podrem dur a terme, però tothom maneja qualque projecte per a l’any 9. I si no, que li demanin a Barack Obama, el president més mediàtic dels EUA que ha fet història com pronosticava Sidney Poitier, amb Spencer Tracy, fa 32 anys a Endevina qui vé a sopar

Obama aclaparà un total de 745 minuts en la cobertura de la campanya que realitzaren les televisions nordamericanes, per només 531 minuts dedicats a John McCain; el temps que protagonitzà Hillary Clinton, l’actual Secretària d’Estat, només fou, precisament, 288 minuts televisius

…288 com Crepuscles complim avui.

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

 

dimecres 21 de gener · Crepuscle 287

 

Avui és el programa 287 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i tenim la visita de PERE JOAN, dibuixant de còmics. Tenc per mi que hauríem d’aclarir avui si hi ha gaires diferències entre còmic / historieta / tebeo …o no. La qüestió és que una revista il·lustrada, el TBO, es va convertir en la més popular a partir de la seva creació el 1917, i la paraula “tebeo” passà a ser un sinònim d’”historieta”. Tothom recorda seccions com Els Invents del Professor Franz de Copenhague, i La Família Ulises, obra del dibuixant de Ciutadella de Menorca Marino Benejam. Per cert, què diríeu d’una peça de col·leccionista que ha multiplicat per 333 el valor nominal que tenia fa uns 70 anys? Si navegau per internet trobareu, en el mercat del col·leccionisme, un número del TBO, de quan valia 2 pessetes al mòdic preu de 4 €. És tracta, precisament, del número 287

287 …com 287 són els programes del Crepuscle que duim fins el dia d’avui

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio