Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 313 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·que estarà “Orbitant” sobre el tema de la MEMORIA HISTÒRICA. Aquí la feim servir sovint, la memòria, i fa dos dies, dimarts passat, començàrem el Crepuscle amb unes paraules que pertanyien a la lletra de comiat que dirigí el batle republicà de Palma Emili Darder a sa filla, poc abans de ser afusellat al Cementeri (un 24 de febrer de fa 72 anys). Fa cosa d’un any, el gener del 2008, la Fiscalia de l’Audiència Nacional –seguint instruccions verbals del Fiscal General de l’Estat– va emetre un dictamen en el qual concloïa que no procedia admetre a tràmit la denúncia presentada per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. El dictamen es basava en aquell article de la Llei d’Enjudiciament Criminal que diu que serà desestimada quan el Jutjat no es consideri competent per a instruir el Sumari. Un article de la Llei que té per número el …313
313,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arriba el dimecres i, amb ell, el programa 312 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. El selenita que serà entrevistat avui és TOMEU MATAMALAS, escriptor i cantant manacorí, un home polifacètic, autor de la novel·la Bel Canto, basada en la fascinant història del tenor de Manacor Bartomeu Massanet, premi Vila de Lloseta 2006. També el 2006 passà per Manacor –i per molts altres indrets de Mallorca, Eivissa, Menorca, Barcelona i Gijón– una exposició que, sota el títol Historietes. El còmic a les illes Balears, presentà una mostra dels creadors illencs des dels orígens (amb l’eivissenc Picarol o el menorquí Benejam) fins a l’actualitat (Pere Joan –que ja va esser aquí–, Vaquer, Fito, Tomeu Morey, Guillem March), amb la inclusió, com no, d’un manacorí: Tomeu Matamalas. Aquesta exposició comptà amb un magnífic catàleg, a tot color, que tenia, no ho diríeu mai …312 planes.
312,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui dimarts arribam al programa 311 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·Sou seguidors del cinema de terror? I n’heu vist cap pel·lícula en …esperant? N’hi ha una, nordamericana, en blanc i negre (1965): Incubus(títol per cert de molts altres films), dirigida per Leslie Stevens i interpretada per William Shatner (el d’Star Trek). Els productors volgueren utilitzar una llengua misteriosa i desconeguda per a contar una història de súcubs i íncubs: dimonis que, segons la superstició, adopten formen femenines i masculines per a mantenir comerç carnal amb els humans. Encara ara, a molts de països sudamericans es recorre a l’acció furtiva dels íncubs per a explicar embarassos súbits o no desitjats… Cuarto Milenio!! J. Incubus és, també, una banda californiana de hard rock alternatiu (amb gotes de funk i jazz), tot i que ara estan descansant: el guitarrista vol anar a aprendre música, el bateria ha estat pare i ha de canviar bolquers, i el cantant ha decidit anar a la Universitat. Amb aquests rockers de pa-amb-fonteta, si voleu una banda alternativa a aquesta banda alternativa, instal·lada també a Califòrnia, i amb uns tocs de reggae, és 311
311, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui dilluns és el programa 310 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·i Pere Estelrich entrevistarà a un periodista: Rafa Gallego, director del Planisferi 22 d’IB3 Ràdio. Avui és 23-F. Com tothom sap, tal dia com avui s’inicià la guerra de Cuba amb el Grito de Baire (1895) …i Cuba cedí Guantánamo als EUA a perpetuitat (1903); nasqué (1915) Paul Tibbets –el pilot que llançà la bomba sobre Hiroshima–; Mussolini fundà el Partit Nacional Feixista (1919); nasqué l’escriptor Fernando Vizcaíno Casas (1926); el senador socialista Enrique Casas va ser assassinat (1984) per ETA; i morí (1987) el cantant José Afonso –compositor de Grandola Vila Morena, la cançó de la Revolució dels Clavells del 1974–. Així no és estrany que el 23-F sigui també el dia de l’intent de cop d’estat de 1981. I jo, que som oient asidu d’IB3 Ràdio i Planisferi 22, permeteu-me que us recomani anit un documental d’IB3 TV: 23-F: La llibertat segrestada, centrat en el paper d’illencs com Mas Oliver, De Meer o el periodista Joan Pla, el qual participarà, a continuació, en un debat amb Fèlix Pons, Miquel Duran, Ramon Aguiló, Ignasi Ribas i Andreu Manresa. Una intentona que acabà l’endemà, el 24-F, quan faltaven 310 dies per finalitzà aquell 1981.
… precisament 310, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
La nova programació a IB3 TV ha suposat el manteniment d’una sèrie d’espais que ja vàrem comentar aquí, que s’ubiquen entre l’IB3-Notícies Vespre i Llàgrimade Sang, i que tenen una bona audiència, per damunt de la mitjana de la cadena. Un bon exemple és El Cercador, el qual ha obtingut en aquestes darreres setmanes un share mitjà de 10-11 % i algunes puntes d’un 15 %, amb un format de docutainment, que intenta combinar el documental amb l’entreteniment a l’estil dels Caçadors de paraules o els Caçadors de Bolets de TV3.
El cercador és Joan Barceló, un personatge ben popular per als televidents de les Balears ja que durant alguns anys va presentar a TVE el temps de les Illes, amb gloses i dites populars i col·labora també en premsa (Diari de Balears, Última Hora). La sèrie pretén, al llarg de 30 minuts, trobar cada setmana qualque cosa una mica singular, que tengui rellevància en la nostra comunitat. Uns exemples: quin cotxe es va fabricar a Mallorca en els anys 20? El Loryc. On es donen els bolets d’hivern que podem trobar a Balears? Quin és el llegat dels anglesos a Menorca, després del seu pas per l’illa al llarg del s.XVIII? Quin és l’origen de la sobrassada? Quins són els més efectius remeis populars i quines són les herbes medicinals que tenim en Balears amb les quals fer-los? Totes les respostes a El cercador.
La setmana passada és tractava d’orientar-se, i això que diuen que “tant a terra com a la mar ses senyes són males de trobar”:
1) cercar les tresques per la Tramuntana de Mallorca amb l’ajuda de Vicenç Sastre: com orientar-se i com conèixer, mitjançant la inclinació dels arbres, la situació del sol… i també com utilitzar l’Estel Polar, de nit.
2) un pescador de Sóller, Jaume Ensenyat “el maonès”, explicà com ubicar-se a la mar, prop de la costa, sense GPS; també hi participà Miquel Chicón de Salvament Marítim.
3) un pilot, Jaume Capllonch, dugué a Joan Barceló, a l’orientació visual per aire, amb una avioneta, amb punts de referència com Búger, Campanet…
En el programa del darrer dilluns es tractava de trobar l’origen de la sobrassada: Antoni Contreras va ser entrevistat per haver escrit un llibre dedicat a aquest menjar delitós, sobre la història del producte. Per altra banda, Toni Pinya ensenyà algunes receptes originals que tenen com a ingredient principal la sobrassada, i Mateu Castelló –president del Consell Regulador de la Sobrassada- comentà la difusió que té a les Balears i a l’exterior.
A més d’aquestes entrevistes, El Cercador analitzà la producció de sobrassada a través de diferents visites: a una granja de porcs negres, a unes matances tradicionals a Muro, i a la fàbrica d’embotits Aguiló a Sóller, per tal de veure, de primera mà, com es realitza aquesta tradició illenca tan ancestral.
Avui és divendres i, amb ell, arriba el programa 309 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. El selenita d’avui és GUILLEM RAMON, catedràtic d’Ecologia de la UIB, i amb ell parlarem de la mar. Els nàutils són unes criatures marines de la família dels cefalòpodes dels nautílids, que existeixen d’ençà de 500 milions d’anys. Es tracta d’uns animals d’uns 15 centímetres de diàmetre que es troben a l’Oceà Pacífic, especialment estudiats per la seva closca calcària, la qual està dividida en diferents parts. L’animal sempre viu a la cambra frontal, la més gran; la resta de cambres també son funcionals i són utilitzades per a controlar la seva flotabilitat, tant quan sura com quan se submergeix. I us demanareu: On podríem trobar més detalls sobre el moviment vertical i horitzontal dels nàutils? Idò a un article de Ward, Carlson, Weekly i Brumbaugh del 1984, publicat a Nature, al número 309
…309,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 308 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·que estarà “Orbitant” sobre Les empreses familiars. En els darrers temps hi ha un interès creixent en torn d’aquest tipus d’empresa, que segueix essent l’espina dorsal del desenvolupament econòmic de molts de països del món. Alguns estudis quantifiquen en un 95 % el nombre d’empreses que són familiars als Estats Units, un 71 % a Espanya i un 68 % a Colòmbia. La diversitat de proporcions s’explica, diuen aquests estudis, per les dificultats existents a l’hora de trobar una definició universal. Un tret distintiu fins fa ben poc, la succesió generacional, és cada vegada més difícil de sostenir: als Estats Units s’ha detectat que només un 30 % d’aquestes empreses passa a la 2ª generació i, d’aquestes, tan sols un 15 % a la tercera. Aquestes dades les podem llegir a un llibre, ¿Son iguales todas las empresas familiares?, que té 308 pàgines,
308,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arriba el dimecres i, amb ell, el programa 307 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. En el Crepuscle, que som molt donats als Asteroides, vàrem comentar l’estiu passat la notícia que en Rafel Nadal ja en té un, d’asteroide: el 128.036, batiat amb el seu nom per l’Observatori Astronòmic de Mallorca. Avui en dia en Rafel és, a nivell mundial, el símbol més contundent de Victòria, …a pesar que perdi qualque final de tant en tant, perquè així recordem que és humà, no diví.
De fet, Nadal és la imatge de Nike, una multinacional nordamericana de material esportiu que deu el seu nom a Niké –filla adoptiva de Zeus– símbol del triomf dels atletes olímpics i coneguda pels romans, naturalment, com a Victòria. Aquesta Niké també té el seu asteroide, com en Nadal, però el va batiar així (el 1891) l’astrònom francès Auguste Charlois, …i li va correspondre el nombre 307.
307,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Avui dimarts arribam al programa 306 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·Com vos va això de contar acudits? Jo sempre he admirat els qui tenen una especial gràcia per fer-ho, cosa que no és el meu cas, i els qui tenen memòria per a recordar-los. Vos enrecordau de n’Eugeni?“– Què pensa vostè de que els capellans es casin?”“– Home, i si s’estimen…”Per cert, quan degué començar això que els eclesiàstics no es poguessin casar? El celibat es va establir per primera vegada a un concili celebrat, curiosament (o no), a Hispània. Concretament el Concili d’Elvira, reunit prop de Granada, intentà posar ordre en l’Església del s.IV en aspectes tan diversos com la prohibició als cristians de participar en les curses de cuàdrigues i en el culte a l’emperador romà, o la implantació del celibat que impedia el matrimoni dels eclesiàstics. I això va succeir l’any 306
306, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Avui dilluns és el programa 305 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·i Pere Estelrich entrevistarà l’escriptor ciutadellenc Pau Faner, un autor molt premiat en castellà i en català. Començà amb el Premi Ciutat de Palma (1972) i continuà amb molts d’altres premis de narrativa com, per exemple, el Sant Jordi (1975), el Josep Pla (1983), el Nadal (1986), el Ramon Llull (1988), i el Sant Joan (1992), un guardó literari convocat per la Fundació Caixa Sabadell… per cert es diu Sant Joan aquest premi, com el patró de Ciutadella, on va néixer Pau Faner. Ciutadella és un municipi que ha crescut en població de manera considerable en les darrers anys fins ultrapassar els 28.000 habitants. En això ha estat decisiva l’arribada progressiva d’immigrants, un procés que ja començà en els anys ’90, com el 1992 (quan Faner guanyava el Sant Joan amb Mal camí i bon senyor), any en què el nombre de nouvinguts a Ciutadella va ser de 305 … precisament 305, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
la podeu seguir cada dilluns vespre, però també el dissabte a les 12 del migdia: la d’aquesta setmana que comença 
