Arribam avui dimarts al programa 641 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que compta amb seccions com STAR SYSTEM (amb les recomanacions cinematogràfiques, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (amb les notícies científiques d’en Biel Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). Avui 30 de novembre és Sant Andreu (molts d’anys per a tants d’Andreus que ens escolten!), l’apòstol que morí martiritzat en el Peloponès a una creu en forma d’aspa i les relíquies del qual arribaren a la catedral d’Amalfi, a 40 km de Nàpols.
El regne de Nàpols –tan lligat durant segles a les Balears i a la Corona d’Aragó– va desaparèixer ara fa 150 anys quan el rei borbó Francesc II va ser destronat pels “camises roges” de Garibaldi i de l’Alain Delon d’Il Gattopardo: “era necessari que tot canviàs per tal que tot romangués igual”. La famosa frase de la novel·la de Lampedusa ens servirà anit per escoltar DUES VERSIONS del cèlebre vals que Nino Rota va composar per a la pel·lícula de Luchino Visconti, dels Visconti ‘de tota la vida’, aquells que des de Milà mantingueren un històric enfrontament amb Gènova i la Ligúria, que havia esdevingut ducat a partir del …641
…641, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 640, en el qual, repassarem QUÈ VAREM APRENDRE LA SETMANA PASSADA?, fullejarem el quiosc del cap de setmana al LLOGARET GLOBAL, i arribarà l’entrevista de Pere Estelrich amb el consultor ambiental ANTONI FONT GELABERT, president de l’Associació d’Amics del Barranc de Biniaraix, una entitat que col·labora amb els ICTIB (Impulsors de la Custòdia del Territori de les Illes Balears). El Barranc de Biniaraix és un canó càrstic, orientat a ponent, format per l’acció de les aigües del Torrent de l’Ofre (o de Biniaraix) i situat a l’extrem sud-oriental de Sóller. Des d’aquest bell indret comença una de les rutes més populars entre els qui coneixen bé la Serra de Tramuntana. Internet permet accedir a la proposta d’excursions com la que convida a fer el senderista Toni Planas, de 4,45 km, amb una durada prevista d’una hora i quaranta-nou minuts, i una altitud màxima de … 640 metres
…640,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Unchained melody, de Righteous Brothers.- Ghost és una comèdia fantàstica (no és que sigui magnífica, sinó del gènere fantàstic) de Jerry Zucker (1990). Una nit, en un sinistre carreró de Nova York, Sam (Patrick Swayze) és mort davant de la seva companya (Demi Moore) i es converteix en un fantasma, que arriba a comunicar-se amb una falsa mèdium (Whoopi Goldberg), qui descobreix així els seus poders de vident. Sam tracta de comunicar-se amb Molly per trobar el seu assassí, i alguna cosa té que veure aquesta cançó amb el torn de ceràmica de la protagonista.
Respect, de Aretha Franklin.- El diari de Bridget Jones és una comèdia romàntica dirigida per Sharon Maguire (2001) i basada en la novel·la del mateix nom de Helen Fielding. La història inspirada (d’enfora) en l’obra de Jane Austen Orgull i prejudici, narra la vida, en clau humorística, d’una jove britànica en la trentena (Renée Zellweger) que busca el seu lloc en el món malgrat tots els obstacles que es troba pel camí a l’editorial on s’enamora del seu cap (Hugh Grant), malgrat sa mare té un altre candidat a ser l’home de la seva vida (Colin Firth).
What a feeling, d’Irene Cara.- The full monty és una pel·lícula britànica de Peter Cattaneo (premi BAFTA al millor film del 1997): Gaz i Dave, dos antics obrers d’una fàbrica de Sheffield (Anglaterra) són a l’atur i decideixen fer striptease per fer diners ràpidament. Per això, organitzaran un càsting per a formar un grup i assajar per al gran show final. La BSO inclou clàssics com You Sexy Thing, You can leave your hat on, We are family, Je t’aime… moi non plus,… i aquest tema composat per Giorgio Moroder, òscar a la millor cançó del 1983, quan es va incloure originalment a la pel·lícula musical Flashdance.
Ain’t no sunshine, d’Al Jarreau.- Notting Hill és una comèdia romàntica de Roger Hill (1999): William (Hugh Grant), queda de pedra quan Anna Scott (Julia Roberts), l’estrella de cinema més famosa del moment a Hollywood entra a la seva llibreria en el barri londinenc de Notting Hill. William s’embolica en un enamorament complicat, per al qual compta amb la complicitat dels seus inseparables amics, entre els quals destaca el seu company de pis el singular Spike (Rhys Ifans), que observen incrèduls com en William viu una història romàntica –dificultada pels paparazzi de la premsa del cor– amb una dona que és vista com impossible d’aconseguir per a qualsevol altre home dels mortals. Aquesta representació del pas de les estacions en la vida del barri, a través d’un fals pla-seqüència, em sembla ben original (l’embarassada del principi ha tengut un infant maquíssim, al final…)
Raindrops keep falling on my head, de B. J. Thomas.- Forrest Gump és una comèdia dramàtica (?) de Robert Zemeckis (6 òscars al 1994) que conta la vida d’un jove, físicament discapacitat a la infantesa a causa de les dolències que té a l’esquena, que, com que el perseguien altres nins, va aconseguir córrer més aviat que qualsevol d’ells. Forrest Gump serà molt bo al futbol americà, serà soldat al Vietnam, i també campió de ping-pong, excepcional en la Marató (es passa correntsos mitja pel·lícula), capità de corbeta, i fins i tot milionari. Per procediments d’inserció en la imatge de documentals de l’època, Forrest Gump està fortament implicat en la història del seu país en escenes amb Richard Nixon, Lyndon B. Johnson, Elvis Presley, John F. Kennedy, John Lennon i George Bush. La BSO és també un recull de la bona música d’aquells “anys prodigiosos”
A kiss to build a dream on, de Louis Armstrong.- Alguna cosa per recordar és una almiverada comèdia romàntica escrita i dirigida per Nora Ephron (1993) amb uns (molt jovenets) Tom Hanks i Meg Ryan. Un arquitecte de Chicago ha perdut sa dona per culpa del càncer. La nit de Nadal, el seu fill truca a un consultori de ràdio perquè son pare expliqui el seu cas. Centenars de dones escolten la història i comencen a enviar-li cartes, entre les quals destaca la d’una periodista de Baltimore. El nin aconsegueix que tots dos es citin el dia de Sant Valentí a la terrassa de l’Empire State Building de Nova York…
Uep! Però aquesta cita no era la de Cary Grant i Deborah Kerr a An Affair to Remember (“Tú y yo”, 1957) de Leo Mc Carey?
O la de Irene Dunne i Charles Boyer a Love Affair (“Tú y yo”, 1939), dirigida també per Mc Carey?
Build me up buttercup, de The Foundation.- Alguna cosa passa amb Mary és una comèdia “romàntico-esbojarrada” dirigida pels germans Bobby i Peter Farrelly (1998). Un tímid adolescent (Ben Stiller), ha d’anar al ball de graduació amb l’al·lota dels seus somnis (Cameron Diaz). La cita és un desastre perquè té un dolorós i humiliant problema amb la cremallera dels seus calçons i acaba a l’hospital. Es perden la pista i, 13 anys després, contracta un detectiu privat (Matt Dillon) per a trobar-la però quan la troba també s’enamora de Mary.
Game of love, de Wayne Fontana.- Good Morning, Vietnamés una comèdia dramàtica dirigida per Barry Levinson (1987). Durant la Guerra de Vietnam, un disc-jockey de la Força Aèria dels EUA (Robin Williams) arriba a Saigon per a entretenir els soldats desplegats al Vietnam des d’una ràdio de l’exèrcit. Al principi, tot és diversió (amb una BSO esplèndida: ‘California Sun’, ‘Dream on Little Dreamer’, ‘Five o’clock world’, ‘I feel good’,…), però a poc a poc els seus caps i comandaments se n’adonen que els seus comentaris sobre la guerra no són políticament correctes.
Stand by me, de Ben E. King.- Compta amb mi (Stand by me) té trampa: evidentment no és una comèdia (més aviat un drama) perquè és l’adaptació de la novel·la The body de Stephen King, dirigida per Rob Reiner (Òscar al millor guió adaptat, 1986) però té una d’aquelles cançons que jo no em cansaria mai d’escoltar (o sí, si la posen a totes hores a una ràdio-fòrmula nostàlgica). És l’estiu del 1959 a Oregon (EUA): quatre al·lots de 12 anys van a cercar el cos d’un nin de la seva edat seguint les vies d’un tren, amb l’esperança de sortir als diaris gràcies al seu descobriment (el cos es troba al bosc). Hi ha aventures, contes a la vora del foc, amistat … El camí que hauran de recórrer simbolitza el seu pas de la infantesa a l’adolescència. La cançó va ser un gran èxit de Ben E. King (1961) a partir d’un tema gospel.
Ha tengut moltes versions des del soul al pop: Elvis, John Lennon, Adriano Celentano (‘Pregherò’), Bruno Lomas (‘Rogaré’),…
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 639, en el qual en Joan Roca reflexionarà sobre EL SENTIT DE LA VIDA, en Tomeu Orell posarà “¡Qué tiempo tan feliz!” (Tele5)en el punt de mira d’EL TELESCOPI, i en Pere Estelrich entrevistarà la soprano MARIA JOSEP PERELLÓ, cantant nascuda a Bunyola, que fa un temps s’instal·là a Alemanya. Un dels grans músics alemanys de la Història ha estat Richard Wagner, compositor de qui la nostra selenita d’avui interpretà diverses peces en un concert d’àries i obertures amb la Banda Municipal de Palma fa unes setmanes al Teatre Principal. Es diu de Wagner que és el responsable de grans avenços en la teoria del llenguatge musical del s.XIX, lligats a un cromatisme extrem i a l’anomenada “obra d’art total”, aspectes que xoquen amb teòrics musicals del s. XX com el nordamericà John Cage, qui aportà l’automatisme, renous distorsionadors, i ritmes impossibles, propis d’obres inacabables com l’anomenada Organ 2, que el seu compositor volia que fos interpretada a l’òrgan “as slow as possible”; a la ciutat alemanya de Halberstadt ja la començaren l’any 2000 i calculen que durarà …639 anys
…639,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui és dijous, i això significa que el programa 638, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·començaràamb la secció FORAT NEGRE, dedicada anit a Es Racó de ses Idees. A continuació tendrem una conversa ORBITANT en torn a com DIVULGAR LA CULTURA. Diu el diccionari que “divulgar” és “fer arribar una cosa a coneixement d’un gran nombre de persones”. Un dels molts mitjans que es poden utilitzar per a dur a terme aquesta difusió és la televisió. En els anys ’80 varen néixer algunes cadenes europees que volien ser una alternativa als canals generalistes tradicionals. Un exemple en va ser la britànica Channel 4 que, malgrat haver incorporat en els darrers anys programes de reality-show poc recomanables, continua emetent espais innovadors, amb vocació educativa i cultural. La raó és que, tot i ser una cadena privada, ha de respectar les condicions que marca la concessió pública que va rebre, regulades pel comitè conegut com Ofcom. Per això, gaudeixen sovint de gran prestigi els documentals de caire històric que produeix Channel 4, com és ara el titulat… “638 maneres de matar Fidel Castro”
Mitjan setmana arriba el dimecres amb el programa 637 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que obrirem amb la secció QUATRE ESTACIONS que avui estarà dedicada al Medi Ambient, amb Lluís Amengual; a continuació, la GALÀXIA GUTENBERG ens durà les darreres recomanacions en el món dels llibres. A la segona meitat del Crepuscle, Pere Estelrich entrevistarà l’escriptora CARME ROVIRA, qui recentment ha publicat la tercera edició d’Entre llençols, un llibre de poesia sobre el que l’autora anomena “simbiosi ideal” entre amor i erotisme. Ai…, l’amor! Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, una dita mallorquina afirma que “l’amor no té preu, ni a plaça en venen”, a Menorca diuen (o deien) “de mal d’amor, els metges no en curen”, i a València i Barcelona: “amors, dolors i diners, no poden estar secrets”. Tot això i més, ho trobareu si cercau “AMOR” en el primer volum del diccionari Alcover-Moll, a la seva pàgina …637
…637, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam avui dimarts al programa 636 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que compta amb seccions com STAR SYSTEM (amb les recomanacions cinematogràfiques, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (amb les notícies científiques d’en Biel Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). En aquests temps actuals, de la globalització més convulsa, hi ha usuaris d’internet que consideren SANT ISIDOR DE SEVILLA el seu patró, un erudit visigot nascut a Cartagena al segle VI, considerat el màxim responsable de la revifalla de la cultura clàssica a l’Alta Edat Mitjana. Quan encara no s’havien inventat les enciclopèdies ni els ordinadors, Isidor creà una espècie de “google” temàtic amb els seus 20 volums de Les Etimologies, una recopilació del saber d’aquell temps: del Trivium i Quadrivium a l’Agronomia, de la Medicina a la Geografia. Bisbe de Sevilla des de l’any 600, Isidor morí en aquesta ciutat l’any …636
…636, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 635, en el qual, repassarem QUÈ VAREM APRENDRE LA SETMANA PASSADA?, fullejarem el quiosc del cap de setmana al LLOGARET GLOBAL, i arribarà l’entrevista de Pere Estelrich amb GUILLEM FULLANA, guardonat amb el Premi a la Solidaritat 2010 del Consell de Mallorca 2010, en reconeixement als seus més de 20 anys de lluita per a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física. El selenita d’avui ha fet part de la Taula de l’Accessibilitat del Consell i ha participat activament en les tasques d’ASPROM (Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física) i d’ASPAYM (Associació de Lesionats Medul·lars i Grans Discapacitats). Els estudis científics sobre la lesió medul·lar han estat enfocats des de múltiples perspectives en els darrers temps; una part dels estudis científics ha analitzat els efectes d’aquesta lesió en el terreny de les emocions, com l’article publicat per J. Vila i altres autors, a la Revista de Psicologia General y Aplicada, en el seu nº 54, a partir de la pàgina… 635
…635,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Anníbal un fracassat? Tot un fill il·lustre de Palma un fracassat? Per començar hem d’aclarir de quin personatge parlarem avui. Hannibal té doble “nn” i comença per H en tots els idiomes del món, començant pel llatí, i acabant per l’anglès, francès, italià… en castellà li suprimiren l’hac i les enes (ja se sap, l’austeritat castellana), i en català el podeu trobar com Hanníbal o Anníbal. Naturalment aquí no parlarem d’Anthony Hopkins –l’Hannibal Lecter d’El silenci dels anyells– ni de George Peppard –l’Hannibal de la sèrie TV El Equipo A– sinó d’un altre Anníbal, el general cartaginès del segle III a. C. que s’enfrontà al poder de la República Romana (ara que els romans surten per la tele i tot, fent la punyeta als pobres hispans comandats per Viriat).
Deim “Anníbal” hi tots pensam en un dels grans protagonistes de la Història Antiga del Mare Nostrum, un general amb una vida plena de victòries, i amb una mort honorable al camp de batalla. Sembla que per un error de transcripció o d’interpretació, d’un text original de Plini el Vell es va convertir parva Hannibalis (“l’illa petita d’Anníbal“, possiblement l’illa dels Conills a l’arxipèlag de Cabrera) en “patria Hannibalis“, la qual cosa va portar a que Anníbal fos nomenat fill il·lustre de Palma, i que, fins i tot, fos considerat per la historiografia mallorquina el primer rei de Mallorca.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà quan tenia 9 anys a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica (era l’època en què els reis i grans mandataris anaven a la guerra… i era l’època en què se’n duien els seus fills a la guerra, com qui se’n va al Txiquiparc), Anníbal jurà odi etern als romans (diuen) i es casà amb una indígena. A partir del 219 a.C., Anníbal protagonitza la Segona Guerra Púnica: “púnic” era el nom que rebien fenicis i cartaginesos (Cartago, a l’actual Tunis era una colònia fenicia) perquè és l’adaptació llatina de “phoinikes” (‘els vermells’ o ‘els rojos’?), nom que els grecs donaven als fenicis perquè visitaven els seus ports amb teles de color porpra.
Anníbal provocà aquesta 2ª Guerra Púnica amb l’atac a Sagunt (ciutat on hi havia un bàndol procartaginès i un altre proromà, i que suportà un setge de 8 mesos), i després organitzà la famosa expedició a Itàlia a través dels Pirineus i els Alps, amb nombrosos soldats… (on se’n va dur la inestimable ajuda dels elefants ensinistrats i dels cèlebres foners balears –a canvi d’un salari políticament incorrecte: sal (d’aquí vé ‘salari’) …i dones–.
Malgrat les grans victòries que aconseguí sobre l’exèrcit romà, no gosà atacar la ciutat de Roma ni fou seguit per la majoria dels pobles itàlics, que volia revoltar contra els romans. Restà així fins que, havent desembarcat l’exèrcit romà prop de Cartago, hagué d’anar a socórrer la metròpoli. Vençut a Zama (202 a.C.), on la infanteria romana deixà passà de llarg els elefants… i , acaba la seva presència a la majoria de llibres d’Història destinats als nostres estudiants.
Aleshores començà un període d’activitats polítiques destinades a restablir fins on fos possible la força de la seva pàtria. Son vint anys que passaren desapercebuts per a la nostra època escolar. Fou elegit sufet (que no sabem què és… però devia ser un ‘peix gros’ de Cartago) i els romans exigiren que els fos lliurat, com un imputat qualsevol d’avui en dia. S’exilià en secret, i fugí a refugiar-se a la cort d’Antíoc III de Síria, a qui induí a la guerra amb Roma, mentre cercava l’aliança de Filip de Macedònia. Vençut a la batalla de Magnèsia (evitaré l’acudit fàcil), Antíoc se sentia pressionat pels romans, que tenien enfilat Anníbal, qui es veié obligat (un cop més) a fugir, aquesta vegada a Turquia, on ajudà el rei Prúsies de Bitínia, el tron del qual perillava a causa d’una guerra civil. Com que la diplomàcia romana pressionava per tal que els fos lliurat (que pesats!), i davant la impossibilitat de trobar un refugi segur, Anníbal se suïcidà bevent-se un verí l’any 183 aC. vint anys després de les seves peripècies per Hispània i per Roma. Quin fracàs !! (…bé, més fracàs hagués estat fallar en l’intent).
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 634, en el qual en Joan Roca reflexionarà sobre EL SENTIT DE LA VIDA, en Tomeu Orell posarà “EL CONVIDAT” (el programa d’Albert Om a TV3) en el punt de mira d’EL TELESCOPI, i en Pere Estelrich entrevistarà el nostre selenita d’avui: el comunicador BENET OLIVER, company d’aquesta casa ja que aquest periodista inquer és l’editor de Redacció Nit d’IB3 Ràdio. Llubí, en el Repartiment després de la Conquesta, correspongué a l’Abat de Sant Feliu de Guíxols a diferència de la vila de Muro, que restà a la part del comte d’Empúries. Les dues viles estaven incloses dins el districte islàmic de Murûh, uns dels 12 “ajzà” en què Mallorca va ser dividida pels musulmans. Ajzà, juz, cora,… són divisions administratives que arribaren procedents d’Orient amb l’expansió de l’Islam impulsada pels dos primers califes ortodoxos que succeïren el Profeta: Abu Bakr i Omar, més conegut com Umar ibn al-Jattab, el sogre de Mahoma, que governà l’Islam a partir de l’any….634
…634, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS
• IB3 ràdio en directe • a les 9 del vespre http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u
