Mitjan setmana, arriba el dimecres i, amb ell, el programa 356 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. El selenita convidat d’avui és mossèn PERE ORPÍ, recercador musical que ha publicat recentment Sons de Mallorca. Abans, la secció Quatre Estacions tractarà de la conservació del patrimoni, concretament del llaüt Alzina. Però l’altre llaüt, juntament amb altres instruments tradicionals no és feina de mestres d’aixa sinó de luthiers, ja que luthier precisament prové del francès “luth”, és a dir, llaüt. Molts d’aquests artesans cerquen la tranquil·litat de les petites viles per a realitzar la seva feina. Un exemple: si cercau el luthier Ramon Elias el trobareu al Carrer de la Font d’Altet, un llogaret de l’Urgell amb només 105 habitants que, a pesar del seu nom, Altet, es troba sols a …356 metres d’altitud
Un dia ja filàrem prim a partir del nombre p però el que jo no sabia és que, en la seva llarga història, el rècord a l’aproximació més precisa el va tenir (durant 900 anys) un matemàtic xinès, Zu Xongzhi, qui en el segle V establí el valor de p en 355/113. Tot i així, comprenc que quan deim aquest numerador tengueu en ment probablement …el color vermell i, més que les Mates, els cotxes. Cotxes com aquell coupé biplaça, berlina o descapotable, que Ferrari fabricà entre 1994 i 1999, amb un motor de 3,5 litres de cubicatge i 5 vàlvules per cilindre. 3,5 i 5, per ço, Ferrari el denominà F…355
355,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Hannah Montana és una sèrie original de Disney Channel, un canal temàtic que des de fa anys es pot sintonitzar a les plataformes de TV de pagament, o bé per satèl·lit com Digital+ o bé per cable com ONO. També, des de l’1 de juliol de l’any passat s’emet en obert a través de Televisió Digital Terrestre (TDT), en un canal que fins aleshores ocupava Fly Music, un dels dos que hi té adjudicats NetTV, empresa participada pel grup Vocento (l’antic grup Correo, amb un 55 %), el grup Intereconomía (25 %) i la pròpia The Walt Disney Company Iberia (20 %). La sèrie, filmada als Tribune Studios de Hollywood, va tenir rècord d’audiència el dia de la seva estrena als EUA: 7 miliones de televidents, que allà és ben molt. Se n’han fet uns 70 capítols en tres temporades, que si no has vist… no passis ànsia perquè els repeteixen contínuament. Dissabte passat podies veure el mateix capítol (o no) a les 10:30, 11:30, 19:30, 20:30, 22:00.
La idea original sorgí a partir d’un episodi de la sèrie Raven, el qual se suposava que seria el pilot per a una sitcom sobre una estrella de TV que intentava assistir a una escola normal. Al final es decidiren per fer la vida d’una cantant: es tracta de Miley Stewart (en realitat, la cantant popMiley Cyrus, nascuda a Tennessee el 1992… a que pareix més grandeta?), una adolescent que viu davant la platja de Malibú, amb el seu germà Jackson (Jason Earles) i son pare, un productor musical interpretat per Billy Ray Cyrus, pare real de Miley Cyrus, i estrella vuitantera-norantera del country (no vos perdeu el look de jovenet, amb la coeta), famós pel seu èxit “Don’t tell my heart” (conegut aquí com “No rompas más mi pobre corazón”) i per haver protagonitzat una sèrie: Doc.
Però hi ha un secret que només coneixen ells i els seus dos millors amics, Oliver (Mitchel Musso) i Lilly (Emily Osment, germana del nin d’El Sexto Sentido): Miley Stewart és, en realitat, la super estrella pop del moment Hannah Montana. Per a actuar, es posa robes cridaneres, es maquilla i s’enfloca una perruca rossa, que la transformen completament… per a gran sorpresa de l’espectador: és impossible que els que l’envolten no la reconeguin i siguin tan curts!! Això li permet fer un doble joc: anar a escola i dur una vida normal como qualsevol polleta de la seva edat, i tot d’una disfressar-se de Hannah Montana per a pujar a un escenari o per a resoldre els seus problemes de Miley, amb unes gotes de moralina al final de cada episodi, com Déu –i Disney- manen. Com en altres sèries de la cadena tot és previsible (es desencadena un conflicte –banal …vos ho dic jo– entre els personatges; la troca sembla embullar-se al màxim; al final tot torna al seu lloc). Els amants de les emocions fortes, absteniu-vos: no hi trobareu sexe, drogues ni, molt manco, rocanrol.
En resum, una bona sèrie per a aquesta audiència específicament teenager, bona sobretot en el sentit que compleix els objectius que es varen marcar els seus creadors, la qual cosa –en els temps que corren– no és fàcil i que no és tan insuportable com altres sèries d’adolescents, tot i que hi ha moments que embafa. La “Hannah Montana-mania” arribà a Europa al setembre de 2006, quan la sèrie es va emetre per primera vegada a França, Itàlia, Espanya, Portugal, Alemanya i Escandinàvia. Des de llavors Disney ha atorgat la llicència d’emissió a distintes emissores de TV en obert en més de 45 territoris d’Europa (aquí va ser Antena3), Orient Mitjà i Àfrica. Després de l’èxit de la 1ª temporada, el desembre del 2006 Disney anuncià el llançament de la línia de productes Hannah Montana: ropa i joieria, pepes mudes, pepes que canten (…que millor que callassin), etc. En l’últim trimestre de 2008, Hannah Montana va aconseguir un total de 6,8 milions d’espectadors de més de 4 anys a Disney Channel a Espanya i s’ha consolidat com la nº1 entre el públic de 4 a 12 anys d’entre tots els canals d’Espanya.
La seva veu espanyola és Pilar Martín, una professional que treballa sobretot en el doblatge de sèries de TV: CSI, Sin rastro, Caso abierto, i moltes de Disney; també ha doblat Ashley Olsen (i un pic Mary Kate Olsen; ui… quin embull de bessones) i Raven. Per a la segona setmana de maig s’ha anunciat l’estrena aquí de Hannah Montana: The Movie, l’adaptació cinematogràfica de la sèrie. I la cosa deu haver funcionat, perquè als EUA i al Canadà s’estrenà el 10 d’abril i recaptà 38 milions $ en un cap de setmana.
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 353 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·El selenita que ens acompanyarà avui és Johnny Ram, músic de l’Índia afincat a Mallorca, intèrpret de sitar. L’Índia, la democràcia més gran del planeta –amb més de mil milions d’habitants– està immersa en les eleccions generals més llargues del món, que duren, fet i fet, un mes. A pesar que la Women’s Reservations Bill demana que els partits polítics incloguin cada pic més dones a les llistes, la realitat és que molt poques candidatures inclouen dones, les quals encara pateixen una discriminació social notable i un analfabetisme del 46 % (enfront d’un 25 % entre els homes). Les urnes de l’Índia criden aquestes setmanes 353 milions de dones.
…353,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Si avui és dijous i, a més, és SANT JORDI, … toca tertúlia en el programa 352 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·que estarà “Orbitant” “ENTRE LA VIDA I ELS LLIBRES”. Aquests darrers dies hem parlat aquí dels hàbits de lectura entre els més joves i de la seva introducció, des d’edats ben primerenques, a casa i a l’escola. Segons dades del Ministerio de Cultura entre els 10 escriptors més llegits a les escoles espanyoles només n’hi ha 3 de vius: Gabriel García Márquez, Miguel Delibes i el barceloní JORDI SIERRA I FABRA. L’autor d’obres com la Història i poder del rock català i de best-sellers de narrativa juvenil com Camps de maduixes ha venut, només a Espanya, més de 8 milions d’exemplars i ha estat traduït a multitud d’idiomes. Sierra ha publicat originalment, en català i castellà, 352 llibres
…352,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Mitjan setmana, arriba el dimecres i, amb ell, el programa 351 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. La selenita convidada d’avui és ISABEL OLID, professora de la Universitat de Barcelona, especialista en l’estudi dels maltractaments infantils, i autora del llibre Estela, ¡grita muy fuerte!. En aquest programa hem parlat sovint dels abusos que pateixen els infants, aquí, en el món occidental però també en el Tercer Món. En els darrers anys distintes investigacions han donat la veu d’alarma sobre una qüestió que semblava oblidada: l’esclavitud, en realitat, segueix vigent a molts de països pobres. Fa dos anys esclatà l’escàndol de milers de persones esclavitzades a fàbriques de totxos a la Xina, la majoria d’elles infants i joves, que culminà el juny del 2007 amb l’alliberament, a la província minera de Shanxi, de …351 esclaus infantils.
Avui dimarts arribam al programa 350 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·Com anam de dictadors? Malament. Des del moment que n’hi ha un en el món, malament. Alguns moren executats després de ser enderrocats, altres a la presó i altres en el llit; d’això darrer en tenim aquí certa experiència. I a Indonèsia també: la dictadura de 32 anys del general Suharto acabà per un (altre) cop militar el 1998; a pesar d’atresorar una fortuna familiar de 15.000 milions $ en efectiu, accions, propietats, joies i obres d’art,… va morir malalt 10 anys després, abans de poder ser processat per corrupció. Quan una comissió parlamentària investigà els seus comptes corrents a Indonèsia només trobà 2.100.000 €, o dit en paraules d’aleshores, tan sols …350 milions de pessetes350,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Fa uns dies un bon amic m’envià un article que sortí al Diario de Mallorcai que entrava en les expressions relacionades amb la Setmana Santa; i per completar aquests Mots… també he cercat per ca meva un llibre que fa uns 10 anys publicà el periodista Salvador Alsius -professor universitari i primer presentador del Telenotícies de TV3-: Hem perdut l’Oremus(Ed. La Campana).
“Fer Pasqua abans de Rams” és una dita que significa anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú; antigament es deia d’una parella que “havia comanat” abans de casar-se, és a dir que “esperaven”,… que esperaven un infant abans de passar per la vicaria, si hi passaven. “Plorar com una Magdalena” o “ser més fals que Judes” són expressions descriptives que utilitzen col·loquialment, sense distinció de credos, creients i agnòstics, i que tenen el seu origen en la Setmana Santa i en la Pasqua. Les escenes de la Passió de Crist retraten gràficament situacions quotidianes de sofriment como “dur una creu”, o “estar fet un eccehomo” (= “vet aquí l’home”, va ser el que digué Pilat per a presentar-lo davant el poble jueu)
“Repicar i anar a la processó” és una frase feta que s’usa quan es vol gaudir de béns incompatibles o tenir beneficis que es donen alhora en llocs diferents. “Sofrir un calvari” és patir un mal moment; una mala època que, si dura molt, es diu “Passar un viacrucis”, tot i que pot “anar la processó per dins”: això significa que s’està menys tranquil que el que indiquen les aparences. “Tenir una corona d’espines” se sol usar com a metàfora de qualsevol situació que provoca sofriment (…i si no que li demanin a Carod Rovira i Maragall).
“Per a més INRI“, pots ser víctima del “natzarè” (una estafa). INRI és un acrònim de “Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum” (Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus), que posaren en la creu de Crist, seguint el costum romà d’anunciar la causa per la qual es condemnava al reu. El timador, “el natzarè”, es guanya la confiança d’un proveïdor mitjançant petites comandes que paga religiosament, per a després fer-ne una de més gran que no abonarà i que, a més, vendrà a tercers. L’estafat se sent com un betzol que en castellà diuen “de capirote”, que no és un beneit “amb la caperutxa de cartó cobert de tela que utilitzen els penitents en les processons”, sinó “un ximple extremadament ximple”.
Aquesta estafa és més que “una barrabassada”, mot que prové de Barrabàs, el jueu indultat per Ponç Pilat. També sabem que aquest governador de Judea, es va desentendre del judici de Jesucrist, “rentant-se les mans”, una altra expressió que encara perdura. El personatge que surt més malparat del relat de la Passió és Judes; la seva traïció ha quedat plasmada en frases com “la besada de Judes”. El seu final dóna lloc a una dita: “De la desgràcia de Judes, sant Macià tragué ventures”, i per situar un fet en un temps molt antic es diu que era “de quan Judes era fadrí i sa mare festejava”.
Si “t’han fet la Pasqua” també tens mala sort: és el que fein els jueus amb el xotet, el mè o el bè; primer l’aviciaven, després el mataven i finalment se’l menjaven en aquesta festivitat. En castellà tenen “¡adelante con los faroles!” equivalent a la nostra “endavant les atxes!”: és a dir, una expressió d’ànim per a avançar a pesar de les dificultats i, diuen, que aquí hi ha una al·lusió a qualque processó que trobà obstacles en el seu camí i, un cop mig lliure, donaren el crit per a continuar.
Si tot marxa, es pot “estar més content que unes Pasqües”, “més content que un Pasco”, sense “donar la matraca”, un instrument de fusta de so greu usat per a simular el renou d’un terratrèmol en l’Ofici del Divendres Sant. Al cap i a la fi, tot acaba, i aquesta setmana també: després de ressuscitar, el Bon Jesús se’n pujà als cels. Com recorda la dita: “Va veure el cel obert”.
