Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 510, en el qual Pere Estelrich entrevistarà MARCEL CRANC, apassionat de la chanson i de la música electrònica, i alter ego del mallorquí Miquel Vicensastre, dedicat a la composició d’obres orquestrals i música de cambra.
Cranc és políglota, i canta habitualment en català però també en francès. Per cert, parlant de França, i havent vist el videoclip de Naufragi, convé recordar que l’illa de Ouessant a la Bretanya francesa, a l’entrada del Canal de la Mànega, té forma de pinça de cranc, ja que aquesta petita illa es divideix a l’oest en dues puntes: la de Pern i la Feuntenvelen. Actualment té uns 800 habitants, però en el primer recompte oficial de població que es conserva (de l’any 1800) en tenia quasi el doble: mil …510
…510,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui és dijous i això significa que tenim conversa al programa 509, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·una conversa que estarà ORBITANT en torn a ESCRIURE I EDITAR EN CATALÀ, amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, organitzada pel Gremi de Llibreters al Pati de la Misericòrdia de Palma. Del 26 de febrer al 7 de març, nou llibreries mallorquines posaran a l’abast del públic més de 80.000 títols. L’avantatge de la lectura és que ens obri un ventall de possibilitats que sols trobarem en els llibres: en ells hi trobareu ciència i poesia, coneixements i sentiments, descripcions i narracions… Un dels èxits del darrer any entre el públic més jove conté un munt d’atemptats, assasinats, bromes, confusions, segrestaments, fantasia i realitat; es tracta de Màgia d’una nit d’estiu de Maite Carranza que, llançat per Edebé amb motiu del darrer Dia del Llibre, compta amb …509 pàgines
…509, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 508 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual ens visita l’escriptor i professor MARC CERDÓ, qui darrerament ha publicat la seva primera novel·la, Males companyies, al Club Editor, una editorial que feia vint anys que no donava a conèixer autors d’aquí a la col·lecció El Club dels Novel·listes. Els darrers anys han estat temps fecunds per a la narrativa catalana, i així ho mostren llibres com el que tenc a les meves mans: El cos deshabitat d’Esperança Camps, periodista de ràdio i TV, i escriptora menorquina establerta a València. És aquest darrer un llibre que conta la mort d’un professor d’institut amb vocació d’escriptor, publicat per Proa, a la col·lecció A tot vent amb el nº …508
…508,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam al programa 507 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · No sé si estau molt al corrent que els Jocs Olímpics d’Hivern s’estan celebrant, des del 12 de febrer, a la ciutat canadenca de Vancouver. Aquella regió va ser explorada per primer cop per l’expedició de l’espanyol José María Narváez i l’anglès George Vancouver (qui donarà nom a la ciutat i a l’illa que hi ha just davant). Gràcies a la seva situació costanera, la tercera ciutat del Canadà és la que té uns dels hiverns més suaus del país (amb una mínima de 3º); ara bé, diuen que quan està més guapa és a la primavera. Per cert, he trobat uns passatges pel dia de l’Ascensió (que ja no cau en dijous, com canvia tot!), és a dir, el 16 de maig. Aquí teniu un Barcelona-Vancouver en Air Canadà, això sí, una mica caret per al meu gust: volareu per la bonica xifra de …507 euros
…507, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
“TEMPO” * Espectacle de teatre-circ, de la Companyia RES DE RES,
Finalista dels Premis MAX 2006 al millor Espectacle Revelació
Comença la setmana aEl crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 506 i la visita de BIEL JORDÀ, fundador de la Companyia de Teatre Res de Res. Biel Jordà és productor, director, actor i autor teatral, la qual cosa demostra que, sense cap dubte, és un home de teatre. No sé si al nostre selenita d’avui li agradaria dirigir alguns actors de la talla de Kenneth Branagh, Nicolas Cage, Matt Dillon, Harvey Keitel, John Malkovich, o Tim Robbins, sobretot ara que sembla que moltes estrelles del cinema tornen a l’escena teatral a la recerca d’un prestigi no-sé-si-perdut. La màgia del cel·luloide reuneix tots aquests actors dins un, Jordi Brau, que els ha doblat en català o en castellà amb un èxit notable, havent rebut el Premi al Millor Actor de Doblatge per fer de Sean Penn a Mystic River (2003) i de Tom Hanks a Forrest Gump (1994). Aquest darrer actor també té la veu de Grau a Salvar al soldado Ryan, pel·lícula dirigida per Spielberg (1998) en què en qualque lloc de Normandia es trobava, desaparegut en combat, el soldat James Francis Ryan, del Regiment d’Infanteria de Paracaigudistes nº …506
…506,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 505, en el qual rebrem la visita d’ESTHER BOSCH, jazz-woman que ha començat la seva carrera en solitari amb Myself(2010), confessant influències d’estrelles com Ella Fitzgerald o Billie Holiday, les quals li obriren les portes “d’un món de colors”. El jazz és, sens dubte, un llenguatge musical universal que té seguidors a tots els continents, de cap a cap de món. Si teniu curiositat d’on acudir a escoltar el millor jazz quan vos trobeu a les nostres antípodes, una proposta musical a Sydney és la d’un dels millors clubs de la ciutat, d’ambient eclèctic, conegut com el ..505
…505,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui és dijous i això significa que tenim conversa al programa 504, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·una conversa que estarà ORBITANT en torn a l’efemèride del proper dia 1 de març en què es compleixen 200 anys del naixement de FREDERIC CHOPIN. Quan tenia 6 anys d’edat, son pare i sa mare contractaren els serveis del mestre Wojciech Zywny, un violinista amant de la música de Bach (fet poc comú aleshores) i de Mozart, geni amb qui comparaven el “petit Chopin”, per l’enorme talent que demostrava a la composició i a la interpretació al piano des de la seva infantesa. La primera gira de concerts fora de Polònia dugué Chopin a Viena, Dresde, Breslau i Praga; diuen que Mozart havia composat a la ciutat txeca la Simfonia nº 38, coneguda també com la Simfonia de Praga o KV…504
…504, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam al programa 502 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · Hem parlat repetidament durant el 2009 del quarantè aniversari de l’Apollo 11, el primer vol tripulat de la NASA que deposità dos astronautes sobre la Lluna (1969). Però el programa Apollo, culminació dels projectes Mercury i Geminis, havia utilitzat el coet llançador Saturn V en altres vols no tripulats. El darrer d’aquests vols sense tipulació va ser el sisè del programa, l’APOLLO 6, llançat el 4 d’abril del 1968, el qual no pogué simulà la trajectòria de retorn de la lluna per un error en el sistema d’encès. Oficialment, va ser conegut com el vol A.S. …502
…502, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Quants d’invents s’han quedat en el camí d’aquesta cursa tecnològica que ens ataca (vull dir: que ens afecta), dia a dia, en les darreres dècades? No sé si hi heu pensat mai, però comença a ser un lloc comú (uff, perdó, això d’un “lloc comú” sona a una altra cosa), una veritat gairebé acceptada per tothom, aquella expressió que qualcú amolla enmig d’una reunió o tertúlia “és que ja no fan les coses com abans”, entenent per “coses” tots aquells estris i utensilis que, en els moments actuals, semblen tenir una data de caducitat com si fossin un iogurt.
Pensau un moment, quants de models de telèfon va conèixer la vostra padrina? Un, per ventura, dos? En temps primer, una gelera et podia durar tota la vida, i això ja no passa: quan caduca una rentadora o un automòbil? 9-10 anys…? No vos ha passat això d’anar a cal mecànic i que et diguin “clar, és que ara ja començarà a tenir punyeteries…”. Aquesta indirecta vol dir: “prepara la cartera (o demana un crèdit) i comença a fer un pensament; mira quin cotxe t’agradaria i amem què et donen d’aquest”.
Si passam a l’estimat món de la informàtica o al món audiovisual els terminis s’acurcen. Què pot durar un PC de sobretaula, o un portàtil? Depèn de l’ús que en facis (com tot, no te fot!) però tots coneixem casos de portàtils que, responent a una estranya conjuminació de forces sobrenaturals, quan just han ultrapassat el periode de garantia …fan un pet. Poden ser 2-3 anys, i quan el duus a adobar, te diuen: “els portàtils… ja se sap!” …i te’n compres un altre.
Amb la reproducció de música i imatge ha passat un fet curiós: potser encara conservau l’equip (estéreo, eh?) amb els seus bafles, que compràreu ara fa 20 o 30 anys i encara dura, fins i tot qui sap si has heretat el pick-up de ton pare. Sovint, a aquests artilugis no hi ha manera de “matar-los”: estan tan ben fets, i són tan poc apreciats per les noves generacions!! Els joves d’avui en dia, després de tants d’avenços tècnics, sembla que han tornat enrere i sovint es conformen amb la (baixa) qualitat dels “pinganets” (vulgo: auriculars) del tot a 100, o d’aquell estri amb altaveu de jugueta sobre el que depositen el seu reproductor de MP3.
I parlant de fracassos, qui se’n recorda dels “cartutxos”? aquell invent dels anys ’70 que permetia escoltar, en el cotxe i amb HI-FI (HIgh FIdelity, poca broma) les millors cançons (encara no les dèiem “temes”) de Manolo Escobar. I què passà amb els MINIDISCS dels ’90, que havien de revolucionar l’enregistrament i la reproducció musical?
Si passam al vídeo, perquè fracassà el sistema BETA, aquell que deien que donava més qualitat d’imatge i de so? I, sobretot, digau-me, per què fracassà el LÀSER-DISC? Philips havia tret també un sistema nou els CDi, interactius, que tenc per mi que si en teniu un aparell… el podeu tirar.
El làser és l’acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation («amplificació de llum per emissió estimulada de radiació»). El LaserDisc va ser el primer sistema d’emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, patentat el 1969, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules. En porques paraules, el precedent del DVD. Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, l’actual Universal Music Group), propietari de la patent, el va renombrar com Disc-Vision. Les vendes de reproductors i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.
A Espanya moltes vendes anaven lligades a les primeres enciclopèdies multimèdia i col·leccions de documentals i acompanyant la venda de llibres a domicili. Sempre trobareu un passarell (àlies “pardillo”) que picarà i ho comprarà atret per una oferta especial (‘Los Viajes de Cousteau’, ‘El mundo de los animales’) perquè pràcticament et regalaven el reproductor. Allà on realment te clavaven era als discs làser; eren tan cars que, s’especialitzaren en òperes, pel·lis de qualitat (La Misión)… cars fins i tot quan les rebaixaven al Tall Britànic a un racó per llevar-se’ls de damunt. I era just, en aquell moment, quan començaven a triomfar els DVDs, els quals, per cert, tenen els dies comptats, però això …és una altra història
GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 501, en el qual rebrem la visita de l’escriptor i periodista manacorí ANTONI TUGORES MANRESA, autor de llibres com Memòria de la cuina mallorquina(2007), o el més recent Tast poètic de cuina econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils, presentat el passat dilluns. La cuina illenca tradicional és delitosa, tothom ho sap, …o no, els nostres joves i adolescents la saben apreciar? Segons un estudi de la UIB, publicat ara fa 7 anys, a partir d’enquestes realitzades entre escolars palmesans de 14 a 18 anys, els seus hàbits alimentaris inclouen certs elements de la “dieta mediterrània”, però tenen dèficit en llegums, ous i cereals, així com un excés d’embotits, pastisseria industrial, alcohol i begudes refrescants ensucrades. D’aquestes begudes es calcula que fan una ingesta mitjana diària de ..501 grams/persona/dia
(uff… els principis dels ’80 !!)
…501,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
