Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren en els darrers mesos:
FRANCESC CASADESÚS és doctor en Filosofia i professor de Filosofia Grega del Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB. President de la Secció Balear de la SEEC (Sociedad Española de Estudios Clásicos), és coordinador del Curs de Pensament i Cultura Clàssica que se celebra des de fa set anys a la Fundació la Caixa de Palma i en el que han intervingut nombrosos especialistes. Ha coordinat també els Cursos de Pensament de Cultura Clàssica celebrats a l’Ateneu de Maó i a l’extensió de la UIB a Eivissa-Formentera. Els seus treballs i investigacions estan relacionats amb estudis de vocabulari filosòfic grec, religió i filosofia grega. Ha participat mitjançant la presentació de comunicacions i ponències a nombrosos congressos nacionals i internacionals.
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren el passat mes de maig:
GABRIEL JANER MANILA és escriptor i pedagog. La seva obra és ingent pel que fa a novel·la, narrativa juvenil, investigació, divulgació, teatre, i…. recentment ha publicat He jugat amb els llops, novel·la basada en una recerca que l’autor va fer fa una trentena d’anys, sobre Marcos, un nin que visqué 10 anys enmig de les muntanyes, en comunió perfecta amb la Natura, que l’ajudà a sobreviure dins la manca d’afecte i amor, causada pel seu abandonament. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida millor, en tots els sentits, ens recomana “escoltar històries i contar-les perquè així aprenem a viure”, i escoltar “Take this waltz” de Leonard Cohen.
La nostra audició d’avui a Ràdio Marratxí (92.9 FM) serà una mica particular. Altres vegades, hem comentat una sèrie de cançons amb l’amic Biel Massot a la secció “Tot Música” del programa Amb P de Portula, seleccionades per mi amb un criteri històric, amb la temàtica comuna de l’amistat, o amb la finalitat de donar a conèixer una iniciativa solidària com La Marató de TV3. Però en aquesta ocasió la selecció la feta un altre. Avui es tracta d’escoltar les músiques que apareixen citades a un magnífic llibre de recent aparició: En la ciudad sumergida (Ed. RBA, Barcelona, 2010) un èxit de vendes a la darrera Fira del Llibre, obra de l’escriptor mallorquíJosé Carlos Llop, col·laborador habitual del Diario de Mallorca i altres periòdics. A En la ciudad sumergida, l’autor (nascut el 1956) parla de Ciutat, però d’una ciutat que ja no existeix (la Palma dels anys ’60 i ’70), recobrant la memòria sentimental d’uns carrers pels qui passejaven Jean Seberg, Robert Graves, Joan Miró, Baltasar Porcel o Camilo José Cela, i de tertúlies literàries com la de Llorenç Villalonga al Cafè Riskal.
1.- MARIA DEL MAR BONET: “Alenar”. Diu Llop (pàg. 96) que aquesta cançó inclou tot el color, els clarobscurs, la llum, i els olors de la ciutat mediterrània. No està dedicada a Palma (parla del carrer dels Cavallers de València, de geranis i d’ombres) però és igual; es converteix en la cançó de la seva ciutat en els dies de sol, mentre una guitarra marca el seu ritme, més viu i alegre que mai: “Entonces veo la calle Apuntadores, cuando aún no había cumplido veinte años. Veo la discoteca Gringo, el centro de boxeo, el bar Barcelona, el trajín humano en un moderato cantabile”.
Alenar és una cançó del disc del mateix títol (1977) on també hi havia “Què volen aquesta gent?” que aquí podem escoltar en una actuació en directe de Maria del Mar Bonet, acompanyada pels Quilapayún.
2.- JOHAN SEBASTIAN BACH: “Sonata nº 3 en La Major per a flauta i clavecí”. El pare de l’escriptor, coronel d’artilleria, va ser destinat al quarter de la carretera de Valldemossa, i això va suposar per a tota la família sortir de “dins Palma”, per a viure fora murades. En un nou tocadiscos estéreo, la banda sonora de la seva adolescència (pàg. 104) combinava música “moderna” i “clàssica”, amb peces de Beethoven, Haendel, Chopin, o Johan Sebastian Bach, com aquesta sonata nº3 en La Major per a flauta i clavicèmbal BWV 1032, de la qual escoltam el seu segon moviment “Largo e dolce”
3.- PIOTR ILITX TXAIKÒVSKI: “Obertura 1812”. Aquesta peça va ser escrita (1880) per a commemorar la victoriosa resistència russa del 1812 davant l’ofensiva de la Grande Armée napoleònica. Durant la seva visita als EUA el 1891, Txaikòvski dirigí –en la inauguració del Carnegie Hall de Nova York– aquesta obra, que passà a convertir-se en un clàssic de les festes anuals de la independència nordamericana. José Carlos Llop conta (p. 104) que ell i el seu germà Javier escenificaven aquesta obertura amb una partida de soldadets: la retirada de Napoleó, els campaments nocturns, l’atac dels cossacs… Escoltam el final triumfal de l’obra (en versió de la Simfònica d’Oslo), famós perquè inclou una sèrie de canonades d’artilleria i repicada de campanes que, diuen, Txaikòvski no va poder gaudir mai, ja que sovint han estat substituïdes per percussió. L’Obertura 1812 ha format part de la banda sonora de pel·lícules com Help! (dels Beatles), Bananas (de Woody Allen), El Club dels Poetes Morts (xiulada repetidament pel personatge de Robin Williams), o V for Vendetta (en l’espectacular escena final que inclou la voladura del Parlament anglès)
I qualque internauta ha tengut la mateixa idea que jo: i si al cèlebre anunci de l’explosió de colors del Sony Bravia li canviam la música original (La Gazza Ladra, de Rossini) pel final de l’Obertura 1812… ? El resultat és aquest.
4.- JIM MORRISON & THE DOORS: “The end”. Conta Llop (pàg. 108) que als 23 anys va passar el campament del servici al CIR 14 de Palma, on un parell de matins cada setmana era alliberat de fer instrucció per tal de fer llistats i omplir fitxes a les oficines de Selecció de Personal: eren quatre reclutes i un caporal, fent feina a una gran taula central amb un radiocasset on de vegades sonava la veu de Jim Morrison i la música de The Doors, “como si estuviéramos patrullando en una barcaza por el río Mekong”. Està parlant, naturalment, de la cançó d’aquest grup de rock psicodèlic The End, utilitzada com obertura de la pel·lícula Apocalypse Now pel director Francis Ford Coppola, company de Morrison a la UCLA, on es graduaren tots dos en cinema.
5.- GEORGES MOUSTAKI: “Le Métèque”. El Bruselas és al carrer Estanc, prop d’Es Born de Palma, i en els anys ’70 era el millor bar nocturn de Ciutat. Llop recorda (pàg. 207-208) l’entrada, en certa ocasió, de Baltasar Porcel en aquell bar ple d’escriptors, quan era recent la presentació de la seva novel·la Cavalls cap a la fosca. Sa madona (“una potente, madura y guapota mallorquina que bien podría haber sido italiana”) tenia el costum d’obrir i tancar el local amb la mateixa música: Le Métèque (1968) de Moustaki, un prototip, precisament, d’estrangeria (nascut Yussef Mustacchi a Alexandria, es crià en un ambient intercultural jueu, grec, italià, àrab i francès, i adoptà el nom de Georges en honor de Georges Brassens, a qui considerava el seu mestre).
6.- ROBERTA FLACK: “Killing me softly with his song”. A Gomila, els anys ’50 i ’60 havien estat l’època daurada dels “picadors” indígenes que “entraven” a les estrangeres al Monaco, al Joe’s,El Patio o a Tito’s, que aleshores no era una discoteca, sinó una boîte o un night-club, on podien escoltar en directe l’actuació de Ray Charles, Shirley Bassey, Charles Aznavour, o Adamo. Altres locals constituïren bona part de la banda sonora de la joventut mallorquina dels anys ’70 o ’80: el territori del nostre escriptor (p. 278-281) incloïa bars musicals com el Chotis, el Carroussel, La Polilla (on sonava David Bowie o Lou Reed), i tan sols una discoteca, Tiffany’s, amb els acords de “Killing me softly with his song”, un tema que popularitzà Roberta Flack, i que guanyà dos grammys (1973).
7.- LEONARD COHEN: “Famous blue raincoat”. Segons José Carlos Llop, “existe una poética de la barra de bar que me sabía bastante bien pero me sentaba bastante mal (…) no fue cosa de días, ni de semanas, ni de meses; salí a la calle a los dieciséis y regresé a casa a los veintitrés” (pàg. 283). Era l’època dels cabells llargs, les americanes de pana, les jaquetes de pell, els calçons Levi’s, les barbes, les espardenyes d’espart i la senalla plena de llibres i discos. La música era, per ell, una altra forma de respiració, i aquesta “Famous blue raincoat” de Leonard Cohen era una de les seves cançons preferides; ho és encara quan plou i es troba tot sol. Aquest trist tema ofereix el punt de vista d’un home que ha vist com es rompia el seu matrimoni a causa de la infidelitat de sa dona amb un dels seus millors amics, al qual li dirigeix una carta.
8.- DOOLEY WILSON: “As time goes by”. Quan els marines de la Sisena Flota arribaven al port de Palma, molts d’aquests joves nordamericans passejaven pel Born, s’endinsaven en el carrer Apuntadors, i els més veterans (“els últims del jazz”) acabaven al Bar Bruselas, del carrer Estanc. Els oficials eren molt correctes i bevien whisky doble; els mariners mesclaven conyac amb cervesa i, per anar a l’excusat, feien el gambirot com si encara estiguessin a alta mar. De vegades qualque habitual s’asseia al piano i tocava “As time goes by”; “pero ni el bar ni nuestra vida eran, todavía, Casablanca. Si tuviera que definir su atmósfera, con una analogía ésta sería la de las caves del Sena, veinte años atrás, cuando Sartre y el Castor se pasaban las jovencitas. Mezclado, claro, con cierto espíritu de nouvelle vague” (pàg. 287). Escoltam la cançó de Casablanca interpretada, a petició d’Ingrid Bergman, per Dooley Wilson: actor, cantant i bateria, no era pianista, de manera que tocà i cantà en playback a la pel·lícula.
9.- BOB DYLAN: “Like a rolling stone”. En acabar la bauxa, de matinada, els joves vorejaven el Passeig Marítim i contemplaven la mar i les barques com amb una promesa: “la de escapar del fatalismo de ser palmesano, una fatalidad a la que se quería dar la espalda, mientras en un cassette Philips sonaba la voz de Bob Dylan cantando Like a rolling stone”. Aquesta cançó del 1965 –polèmica entre els seguidors del cantautor que es queixaven de la seva deriva rockanrolera– arribà al nº 2 de les llistes dels discos més venuts als Estats Units i al nº 4 a Gran Bretanya; també ha estat considerada la nº 1 entre les “500 millors cançons de tots els temps” segons més d’un centenar d’experts i crítics musicals consultats per la revista Rolling Stone. Una bona manera d’acabar aquest recull de cançons, recull de la memòria juvenil de tota una generació.
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb uns convidats que ens visitaren el passat mes de maig:
JAUME VILARDELL i GABRIELLE RIPOLL són dissenyadors de l’estudi a-divina, que ens parlaran del món de la comunicació visual, i dels seus nous projectes i treballs més recents. Entre d’ells destaquen les il·lustracions realitzades per a la promoció de la pel·lícula de Julia Ormond The wronged man o la “identitat visual” de l’Aurei, restaurant ubicat al Club de Mar de Palma. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment i materialment, ens aconsellen “desdramatitzar les males notícies” (ell) i “ser agosarat: el No ja el tens…” (ella), tot això escoltant “Comment te dire Adieu?” de François Hardy.
—————————————————————————————
JOSEP MARIA MURIÀés escriptor i historiador, i ha investigat especialment l’origen de la “charreria” (el conjunt de festes i esports relacionats amb els “rodeos” i els genets mexicans), així com el tequila, producte de la fermentació del suc de l’agave. Mexicà de naixença i català militant ha estat guardonat amb el Premi Internacional Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans.
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren en els darrers mesos:
LLORENÇ SANTAMARIA és un músic, cantant i actor mallorquí que pren el seu nom artístic del municipi on va néixer: Santa Maria del Camí. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, en tots els sentits, ens aconsella escoltar una cançó de Ray Charles cada dia, com és ara “Hit the road, Jack!” o “Georgia in my mind”.
—————————————————————————————
GERMÁN RÉHERMAN és un mag especialista en hipnosi, que ha derivat cap a la hipnosi terapèutica dedicada, per exemple, per a deixar de fumar. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida més sana, espiritualment i materialment, ens recomana “estar relaxat i prendre’s tot amb calma”, i escoltar “Dream a little dream of me” d’Ella Fitzgerald i Louis Armstrong
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren la passada primavera:
RODRIGO RODRÍGUEZ és músic i especialista en instruments musicals japonesos. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment i materialment, ens aconsella “parar esment en la respiració: respirar és viure” i escoltar una música de Kohachiro Miyata.
—————————————————————————————
RAFAEL VALLBONA és l’autor de L’encant de fer 50 anys. L’escriptor i periodista sosté que els 50 són “l’edat en què has d’estar encantat de tu mateix”, però els cinquantins teniu, que ho sapigueu, certes limitacions: convé que no aneu als mateixos bars que els vostres fills (no en sereu un col·lega, fareu pena), no us compreu un BMW (teniu l’edat per fer-ho, però no els doblers), o creure que la gent jove sent una irresistible atracció per als cinquantins (existeix, però, desenganyau-vos, no és sexual, sinó paterno-filial)…
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren la passada primavera:
ENRIC POZO és el president de la Cooperativa Gorg Blau (Col·legi Sant Felip Neri) i de les Cooperatives d’Ensenyament de les illes Balears. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida més sana, en tots els sentits, ens recomana “dialogar, mantenir les amistats i oblidar el consumisme”, i escoltar “Imagine” de John Lennon
—————————————————————————————
JOSEP CIFRE és president de la Caixa d’Estalvis de Pollença ‘Colonya’ i de la Fundació Guillem Cifre de Colonya. El 2008 va ser l’Any Guillem Cifre de Colonya, clos amb l’estrena del documental de Pere Salas ”El sant que no anava a missa” al Teatre Principal de Palma, dedicat a aquest pedagog i polític mallorquí, fundador de la Institució Lliure d’Ensenyanca de Pollença. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment, Josep Cifre ens aconsella “Carpe Diem”, i escoltar “El pi de Formentor” de Maria del Mar Bonet.
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren la passada primavera:
GUIEM SOLDEVILA és un jove músic i cantautor menorquí que presentà el 2008 el seu primer disc: “Orígens”. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida més sana, en tots els sentits, ens recomana “aprendre a respirar millor”, i escoltar una peça del músic estoni Arvo Pärt.
ANTONI VADELL és capellà, teòleg, i delegat de Pastoral Catequètica i Litúrgica de la Diòcesi de Mallorca. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment, ens aconsella “conjugar el verb ‘escoltar’ amb totes les formes personals: amb TU, amb ELLS, amb DÉU si ets creient”, i escoltar una cançó de la Coral de Joves de Sant Josep Obrer
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Tomeu Orell amb dues convidades que ens visitaren el passat mes de desembre:
CARME JAIME és cantant. Segons confessa a la seva pàgina web, el jazz, funk, soul, blues, latin-jazz… constitueixen el seu terreny de joc….. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida més sana, ens recomana “mantenir sempre una vida amb una higiene i una postura física i mental correcta”, i escoltar una cançó amb música de Sebastián Raimundo.
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren la passada primavera:
IVAN MONTAÑA és un pintor resident a Mallorca que des de fa uns quants anys intenta reflectir tot el que fa referència al món del flamenc com el moviment dels bailaores i bailaoras i la seva estètica.
EDUARDO CARRERO és un professor d’Història de l’Art de la UIB, que recentment ha participat en un Seminari Internacional de Cultura i Litúrgia Medievals entorn de La Sibil·la, cant que encara és viu per Nadal a Mallorca, a Ontinyent, i a la vila de l’Alguer, últim reducte de la llengua catalana a Sardenya. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment i materialment, ens aconsella “viure amb coherència, i visitar catedrals… o el fons de la mar”, i escoltar “Música nocturna de Madrid” de Boccherini, present, per cert, a la banda sonora de Master & Commander
