Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 458, en el qual Pere Estelrich entrevistarà HORTÈNSIA BLANCO, historiadora i presidenta de l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca. Un símbol de la seva lluita per a conservar el patrimoni marítim de l’illaés el llaüt Alzina, una embarcació declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) construïda als anys ’40 del segle XX i que, després d’esser restaurada, va ser botada novament el juliol del 2008. Les seves mides són 2,8 m de màniga per 8,5 m d’eslora; res a veure amb el buc petrolier Knock Nevis, el vaixell més gran del món, tan llarg com altes són les Torres Petronas de Kuala Lumpur, i que compta amb …458 metres d’eslora
Demà diumenge, 6 de desembre, és el dia. Sí, ja sé que alguns bons amics meus odien les versions i, sobretot, aquelles versions que semblen “entrades amb calçador” en un disc d’homenatge a alguna patum de la indústria discogràfica. Però això és diferent. Demà és el dia. El dia d’arribar a la solidaritat, per mitjà de les versions: el Disc de La Marató de TV3 es posarà a la venda (a un preu molt assequible i per a una bona causa: 9 €) amb La Vanguardia, El Periódico, Sport, Mundo Deportivo (i altres diaris catalans que no ens arriben tan fàcilment a les illes Balears com El Punt, el Diari de Tarragona, Diari de Girona, la Mañana de Lleida, Segre i Regió 7).
En aquest blog ja parlàrem fa dotze mesos del que significa La Marató i l’edició d’aquest CD, any rere any. Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Es tracta de patologies bastant desconegudes; no és estrany que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats: a més d’un tractament, busquen una resposta. Com que hi ha al voltant d’unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna; a Catalunya hi ha uns 400.000 afectats, una gran minoria, que podrien arribar als 50.000 a les illes Balears.
La Fundació La Marató de TV3 organitzarà més d’un miler d’activitats a tot Catalunya per recaptar fons per a la investigació en aquestes malalties minoritàries. La Marató es farà el pròxim diumenge 13 de desembre, quan centenars d’operadors voluntaris rebran les trucades dels televidents per fer els seus donatius. El telemarató tendrà cinc seus telefòniques i més de 2.800 voluntaris. Les donacions es podran efectuar el mateix 13 de desembre trucant al número 905 11 12 13, i entre l’1 de desembre i el 31 de gener a través de La Caixa i de la pàgina web de La Marató.
Tornant al disc, darrere de la producció musical hi ha la professionalitat de Marc Parrot (que lluny queda El Xaval de la Peca), els germans Toni i Xasqui Ten, i Jordi Cubino. Un any més, han posat la seva creativitat al servei de La Marató. En el disc hi podreu trobar versions al català de grans èxits musicals interpretats per artistes d’estils molt diferents. Un mestissatge que, com La Marató, cerca la suma d’esforços per obtenir el màxim d’ajuda.
Com sempre, hi ha versions que es perdran en l’oblit i altres que, per la seva qualitat o la seva excentricitat, segur que sonaran més vegades en el futur. A mi, les versions que més m’han agradat han estat la que XAZZAR, amb la veu de TXELL SUST, ha fet del Don’t stop de Fleetwood Mac i la de JOSÉ MERCÉ, que fa un No woman, no cry ben alegre (tot són gusts!). També m’han sorprès –gratament– OBK, Pep Sala, Jarabe de Palo i Lucrecia. No m’agrada gaire l’estil de Luis Eduardo Aute, però reconec que poques cançons com Streets de Philadelphia s’aprestaven a un cantant tan “slowly”. El premi a la versió més exòtica està molt disputat, però crec que reinterpretar My Way amb fabiols, tenores i fiscorns té el seu mèrit.
En resum, un bosc disc per a comprar, per a regalar, per a fruir-ne aquests dies de festa. Podeu fer-ne un tast al web de la Marató, en aquesta secció, però… no me sigueu perros, i anau demà diumenge al quiosc: són 9 eurets, i val la pena col·laborar-hi. Per als amants de les versions originals, he afegit al llistat de temes els hipervincles als videos dels intèrprets que les feren populars. Ja sé que algunes comparacions poden resultar odioses, però no sigueu cruels… La causa ho paga!!
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 457 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·en el qual ens visita el filòsof i poeta RICARDO POCHTAR, traductor al castellà de Leopardi (Zibaldone) i Umberto Eco (El nombre de la rosa). Els crims que se succeeixen a una abadia dels Alps italians és investigada per Fra Guillem de Baskerville, un personatge en el que distingim una doble influència: la de Sherlock Holmes (el del ca de Baskerville) i la del filòsof escolàstic Guillem d’Ockham, excomunicat pel papa per alinear-se amb els franciscans més radicals (els “fraticelli”). La seva principal aportació, la “Navalla d’Ockham”, afirma que si un fenomen es pot explicar sense suposar una entitat hipotètica, no cal suposar-ne cap: sempre s’ha d’optar per una explicació amb el menor nombre possible de causes, factors i variables. Aquest comentari sobre la navalla més cèlebre de la Història el trobareu a la Història sobre la Filosofia Occidental…, de Bertrand Russell (aquesta setmana va de Russell), publicada inicialment a Nova York el 1945, a la seva pàgina …457
…457,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 456 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que parlarà primer del mes de Desembre i la Cultura Popular i, a continuació, estarà “Orbitant” sobre si CIÈNCIES I LLETRES SÓN EL MATEIX. Hauria estat bé convidar en aquesta taula Bertrand Russell, matemàtic, filòsof, escriptor (Premi Nobel de Literatura 1950)… entre moltes d’altres coses. Un estudi de Pierre Riffard, Les philosophes: vie intime (PUF, 2004), ens aclareix que, en qualsevol cas, Russell va tenir temps de casar-se 4 vegades, …i que de cada matrimoni en va treure un llibre. La vida íntima dels filòsofs, segons l’autor, dóna per molt: el més lleig, Sòcrates; el més ric, Sèneca; el més precoç, Leibniz; el primer agnòstic, Protàgores; el primer depressiu, Heràclit; i el primer idealista, Parmènides, qui va tenir la seva cèlebre trobada amb Plató cap a l’any …456 a.C.
…456, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 455 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·, en el qual Pere Estelrich entrevistarà MARIA JOSEP PICÓ, periodista científica i autora del llibre El canvi climàtic a casa nostra. “Pensa globalment i actua localment”, no ho diuen així? A moltes de ciutats i pobles illencs es parla en els darrers anys de l’Agenda 21, un sistema de gestió global, a un termini curt, mitjà i llarg, que –mitjançant un Pla d’Acció- estableix uns objectius ambientals, econòmics i socials, avaluables periòdicament per tal d’aconseguir la sostenibilitat del municipi amb la participació ciutadana. Un dels pobles amb més esforços reconeguts en aquest àmbit és el de Puigpunyent (Mallorca) que ha vist en els darrers anys un augment de la recollida selectiva de residus i una paulatina minva en el consum d’aigua. Més informació a la web municipal http://puigpunyent.es.mialias.net/ o al telèfon de l’Ajuntament 971 614 …455
…455,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui arribam al programa 454 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·i com cada dimarts parlarem una mica de televisió, d’educació i de ciència. Des de mitjan s. XX els científics han cercat un mètode per a decodificar l’ADN que fos barat i que pogués esser miniaturitzat per tal de poder estimular així noves investigacions en el terreny mèdic. Durant dècades la tècnica utilitzada va esser la que dissenyà Frederick Sanger (1977), capaç de llegir 67.000 bases cada hora. Però en els darrers anys (2005), hi ha hagut molts d’avenços, com el que, experimentant amb l’enzim lucifer de la cuca de llum (la luciérnaga castellana), genera un feix de llum cada pic que una base d’ADN és correctament analitzada. Això és detectat per un ordinador capaç de reconstruir la seqüència de nucleòtids, amb un mètode de piroseqüenciació conegut també com mètode …454
img.genciencia.com/2007/06/watson.jpg
454,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
