Avui dimarts arribam al programa 400 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·En aquesta temporada que avui acaba ha nascut, ha crescut i ha madurat una secció que -com tantes idees d’aquesta colla de residents, visitants i seguidors del Crepuscle- s’ha anat desenvolupant a partir de la il·lusió, la curiositat i la passió dels qui compartim aquesta hora de ràdio. A nosaltres, que ens agrada anar contra els tòpics, ja ens anava bé que un pardalango de “lletres” s’encaparrotàs a cercar “nombres” per tot arreu. De forma gairebé improvisada començàrem a xerrar, a partir pràcticament d’un joc, de “numerologia” i hem acabat batiat la secció com “FILAPRIM”.
400 és, perdonau-me, un nombre fàcil: Manolo… comènçarem la temporada cobrant els famosos 400 euros de ZP. Margalida… celebram enguany el 40è aniversari d’Els 400 cops de François Truffaut. Maria, Joan… a la Selectivitat de la UIB han “entrat” els moriscos, que “sortiren” expulsats per Felip III 400 anys ençà. Dr. Vich… Galileu Galilei realitzà les primeres observacions amb telescopi fa 400 anys. Emperò, què voleu? Què voleu més lligat a nosaltres? Pere… enguany s’ha parlat molt de vampirs, perquè s’ha consolidat l’èxit de la saga d’Stephenie Meyer i de la pel·lícula “Twilight”, “CREPUSCLE”. Si qualcú que teniu devora presenta dissociació mental o emocional, intolerància a l’all, palidesa extrema, deformitats a llavis, nas o orelles, i hipersensibilitat a la radiació solar entre 600 i 400 nanòmetres de longitud d’onda… no li claveu, per favor, una estaca al cor. Per ventura, tan sols és un malalt de porfiria. He dit 400 nanòmetres ?
400,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Comença la setmana amb el programa 399 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 · i avui parlarem dels “Sans i Sons” de la segona meitat de la temporada, és a dir, les recomanacions –en els mesos que van de febrer a juny– dels nostres selenites per tal de viure, com diria el músic Joan Bibiloni, “una vida llarga i tranquil·la”. Diuen que Cuāuhtémōc, l’últim tlatoani mexica de Tenochtitlan, quan va ser portat davant Hernan Cortés, li demanà que amb el punyal que el conqueridor duia al cinturó, posàs fi a “una vida massa llarga i indigna …ja que no havia aconseguit salvar els seus súbdits”; el final, a partir de tortures i humiliacions, fou molt més cruel. Emperò avui en dia els mexicans consideren Cuāuhtémōc com el més digne i respectat heroi nacional, i el buc-escola de l’Armada duu el seu nom: una goleta de 90 metres d’eslora, amb 3 pals, 23 veles amb més de 2.000 m2 de velam, …i un motor diesel (1)D-399
…399,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arriba final de curs, s’acosta el final de temporada. Una temporada més d’EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS, que ens ha duït un bon grapat de recomanacions dels nostres selenites dins la secció “SANS I SONS”: ja ho sabeu, a tots els nostres entrevistats els demanam una fòrmula, una recepta, que ens ajudi a viure millor, més sans materialment i espiritual, a més d’una música, una cançó que ens acompanyi en aquesta recerca. Avui parlarem de les recomanacions que ens dugueren els nostres convidats als primers cinc mesos del curs: de Setembre a Gener.
Entre elles no podia faltar Johann Sebastian Bach; va ser elegit per un cinèfil Jaume Vidal, el director musical Fernando Marina (la Missa en si menor), o el conseller Albert Moragues (una suite).
Escoltam, per començar, com Pau Casals ensenya, al cello, una Suite de Bach, en plena master class.
Molts dels nostres convidats ens han recomanat dur una vida tranquil·la, amb una bona alimentació:
El pintor Jaume Prohens: “simplificar tot el que menges, el que beus… i fer dissabte mental de tant en tant” . Fernando Marina: “mens sana in corpore sano” . L’historiador Pere Ferrer: “menjar molta de fruita i fer exercici”. L’apotecari Eladio Gonzàlez: “Dur una vida sana, física i mentalment”. Mª Francisca Simonet i Mª Àngela Llull (d’ATTAC): “una vida sana, amb bona alimentació, i amb una mirada positiva”. Josep Lluís Gradaílle (del Jardí Botànic de Soller): “tenir il·lusions i projectes, acompanyats de bona alimentació i exercici”. Belola Ribot (filòloga): “que la alimentació sigui la teva medicina, tenint Orient com a mirall a l’hora de meditar”. Juana Barría (divulgadora culinària): “donar-te temps a tu mateix, per a cuinar o per a escoltar música”.
>>> Si seguim aquests consells segur que aconseguirem “un món meravellós”: Lars Quetglas va triar “What a wonderful world” de Louis Armstrong; una cançó enregistrada per primera vegada el 1967: va ser un fracàs als Estats Units, però arribà a ser nº 1 al Regne Unit, amb el seu missatge d’esperança per als infants recent nats, assolint un milió de còpies venudes en tot el món. Ha estat versionada per Tony Bennett, Joey Ramone, B.B. King, Sarah Brightman, Rod Stewart, Stevie Wonder, Celine Dion… però escoltam l’original de Louis Armstrong
La bona alimentació és un tòpic que està molt bé, però alguns selenites han concretat què volen dir amb “dur una vida sana”: el periodista Joan Carles Palos: “caminar molt per la muntanya, i escoltar el que t’envolta”. L’escriptor Miquel Rayó: “caminar i escriure haikus”. La gestora cultural Amanda Vich: “caminar per Llucalcari”. El dissenyador de joies Enric Majoral: “passejar pels penya-segats de Formentera …i fer tres alenades”. El cinèfil Jaume Vidal: “córrer vorera de mar, beure un bon vi, i veure DVDs clàssics”. El violinista Nicolás Chumachenco: “un parell de llibres i un parell d’obres músicals”. El conseller Albert Moragues: “trobar espais de reflexió”. El lul·lista Jordi Gayà: “mirar un paisatge bell amb una bona música”.
>>> D’aquesta manera, entre bona alimentació i exercici, molts dels convidats descriuen la seva vida. “Ma vie” va ser l’elecció de l’ensenyant Antoni Vicens Massot: Aquesta cançó va ser popularitzada pel cantant bretó Alain Barrière el 1964; com passava sovint als anys ’60 i ‘70 va tenir versions en les veus de Los Javaloyas, Los Mustang, o Juan Ramón, …però aquí escoltam l’original d’Alain Barriere.
Alguns selenites, a més de l’alimentació, ens donen pautes més concretes sobre la manera de ser de cadascú que ens poden resultar bons consells: la pedagoga Carme Orte: “tenir un somni per a complir cada dematí” i com matisa el biòleg Enric Massutí: “intentar fer el que vols fer en tot moment”. L’escriptor Baltasar Porcel pensa que “has de ser tu mateix i creure en tu”, o com diu el productor musical Miquel Sancho “viure a la teva manera”. Per a aconseguir “Tenir la consciència tranquil·la i dormir ferm”, objectiu de Joan Serra, director de Diario de Ibiza, la recepta és variada:
Lars Quetglas: “estimar-te a tu mateix, i treure el teu major potencial”
L’arqueòleg Pep Merino: “viure tranquil i no barallar-te amb ningú”
Tià Jordà del Circ Bover: “complicar-se poc la vida”
l’ambientòleg Lluís Amengual: “aprendre a renunciar”
el mestre Antoni Vicens Massot: “no posar-se mai nirviosos”
el guia Mateu Masegosa: “saber donar més que rebre: que sempre sigui: ‘més per vós que per mi’ “
l’economista Àlex Rovira: “ser agraïts”
Poli Baños: “ser honest amb tu mateix i amb els altres”
L’economista Juan Hernàndez: “cercar sempre el caire positiu”
Francisca Bennàssar: “Serenitat i energia per a viure”
El dibuixant Pere Joan: “saber acceptar les derrotes per a saber envellir”
- En resum, l’actor i director teatral Pere Mestre proposa: “prendre la vida com un joc, i jugar per divertir-te”, i els cineastas Teresa Caimari i José J. Guijarro: “cercar l’infant que duim tots a dedins”; idò tampoc no serà mala idea, com diu Cathy Sweeney “riure i fer riure”. Per això, el psicòleg Eduard Rigo és partidari de “donar sentit a la vida, tenir sentit de l’humor, i capacitat d’autocrítica”. Dos consells que poden semblar contradictoris, però no sempre… el gerent de l’Orquestra Simfònica de les Balears Gori Marcús recomana “portar-se bé, ser bon al·lot”, però el periodista Willy Soler Summers té una altra tàctica: “enviar a fer punyetes a qui més t’emprenyi”.
Per acabar, tenguérem el luxe de comptar amb un epigrama de Marcial que ens deixà l’oncòleg Nofre Pons: “una llar sempre encesa, un somni que faci més curtes les nits d’hivern, i no tèmer ni desitjar l’últim dia” >>> I per acabar aquesta primera part “You sexy thing”, una cançó de Hot Chocolate, grup britànic interracial de soul, que l’enregistrà el 1975 i la popularitzà el 1987.
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 398 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 · ens porta, entre d’altres seccions, un primer resum dels “SANS I SONS” de la temporada: és a dir, les recomanacions dels nostres selenites sobre una fòrmula, una recepta, que ens ajudi a viure millor, més sans materialment i espiritual, a més d’una música, una cançó que ens acompanyi en aquesta aventura. Una recerca que pretenem que sigui la més afinada possible. La teoria musical moderna utilitza l’octava com a unitat bàsica per a determinar l’afinació dels sons. A la Grècia clàssica feia aquesta funció el tetracord cromàtic, que venien a ser dues octaves; en canvi, es limità a l’Orient Mitjà i a l’Índia l’anomenat TETRACORD CROMÀTIC, en el qual la distància entre el so més agut i el més greu és un interval entre 249 i …398 cents
…398,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 396 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·, en el qual ens visita el violinista BLAI JUSTO, en bon dia de Sant Joan. La nit passada ha servit d’inspiració a més d’un compositor com és ara Mussorgski. Diuen que rebé l’encàrrec de posar música a un acte del drama “La bruixa” de Mengden, en què es descrivia el sàbat de les bruixes a la nit de Sant Joan: així nasqué “Una nit a la Muntanya Pelada”. De Mozart (qui va ser batiat, per cert, com Joan Crisòstom Wolfgang Teòfil Amadeus) podem dir que en el Catàleg Köchel no hi trobam obres dedicades concretament a Sant Joan, però, vés per on –avui que parlarem de violins-, el seu Adagio per a piano i violí en do menor està catalogat com KV …396
…396,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui dimarts arribam al programa 395 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·Diumenge passat va començar, a l’hemisferi nord, l’estiu. Aquest fet té la difusió d’una sèrie de tòpics més o menys constatables empíricament: 1) la programació de TV es modifica (canvia, creix el seu component més lúdic –o, si més no, això diuen les cadenes- i finalment ens anima a fer una volta pel carrer, sempre més sana). 2) la majoria d’ensenyants i estudiants assoleixen “unes merescudes vacances” que poden arribar als 3 mesos; en canvi, l’alumnat que navega “a la recerca del temps perdut” té almenys 8 setmanes, i hi ha qui les aprofita per a recuperar… 3) no sé si minven les notícies científiques, però les econòmiques, gairebé cada any, van en la mateixa direcció: “Que malament anirà la temporada turística!” I enguany tenen raó: la caiguda de contractacions hoteleres i de vols cap a les Balears és un fet. No sembla que hagi tengut gran èxit la Secretaría de Estado de Turismo, que, a la passada ITB-Berlín, anuncià la inversió de 7 milions d’€ en 520 accions promocionals a Alemanya, que incrementaven en un 32 % les …395 accions del 2008
395,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Comença la setmana amb el programa 394 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 · i rebem la visita de la fotògrafa LISETTE PONS. Fa ara pràcticament 100 anys (el 1910) morí Gaspard-Félix Tournachon, el precursor d’un nou art: feia retrats molt semblants als dels pintors, però amb un mitjà nou, la fotografia, renunciant al seu retoc i acoloriment artificial. Nadar, com era més conegut aquest artista francès, organitzà al seu propi estudi una exposició d’artistes independents, considerada (1874) el tret de sortida de l’impressionisme. En aquesta reunió hi tengué gran èxit la pintora més coneguda de l’època: BERTHE MORISOT –besneta de Fragonard i cunyada de Manet– la qual participà en les successives exposicions impressionistes, fins que morí per pneumònia. Els seus amics Degas, Monet i Renoir aconseguiren reunir el 1896 una retrospectiva d’homenatge amb gairebé tota la seva obra: …394 quadres
…394,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 393 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 · ens porta l’entrevista que farà Pere Estelrich al selenita TONI FIGUERA, professor de Literatura i cinéfil: llibres i pel·lis, una relació fructífera per a l’anomenat Setè Art. Però què me’n direu de la d’historietes i cinema? Superman, Batman, Spiderman… s’han convertit en les darreres dècades amb la taula de salvació d’una indústria que continua cridant a les sales al públic més jove que, desenganyem-nos, és l’únic que (malgrat e-mules i DVDs pirates) de vegades omple els cines. A principis de maig, amb una enorme campanya publicitària, Lobezno (el “Llobató” dels orígens d’X-Men) liderà la taquilla espanyola amb 3,3 milions d’euros recaptats a 476 sales. Aquella setmana, -degué ser el pont- s’imposà el cinema adolescent amb Fuga de cerebros, 17 otra vez i Monstruos contra alienígenas. Tan sols un llançament “adult” amb només 151 còpies: La Reina Victoria, una producció de Martin Scorsese que recaptà aquell cap de setmana …393 mil euros
…393,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 392 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 · que estarà “Orbitant” sobre EL PLAER DE CONVERSAR. Però abans tendrem l’oportunitat de conèixer una mica, una de les OnGs que fan feina ben aprop de nosaltres: AFAM, l’Associació de Familiars Alzheimer de Mallorca, un Mal observat per primer cop el 1906 per Alois Alzheimer. Com intermedi de síntesi dels fàrmacs que s’utilitzen contra aquesta malaltia, es fa servir el (S)2-Pentanol, un alcohol amb 5 àtoms de carboni, que presenta l’aparença d’un líquid incolor amb una agradable olor a fruita verde. El seu punt d’ebullició és de 118,8 ºC o, el que és el mateix,…. 392 graus Kelvin
…392,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
… toca tertúlia en el programa 392 d’
