Avui fa 20 anys de la pifia de Marisa Naranjo donant les campanades de 1989. Però… cap problema, tot va seguir igual. Perquè és ver que anit serà una nit ben especial, o com qualsevol altra, depèn de per a qui. Sigui com sigui passau-la bé (prudència a la carretera) i gaudiu d’unes hores en què sembla que el rellotge s’haurà aturat, uns minuts en els que ningú no parlarà de crisi ni de feina ni de com arribar a final de mes. Avui toca cantar (els karaokes faran fum) i ballar
(tot i que no sigueu els Black Eyed Peas). I gotta feelin’ !!
Això no és Chicago però, qui sap? per ventura vos trobau anit aquests joves de Dance Marketing dinamitzant els carrers de Ciutat amb la campanya “Palma, tot un centre de diversió” (la cosa s’anima a partir del minut 2 del video). Ja se sap que els mallorquins tenim fama d’aturadets però els qui els han vist en directe diuen que són fantàstics i que provoquen una bona moguda.
Bon Cap d’Any …i que no falti alegria
Per a acompanyar els meus millors desitjos, vos deix una cançó de Glee, una sèrie nordamericana de gran èxit en aquest any que acaba. Aquest “Imagine” tan peculiar que m’han enviat com a felicitació (gràcies, Biel) és una bona manera de rebre, amb renovades il·lusions, el 2010
Avui és dijous… però el programa 475 presenta una edició ben especial d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · per acabar l’any 2009. Es tracta d’una entrevista en profunditat de Pere Estelrich amb SEBASTIÀ SERRANO, un selenita que sembla conjuminar a la perfecció allò que coneixem com les Ciències i les Lletres: estudià Matemàtiques i Filologia a la Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic de Lingüística General i de Teoria de la Comunicació. És autor, entre d’altres llibres, d’Els secrets de la felicitat (2006), i de La festa dels sentits (2009).
