Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 621, en el qual en Joan Roca reflexionarà sobre EL SENTIT DE LA VIDA, en Tomeu Orell posarà Can Bum (el nou espai d’humor d’IB3 TV)en el punt de mira d’EL TELESCOPI, i en Pere Estelrich entrevistarà el nostre selenita d’avui: JOSEP A. TUR, professor de la UIB i director del Màster de Nutrició Humana i Qualitat dels Aliments. És conegut l’interès creixent a les societats occidentals per l’alimentació i la nutrició humana. Aquí al programa ens feim ressò sovint dels llibres i articles que ara i suara es publiquen sobre la qüestió arreu del món. Fa uns mesos recordàrem els estudis que afirmen que la ingesta de sucres ha augmentat als EUA un 2.500 % en els darrers 100 anys. Segons el mediàtic Dr. Russell Blaylock (neurocirurgià de l’Hospital de la Univ. Mississippi), la conducta violenta, la hiperactivitat i la falta de concentració es relacionen amb una dieta amb excés d’alcohol, d’edulcorants com l’aspartam (E-951) o d’aditius com el glutamat monosòdic, conegut també com E-621
…621,ja ho val, com Crepuscles comptamfins el dia d’avui.
Avui és dijous, i això significa que el programa 620, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·començaràamb la secció FORAT NEGRE, dedicada anit a la FUNDACIÓ AMAZÒNIA. A continuació tendrem una conversa ORBITANT en torn als RÈQUIEM, mot que prové de les primeres paraules de l’«Introit»: “Requiem æternam dona eis, Domine,…“. («Concediu-los el descans etern, Senyor,…»). Rèquiem és també el nom de nombroses composicions musicals utilitzades per a realçar els serveis litúrgics dedicats a la memòria dels difunts, i a commemoracions com el Dia dels Morts (2 de novembre). Palestrina, Haydn, Salieri, Cherubini, Berlioz, Schumann, Verdi, Fauré, Gounod, Dvorak,… són molts els compositors que han fet el seu propi Rèquiem, però per ventura un dels més admirats és el de Wolfgang Amadeus Mozart, obra que tanca el catàleg Köchel amb el registre KV 626. En aquest catàleg hi ha 30 peces datades en el darrer any de vida del mestre (1791), en el qual destaca, per cert, La Flauta Màgica, òpera de la qual aquí n’hem parlat sovint, i que és coneguda com KV620
…620, casualment, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam avui dimarts al programa 619 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que compta amb seccions com STAR SYSTEM (amb les recomanacions cinematogràfiques, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (amb les notícies científiques del Dr. Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). Com tots recordareu, el Consell de Formentera és una institució d’autogovern creada recentment, el 2007, com a conseqüència de l’aplicació del nou Estatut de les illes Balears, aprovat el 13 de juny del 2006. L’organització tradicional a les Pitiüses és en parròquies i véndes. Les parròquies són Sant Francesc, Sant Ferran i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de Formentera, tot i que en els darrers temps s’han desenvolupat altres nuclis eminentment turístics, com és el cas d’ES PUJOLS, pertanyent a la vénda des Molí – s’Estany, dins la parròquia de Sant Ferran de ses Roques. La població d’Es Pujols té grans fluctuacions, de caràcter estacional, però en el padró d’aquell any, del 2006, era de …619 habitants
…619, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 618, en el qual, repassarem QUÈ VAREM APRENDRE LA SETMANA PASSADA?, fullejarem el quiosc del cap de setmana al LLOGARET GLOBAL, i arribarà l’entrevista de Pere Estelrich: el selenita d’avui serà l’escriptor mallorquíJOSÉ CARLOS LLOP, autor de La cámara de ámbar, Al sur de Marsella, La ciudad invisible, El Informe Stein, El mensajero de Argel i La ciudad sumergida, un llibre amb una banda sonora ben interessant. Aquest volum parla d’una Ciutat que ja no existeix (la Palma dels anys ’60, ’70), i recobra la memòria sentimental d’uns carrers pels que passejaven Jean Seberg, Robert Graves, Joan Miró, Baltasar Porcel o Camilo José Cela, i de tertúlies literàries com la que es reunia al Cafè Riskal en torn a Llorenç Villalonga. De Villalonga, Llop ha editat, amb pròleg i notes, el seu Pousse-café (Ed. Miquel Font, 1986) i Diario de guerra (Ed. Pre-Textos, 1997). L’obra villalonguiana ha estat objecte d’estudi de nombrosos autors, molts d’ells en vida del propi escriptor, com els recollits al volum Escrits sobre Llorenç Villalonga de Damià Ferrà-Ponç. Un d’ells (1972), del propi Ferrà-Ponç, és “Aquells anys del Misantrop”, article de la revista Lluc, en el seu número… 618
…618,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
La darrera vegada que érem per aquí parlant de fracassos quotidians, el vostre home a la Xina, Xavier Ricci, va dir una d’aquells proverbis xinesos que ens poden ajudar a aprendre l’idioma o, com a mínim, a entendre una mica millor aquesta civilització mil·lenària: “el fracàs és la mare de l’èxit”. Una gran veritat, que a mi me sona a qualcú altre que també ho ha dit amb aquestes o amb unes altres paraules. I en Xavier ho va dir així: un substantiu masculí que és “mare” del triomf… quines coses tenen els xinesos!!
Fa dues setmanes no tenguérem programa perquè hi havia una fita històrica que calia retransmetre en directe per IB3 Ràdio, i que aquest passat dimecres es va celebrar pels carrers de Ciutat: més que la proclamació de Jorge Lorenzo com a campió del món a la màxima categoria de motociclisme, el que no ens podíem perdre (i ho poguérem veure també per IB3 TV) era en Jaume Ginard cantant “We are the champions” amb en Giorgio (quin ‘temasso’ de SingStar !) i en Toni Fuster en remull a la plaça mal anomenada de Ses Tortugues de Palma (quin fracàs posar-li Plaça Rei Joan Carles I, si la gent llavors li diu el que li dóna la gana: Pius XII, Tortugas…).
No sé si va ser son pare del jovenel·lo, o algun comentarista de la Casa, que afirmà que Jorge Lorenzo es convertia així en el campió més gran del motociclisme espanyol. Supòs que serà qüestió de cilindrades i categories, però m’imagín la cara d’Ángel Nieto, qui sempre ha demostrat el seu orgull per acumular més títols mundials que ningú: 12+1 (7 de 125 cc i 6 de 50 cc), a més de 23 campionats d’Espanya. 12+1 perquè el campió criat a Vallecas pateix triscaidecafòbia: aquesta criatura té una por irracional al “13” perquè, com molts d’altres mortals, considera que li provoca mala sort. Fins i tot s’estrenà el 2005 un documental titulat, precisament, Ángel Nieto: 12+1.
Gent racional com tu i com jo pensam que aquestes fòbies no són més que una manera senzilla de cercar una explicació als nostres fracassos (o no?). Per exemple, dedicar al 13 l’edició nombre… 14 de la nostra secció. Pel que fa al 13, s’ha relacionat aquesta mania amb el fet que hi hagué 13 persones a l’Última Cena (el Sant Sopar?) de Jesús (i que, en 24 hores, n’hi hagués dues que haguessin fet “cuec”) però aquesta fòbia probablement no s’originà fins a l’Edat Mitjana.
La triscaidecafòbia pot haver afectat també als víkings: Loki era el déu pervers i mentider, i el 13è déu del panteó nòrdic; això es cristianitzà més envant quan es deia que Satan era el 13è àngel. Altres autors ho atribueixen a que la captura en massa dels cavallers templers va ser un divendres 13 d’octubre del 1307, i que el seu darrer Gran Mestre va dirigir la maledicció al rei Felip IV de França, el Bell, i al Papa Climent V —els culpables de la destrucció de l’orde del Temple— morint tots dos sense haver passat el termini d’un any, tal com havia predit el Gran Mestre.
D’aquesta manera, a Espanya i a Hispanoamèrica els dimarts 13 estan vists com a dies de mala sort (“ni te casis ni t’embarquis”), mentre que als països anglosaxons es tracta del divendres 13 (gran pel·lícula .
Entre els participants de les curses de Fòrmula 1 no hi ha cotxe 13. En alguns hotels s’evita l’Habitació 13, i hi ha avions on es troba la fila 12-bis. El nombre de bruixes preferit per a celebrar aquelarres era (és?) 13: 13 varen ser les dones de l’aquelarre de Zugarramurdi (Navarra) condenades a morir a la foguera per la Inquisició (1610).
L’Apollo13 va ser una missió especial i espacial de la NASA que va fracassar el 1970 en el seu intent de dur a la Lluna a 3 éssers humans: clar que també és ver que s’enlairà un 11 d’abril a les 13:13, i així qualsevol…; als 5 minuts d’enlairar-se els astronautes ja sentien una vibració, i cap a les 9 del vespre Jack Swigert (Kevin Bacon a la pel·lícula Apollo13, aquella d’en Tom Hanks) pronuncià aquella cèlebre frase de “Houston, tenim un problema…”; cinc dies i mig després els tres astronautes “ameraven” sans i estalvis.
Per cert, en Swigert era suplent i li va tocar anar a l’expedició per pèls, perquè a l’hora de partir Thomas Mattingly va tenir un bon fracàs: després d’anys de preparació, no el deixaren pujar a l’aeronau 72 hores abans d’enlairar-se perquè havia estat en contacte amb el virus de la rosa (el xarampió!) tot i que no es va contagiar; finalment, a l’Apolo 16 (1972), complí amb la seva il·lusió: fer fotos orbitant, mentre els seus companys trepitjaven la lluna.
Tornant al 13, un dels famosos que varen patir triscaidecafòbia va ser el músic Arnold Schönberg, un compositor que, curiosament, va néixer un 13 de setembre (1874) i morí un 13 de juliol (1951) als 76 anys (7+6 = 13); per ventura, per això, com que no li agradava el 13, va crear el dodecafonisme, una tècnica musical basada en sèries de 12 notes.
GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció quinzenal de TASSA I MITJA * diumenge dematí
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 617, en el qual en Joan Roca reflexionarà sobre EL SENTIT DE LA VIDA, en Tomeu Orell posarà la sèrie Gossip Girl en el punt de mira d’EL TELESCOPI, i en Pere Estelrich entrevistarà el nostre selenita d’avui: JOAN ROSSELLÓ de Bombers sense Fronteres. Una de les accions d’aquests bombers més seguidapels mitjans de comunicació ha estat la intervenció a Haití amb motiu del terratrèmol del passat mes de gener. Un país complicat Haití, amb una història ben desgraciada, en diversos aspectes polítics, socials i econòmics, els quals han fet que molts d’haitians hagin emigrat fora del país cercant aixopluc a països com la República Dominicana (amb prop d’un milió d’haitians), el Canadà (100.000) o els Estats Units (600.000), ubicats a ciutats com Nova York, o Boston. La capital de Massachusetts compta actualment -entre irlandesos, italians i asiàtics- amb un 7 % de la seva població que és d’origen caribeny (la majoria, haitians). Per cert, si voleu telefonar a Boston no oblideu primer marcar el prefix … 617.
Avui és dijous, i això significa que en el programa 616, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·parlarem a la secció FORAT NEGRE de l’associació dels AMICS DE L’ÒPERA DEL TEATRE PRINCIPAL. A continuació tendrem una conversa ORBITANT en torn als avantatges i inconvenients de LA VIDA EN UNA COMUNITAT DE PROPIETARIS, amb l’administrador de finques Pep Toni Juan, l’agent immobiliari Manolo Vidal i l’agent d’assegurances Manolo Gómez, professionals relacionats amb aquest sector. És cada vegada més freqüent que es generi a les ciutats actuals un procés de rehabilitació d’habitatges que pretén proporcionar als veïns una millora substancial del seu interior i de les zones comunes dels edificis residencials. Un bon exemple n’és la tasca desenvolupada per Zaragoza Vivienda, una societat municipal que ha duit a terme uns “Estudios y Propuestas Técnicas para la Rehabilitación de 21 Conjuntos Urbanos de Interés”, sobre els que se centra l’ambiciós projecte Revitasud, amb 8.843 habitatges en total, ubicats a 10 barriades i a … 616 edificis.
…616, casualment, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Mitjan setmana arriba el dimecres amb el programa 615 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que obrirem amb la secció de Lluís Amengual dedicada al MEDI AMBIENT; a continuació, la GALÀXIA GUTENBERG que ens durà les darreres novetats recomanades en el món dels llibres. A la segona meitat del Crepuscle, Pere Estelrich entrevistarà el periodista GERMÀ VENTAYOL. Fa ara uns dos anys i mig es va inaugurar a Washington el Newseum, un museu que en, 7 pisos, ofereix un repàs per la història del periodisme, amb galeries temàtiques on la caiguda del Mur de Berlín, l’11-S, el New York Times, la NBC, els Premis Pullitzer, Internet, la ràdio i la televisió són protagonistes. Una curiositat, apart de l’exposició diària a una de les galeries d’unes 80 portades de periòdics, és que ja des del dia de la seva inauguració es podien consultar, a la web del museu, les portades de …615 periòdics de 56 països diferents
…615,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam avui dimarts al programa 614 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que compta amb seccions com STAR SYSTEM (amb les recomanacions cinematogràfiques, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (amb les notícies científiques del Dr. Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). En els propers mesos assistirem en el nostre país a tot un seguit de consultes electorals: autonòmiques i municipals (2011), generals (2012), europees… però cap com les que se celebren a Cuba. A les darreres eleccions legislatives Fidel Castro va ser escollit diputat de l’Assemblea Nacional pel 98,26 % dels votants, només superat pel seu germà Raúl (99,37 %). D’acord amb el sistema cubà, un únic candidat és postul·lat per a cada escó i sols és electe efectivament si supera el 50 % dels vots; en aquesta darrera consulta (2008) 395 diputats cubans eren blancs, 118 negres i 101 mestissos, sumant un total de …614 diputats
…614, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 613, en el qual, repassarem QUÈ VAREM APRENDRE LA SETMANA PASSADA?, fullejarem el quiosc del cap de setmana al LLOGARET GLOBAL, i arribarà l’entrevista de Pere Estelrich: la selenita d’avui serà PILAR FIOL, del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre fundada (1993) arran de la campanya “Mallorca solidària cap al 0,7 %”, organitzada per Justícia i Pau amb altres OnGs. S’hi han adherit tots els municipis de l’illa, les mancomunitats del Pla i del Raiguer, la UIB, el Consell, el Govern de les illes Balears. Precisament la Direcció General de Cooperació de la seva Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració edita uns Quaderns de Pau i Solidaritat que ja han arribat al seu número 45. Han tractat temes tan interessants com el microcrèdit, la perspectiva de gènere a Àfrica, o la compra pública ètica… Un dels més complets és el dedicat a la pena de mort, el núm. 13, fàcilment disponible a la web de la Conselleria ja que només “pesa” … 613 k
…613,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
.
