Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 317 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · que estarà “Orbitant” sobre el director de cinema Stanley Kubrick; “només” realitzà 13 pel·lícules, però quines tretze!: Camins de Glòria, Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, La taronja mecànica, Barry Lyndon, La resplendor,… Per ventura la que més ha marcat als selenites i residents habituals d’aquest Crepuscle sigui 2001: una odissea a l’espai, un film que –com diu el blogaire Julio de Miguel– destaca per 2 motius: “1) es una película soberbia; 2) no hay quien la entienda” (tot i que en això darrer no tothom hi deu estar d’acord). Des del 1968, quan Kubrick dirigí 2001, moltes coses han canviat en el món del cinema, en la cursa espacial, i en el propi espai. Sense anar més lluny, milionaris excèntrics ja estan reservant passatge per a fer turisme sideral, però el que segur que ha canviat ben molt és l’altre turisme, el de tota la vida. Fa 20 anys, passaren 73 milions de viatgers pels aeroports espanyols; ara, són més del doble: 190 milions; i per al 2020 (bastant passat ja el 2001) es preveuen … 317 milions de passatgers 
317, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Muchas gracias por la cita Tomeu.
Aunque no todo el mundo tenga que estar de acuerdo conmigo, considero que lo de que no hay quien entienda la película de 2001 es una obviedad. Quizás es que para mí resulta tan clara la novela de Clarke que cualquier intento de interpretar la película sin haberla leído me parece infructuoso.
En todo caso del tándem Kubrick-Clarke ha salido la mejor obra de ciencia ficcion que conozco, uno pone las imágenes y el otro el argumento. Ninguno de los dos está ya vivo. No volveremos a ver algo así.
Saludos.