Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 491, on Pere Estelrich entrevistarà CATALINA PONS-ESTEL, professora associada de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Universitat de les illes Balears. Aquesta estudiosa del fet religiós ha participat en nombrosos congressos on els especialistes poden tocar aspectes diferents d’una mateixa temàtica. Així, a les actes del 9è Congrés de Dret Eclesiàstic (celebrat a Sant Sebastià el 2000), sobre Dret de Família i Llibertat de Conciència, hi podem trobar comunicacions sobre àmbits ben diversos, des de “la proposició de llei d’unions estables de parelles a les Balears”, presentada per la nostra selenita d’avui, fins a la “compatibilitat del pluralisme religiós a Anglaterra amb el model confessional del país”, del professor Javier Garcia Oliva, contribució que comença, precisament, a la pàgina …491 de les seves Actes
Arribam al programa 489 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · i avui fa 15 anys que el Govern de les illes Balears declarà sa DRAGONERA, a l’oest de Mallorca, Parc Natural per decret, una illa que el Consell de Mallorca havia adquirit el 1987, després d’una llarga lluita popular perquè no fos urbanitzada. L’illa pertany administrativament a Andratx, municipi que durant segles ha tengut una història lligada a la pesca, el contraban i, ara fa uns cent anys, a una emigració nombrosa d’arraconers cap a França i d’andritxols cap a Cuba. Un moviment migratori de molts de pobles mallorquins que ja destacà el geògraf Pere Salvà, en un article (1982) que cita Antoni Marimon al primer volum de la seva tesi dedicada a les repercussions a les illes Balears de les Guerres de Cuba i Filipines, concretament en la seva pàgina …489
…489, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana aEl crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 488, en el qual rebrem la visita de TONI PEP MUNAR, mestre d’aixa. Les illes Balears varen constituir, en el seu moment, “el més bell regne enmig de la mar”, una mar a la qual molts d’illencs li han donat, o li donen l’esquena. A la Ciutat de Mallorca, Sa Llonja ha constituït, tradicionalment, i juntament amb el Puig de Sant Pere, un barri mariner. Avui en dia, allotja un conjunt de residents diversos: des dels antics pescadors fins a nous veinats d’alt poder adquisitiu que n’han rehabilitat alguns habitatges. D’entre els 2.000 ciutadans de Sa Llonja, gairebé la meitat han nascut a les illes Balears, i més d’una quarta part són estrangers, els quals paulatinament hi van guanyant presència en front dels peninsulars, que han minvat darrerament el seu nombre fins arribar als … 488
…488,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam a la nostra sisena reflexió sobre el Fracàs, amb una pregunta que ja és un clàssic: en el món del cinema, què és fracassar? O dit d’una altra manera, quan triomfa una pel·lícula o un director determinat? Què és millor? Tenir el reconeixement de la crítica i dels companys de professió (reflectit en els guardons i homenatges) o gaudir del favor del públic en taquilla, per a omplir bé les butxaques del productor, i del director si s’escau?
Se sol plantejar aquest dilema davant de personatges com Alfred Hitchcock, nascut a Londres el 1899, nacionalitzat estatunitenc (1956), i desaparegut a Los Angeles el 1980. Aquest jove, educat en una estricta família catòlica, realitzà el 1926 el seu primer film important: The Lodger, una pel·lícula muda basada, en part, en la història dels assassinats de Jack l’Esbudellador; aquí ja va fer el seu primer “cameo”. Hitchcock se’n convertí en un especialista i va aparèixer, de forma breu i gairebé desaparcebuda, sense diàleg, en 37 de les seves pel·lícules. El 1940 realitzà el seu primer film nordamericà, Rebecca, que va ser reconegut amb 11 nominacions als Òscars, de les quals tan sols en va obtenir 2: a la millor fotografia en blanc i negre, i a la millor pel·lícula (que no guanya el director, sinó el productor: David O. Selznick).
S’ha parlat molt de les característiques personals de Hitchcock com a cineasta: un caràcter díficil (agreujat per les complicacions d’una obesitat mòrbida que el dugué fins als 135 quilos), la negativa a treballar amb infants i/o animals (excepte els ocells , l’ús dels McGuffin (un excusa argumental –un collar, uns papers– per a captar l’atenció de l’espectador, però totalment superflua a l’hora de seguir la trama principal),… Però, sobretot, el perseguí l’obsessió per les actrius rosses: Ingrid Bergman (Encadenats, Recorda), Grace Kelly (La finestra indiscreta, Crim perfecte, Atrapa un lladre), Vera Miles (Fals culpable), Kim Novak (Vertigen), Tippi Hedren –mare de Melanie Griffith– (Els ocells, Marnie la lladre). Aquestes muses rosses eren considerades per Hitch molt més atractives que les morenes, a causa del misteri que les envoltava. Fins i tot, hi ha una cançó de Loquillo que en parla.
El 1958 rebé el Globus d’Or per la sèrie Alfred Hitchcock presenta i la Copinya de Plata del Festival de San Sebastián dues vegades: aquell any per Vertigen, i el següent per Perseguit per la mort (“Con la muerte en los talones”). Precisament, el 1958 havien diagnosticat un càncer a sa dona, un fet que l’afectà profundament, i que culminà tot un seguit de fracassos: des de Rebecca (1940) fins a Psicosi (1960) va ser nominat 5 vegades a l’Òscar al millor director …i no en va aconseguir cap; per Alfred Hitchcock presenta va ser nominat a 3 Emmys, i no en guanyà cap; va ser candidat a 3 premis del Festival de Cannes i una vegada al Lleó d’Or del Festival de Venècia, i no en va tenir cap.
Sobre el fet que mai no guanyà cap Òscar –el símbol de l’èxit a la indústria cinematogràfica internacional– hi ha les teories més diverses, fins i tot, alguna “llegenda urbana”: hi ha gent que creu que és massa casualitat que genis com Orson Welles, Ernst Lubitsch, Howard Hawks, Stanley Kubrick i el propi Hitchcock no el guanyassin mai. …I si en realitat formassin una espècie de societat secreta que, de forma interessada, repartís els Òscars als directors, actors, actrius, guionistes, que “ells” volguessin promocionar dins la indústria?
En això dels Òscars hi ha casos curiosos com el de Charles Chaplin, qui el guanyà només per composar la música de Llums d’escena (“Candilejas”) mentre que com a director tan sols rebé òscars honorífic. Molts d’actrius i actors com Greta Garbo, Cary Grant, Kirk Douglas o Richard Burton tampoc no el guanyaren mai. Els casos més cridaners són els de Glenn Close i Albert Finney que han tengut 5 nominacions i cap Òscar, però el més espectacular és el del pobre Kevin O’Connell, tècnic de so, nominat en 20 pel·lícules, sense cap Òscar ni un.
De totes formes, no podem considerar Hitchcock un fracassat. Va tenir el favor del públic –de fet, les cadenes de TV, sobretot les temàtiques, segueixen programant les seves pel·lícules avui en dia perquè saben que tenen bona audiència–, de part de la crítica i especialment dels directors de la Nouvelle Vague com François Truffaut. A més, en els darrers anys de la seva vida va rebre el reconeixement de l’American Film Institute (1979) a tota la seva carrera, i de l’Acadèmia de Hollywood, que no li donà cap Òscar, però sí el Premi Irving Thaler (1968). La reina d’Anglaterra Isabel II li concedí el títol de Cavaller de l’Orde Britànic, amb el tractament de Sir, també el 1979. En va gaudir poc, però pitjor és res, no?
GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 487, on Pere Estelrich entrevistarà el biòleg ANTONI BENNÀSSAR, qui ha estat vicerector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i que presideix actualment la Denominació de Vins d’Origen Pla i Llevant de Mallorca. Ningú no dubta que avui en dia el vi està de moda, i anima els seus seguidors a fer agrorutes per conèixer vinyes i bodegues. El raïm, les panses i el vi, propis de la taula mediterrània, presents a les nostres illes des del temps dels romans han hagut de lluitar contra plagues com les del s.XV o les del XIX (el pulgó, la cendrada, la fil·loxera…). La lenta recuperació de la primera meitat del XX beneficià sobretot Felanitx, Sencelles, Binissalem, Inca, i Manacor, municipi del Llevant de Mallorca, on s’arribà (1944) a les …487 hectàrees dedicades a la vinya
…487,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui és dijous i això significa que, arribant al programa 486, toca tertúlia aEl crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·on parlarem del que representa LA COMUNICACIÓ a les nostres vides i a la nostra societat. És evident que la comunicació humana ha canviat en les darreres dècades, …o no (n’haurem de xerrar avui). Fins arribar a Facebook, hem viscut una llarga introducció de d’estris electrònics concebuts per a expressar i rebre les nostres opinions i sentiments. Recentment hem llegit que INTEL està treballant per arribar a que els telèfons mòbils “s’alimentin de l’energia de l’entorn” (del sol o de la temperatura corporal) i que no faci falta carregar-ne la bateria com passa ara. Aquesta companyia nordamericana dissenyà (1971) el primer microprocessador per a una calculadora, fou una de les responsables de la creació del bus USB (tan important per a les nostres memòries, eh?), i desenvolupà el microprocessador d’abans del Pentium, l’anomenat Intel …486
…486, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana aEl crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 485, en el qual rebrem la visita de TOMEU POU, editor de Premsa Forana, més concretament del Felanitx. L’actual terme municipal de Felanitx va ser, després de la conquesta catalana (1229), territori de Nunyo Sanç, comte de Rosselló i la Cerdanya, que havia participat amb cent cavallers al costat del jove rei d’Aragó Jaume I. El desembarcament del Conqueridor a Santa Ponça donà pas a les primeres lluites contra la resistència sarraïna que havien de desembocar amb la caiguda de Medina Mayurqa el 31 de desembre d’ara fa 780 anys. Entre les muntanyes que rodejaven el terme de la ciutat es troba el Puig Gros de Bendinat, que compta amb … 485 metres d’altura
…485,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 484, en el qual rebrem la visita de l’enginyer GUILLEM GARCIA, qui ha estat cap dels bombers de Palma i degà del Col·legi d’Enginyers Superiors Industrials de les Illes Balears, i que actualment presideix la Fundación Fuego, la primera fundació espanyola orientada exclusivament a la seguretat contra incendis i emergències. Un malson de cada estiu són els incendis forestals, sobretot quan són intencionats i afecten zones d’especial protecció mediambiental. Un exemple de l’any passat va ser el dels incendis que afectaren els parcs naturals de Cabañeros, las Tablas de Daimiel i Las Lagunas de Ruidera, a Ciudad Real, província on el 2009 es cremaren 38,5 hectàrees d’arbres, 233 de pastures i …484 hectàrees de mates
…484,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 483 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual ens visita l’amic PEP MARCH, professor de Literatura. Té la Literatura “bona premsa” entre els estudiants de Secundària? Per ventura, seria bo fer una enquesta entre l’alumnat del professor March, però supòs que –com sempre passa en aquests casos– depèn de l’empatia que existeix no només amb l’assignatura sino també amb el professor, no? Si agafam com exemple un dels grups de pop-rock més populars entre els adolescents europeus, Tokio Hotel, el vocalista Bill i el guitarrista Tom Kaulitz (germans bessons de 20 anys) coincideixen: a l’Institut, odiaven les Matemàtiques i les seves matèries preferides eren Art i Literatura. El seu darrer disc (el 3r) es diu igual en tots els idiomes, “Humanoid”, perquè a Can Kaulitz no els agradava això d’haver de traduir els noms dels discos com va passar en el segon disc: l’original alemany “Zimmer 483” es convertí a la resta del món en “Room …483”
…483,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui arribam al programa 482 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · En el 2009 s’ha presentat l’avantprojecte del Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera de Menorca, que s’ubicarà a l’antiga base nordamericana de s’Enclusa. Aquest Centre, promogut pel Consell Insular, inclourà espais dedicats a la recerca, a l’educació ambiental i a la divulgació dels valors de la Reserva de la Biosfera. La de Menorca va ser declarada per la UNESCO el 1993, dins del marc del Programa L’Home i la Biosfera que s’inicià fa ara 30 anys per tal d’aconseguir la conservació i la protecció de la biodiversitat. En un total de 102 països diferents han estat reconegudes …482 reserves de la biosfera.
…482, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
, l’ús dels McGuffin (un excusa argumental –un collar, uns papers– per a captar l’atenció de l’espectador, però totalment superflua a l’hora de seguir la trama principal),… Però, sobretot, el perseguí l’obsessió per les actrius rosses: Ingrid Bergman (Encadenats, Recorda), Grace Kelly (La finestra indiscreta, Crim perfecte, Atrapa un lladre), Vera Miles (Fals culpable), Kim Novak (Vertigen), Tippi Hedren –mare de Melanie Griffith– (Els ocells, Marnie la lladre). Aquestes muses rosses eren considerades per Hitch molt més atractives que les morenes, a causa del misteri que les envoltava. Fins i tot, hi ha una cançó de Loquillo que en parla. 
