Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 645, en el qual, repassarem QUÈ VAREM APRENDRE LA SETMANA PASSADA?, fullejarem el quiosc del cap de setmana al LLOGARET GLOBAL, i arribarà l’entrevista de Pere Estelrich amb el periodista i escriptor JOAN BARRIL, director d’El cafè de la Repúblicaque es reuneix cada nit a Catalunya Ràdio, precisament, a l’hora del Crepuscle.
6 de desembre, dia de la Constitució, és, en expressió que féu fortuna durant la Transició, “la festa de la democràcia”: avui fa 32 anys que un referèndum popular aprovà el text que ens regeix, amb els seus encerts i mancances, que demanen –segons molts– una revisió urgent que l’adeqüi als temps que vivim. Les constitucions sempre tenen un punt d’utopia que ens sorprèn: la de Cadis (1812) assenyalava com una obligació l’amor a la Pàtria, i ser justos i benèfics; la nordamericana proclama el dret a la recerca de la felicitat. Una reflexió sobre aquesta ingenuïtat (o no) la trobareu a l’article “Desafíos actuales a la democracia”, publicat als Cuadernos Hispanoamericanos en el seu número … 645
…645,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
La darrera vegada que prenguérem junts una Tassa i mitja de ràdio, a IB3 va sonar una peça de Hans Zimmer per a la banda sonora de Gladiator, ja que parlàvem de romans i cartaginesos, sobretot d’Anníbal. I durant el rodatge d’aquest film va succeir un fracàs que pot marcar qualsevol pel·lícula: la mort d’un dels actors, en aquest cas Oliver Reed, del qual xerrarem avui.
Oliver Reed va ser un actor britànic (1938-99) conegut per la seva participació a Oliver!, La trampa, Tommy, Els tres mosqueters, Cromosoma tres, Les aventures del Baró Munchausen, El lleó del desert, o Gladiator. Nascut a Wimbledon, fill d’un periodista esportiu, nebot del director de cinema Carol Reed, i descendent directe del rei Guillem IV (i l’actriu Dorothy Jordan, els quals tengueren una llarga relació, prèvia a accedir al tron anglès), l’oncle de la reina Victòria. Oliver era dislèxic i va ser expulsat de diversos col·legis privats, resultat d’una adolescència mogudeta: a una de les escoles per on passà guanyà uns trofeus esportius i, per a celebrar-ho, guardà les copes a una bossa i se n’anà de bauxa amb uns col·legues. Quan, en sortir el sol, tornava cap a ca seva, un control policial l’aturà, en un estat etílic deplorable i sense ser capaç d’una explicació lògica sobre els valuosos trofeus que duia; se l’endugueren a comissaria i son pare hi hagué de comparèixer per a explicar que el seu fill no era cap lladre sinó un bon esportista.
El jove Oliver començà fent d’extra a diverses pel·lícules dels anys ’50 i no passà per cap acadèmia d’art dramàtic. Els seus primers papers destacats varen ser per a la productora Hammer, famosa pel seu terror una mica kitsch: Les dues cares del Dr. Jekyll (1960), La maledicció de l’home llop (1961),… El 1971 participà en la controvertida Els dimonis i el 1975 a la pel·lícula musical Tommy, basada en el disc del mateix títol de The Who, amb el seu cantant Roger Daltrey. El seu oncle Carol Reed, el va dirigir a Oliver!, un altre musical, basat en l’Oliver Twist de Charles Dickens.
També es dedicà al gènere d’aventures a la trilogia (1973-74-89) sobre Els tres mosqueters, la novel·la d’Alexandre Dumas. Quan el govern britànic pujà molt els imposts, Reed refusà la idea d’establir-se a altres països amb una política fiscal més bona de dur, declarant-se “Mr. England”, fet que l’impedí participar en projectes de Hollywood com El cop (1973), o Tauró (1975).
En els anys ’80 la carrera de Reed entrà en declivi, coincidint amb unes gateres, que ell anomenava “socials”, cada cop més freqüents. En una cèlebre ocasió, amb 36 amics, més coneguts com “els 36 esponges”, begueren fins a l’alba 36 gerres de cervesa, 17 botelles de ginebra, quatre caixes de vi y 32 botelles de whisky escocès. En el comiat de fadrí, abans del seu tercer matrimoni, el nuvi s’empassà el contingut de 106 gerres de cervesa.
Així, no és estrany que Reed aparegués sovint a TV en estat d’embriaguesa, com la vegada que l’obligaren a sortir del programa de Channel 4, After Dark, quan, “gat com un temple”, intentà besar la feminista Kate Millet.
La seva darrera pel·lícula va ser Gladiator (2000). Oliver Reed hi interpretava el paper de Pròxim (el patró dels gladiadors) i va morir víctima d’una crisi cardíaca abans d’acabar tot el rodatge. Per respecte a l’actor, els productors decidiren modificar el guió a algunes escenes: estava previst que Pròxim enterràs la seva espasa de fusta al Coliseu per tal d’alliberar simbòlicament Màxim de la seva condició de gladiador al final de la pel·lícula; en canvi, Juba, el gladiador africà que enterra dues figuretes en aquest final, havia d’haver mort –segons el guió inicial– a un combat amb un rinoceront. Així i tot, diuen que la companyia s’hagué de gastar 3 milions de dòlars per a recrear l’actor digitalment en altres escenes.
Va ser una “mort natural” per atac de cor a un pub de La Valletta, a Malta, on es rodava la pel·lícula. Vull dir que és “natural” morir-se després d’haver xarumbat d’aquella manera: vuit cerveses alemanyes, tres botelles de rom de Jamaica, un munt de whiskies dobles… i haver desafiat cinc joves mariners de la Royal Navy al local que, després d’aquest fet, és conegut com “Ollie’s Last Pub“, l’últim pub d’Ollie.
En el funeral d’Oliver Reed, un actor que alguns podrien considerar un fracassat sense cap Òscar ni cap altre gran premi, desaparegut d’aquesta manera, però que no sé què en pensaria ell mateix, va sonar “Consider Yourself“, la meva cançó preferida del musical Oliver!
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 644, en el qual en Joan Roca reflexionarà sobre EL SENTIT DE LA VIDA, en Tomeu Orell posarà “LAS CHICAS DE ORO” (tve1)en el punt de mira d’EL TELESCOPI, i en Pere Estelrich entrevistarà la pintora CRISTINA ESCAPE, llicenciada per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, que en el 2010 ha exposat a mitja Europa: de Formentera a Menorca, passant per Eivissa i Palma; de Barcelona a Berlín; i del Senat (a Madrid) fins a l’Institut Cervantes, a Moscou. No va ser a Moscou però sí a la capital russa d’aleshores, Sant Petersburg, on va néixer el 1874 Nikolái Roerich, un il·lustre artista rus, filòsof, escriptor i viatger: creador de més de 7.000 quadres, aquest pintor –instal·lat a l’Índia des del 1923– és més conegut per ser l’inspirador de l’Acord Internacional sobre la Protecció de les Institucions Científiques i els Monuments Històrics. El Pacte Roerich (1930), recolzat per Tagore, Einstein, i el president Roosevelt, proposa protegir els béns d’interès cultural hissant una bandera blanca amb tres cercles vermells. El Centre Internacional creat pels seus hereus ha editat (2005) un volum dedicat a aquesta Bandera de la Pau, que compta amb …644 pàgines
…644, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui és dijous, i això significa que el programa 643, d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·començaràamb la secció FORAT NEGRE, dedicada anit a les manifestacions de la cultura popular pròpies del mes de Desembre, que ens durà Sebastià Roser. A continuació tendrem una conversa ORBITANT –amb la contacontes Nati de Grado i la llibretera Ramona Pérez– en torn a una experiència única: ELS CONTES EN VEU ALTA PER A INVIDENTS. És una realitat que, a les darreres dècades, s’han incrementat la producció i distribució de tot tipus de recursos, escrits i sonors, per a millorar la formació i l’entreteniment de les persones invidents. Artistes, escriptors, especialistes, organitzacions i administracions hi han col·laborat amb múltiples aportacions. Un exemple en va ser, ja fa més de 20 anys, la publicació, per part de la Fundació ONCE, d’un manual per a l’atenció educativa de l’alumnat cec, dirigit a estudiants, professors i professionals de la psicopedagogia. Aquesta notícia la trobareu, ampliada, a una publicació del Ministeri d’Educació i Cultura (1999), Comunidad Escolar, en el seu número … 643
…643, casualment, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Mitjan setmana arriba el dimecres amb el programa 642 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que obrirem amb la secció QUATRE ESTACIONS; a continuació, la GALÀXIA GUTENBERG ens durà les darreres recomanacions en el món dels llibres, que ens introduiran l’entrevista de Pere Estelrich al poeta i narrador ANTONI VIDAL FERRANDO, i la compositora i cantant FRANCISCA SUAU, membre del grup vocal ENTREVEUS que acaba de treure al mercat Mites dins la boca, un disc amb cançons fetes a partir dels versos de Vidal Ferrando. Diu el nostre selenita d’avui que “la poesia, la literatura, és un acte de llibertat; perquè en donar autonomia a les paraules, ens en donam a nosaltres mateixos”. Poetes de tot arreu han vist com els seus actes de llibertat, des dels més íntims als més compromesos públicament, disgustaven al poder. Un exemple n’és l’escriptora xinesa Qiū Jǐn 秋瑾 una poetessa feminista i revolucionària que fou afusellada després d’un aixecament fallit contra l’emperador (1907); la seva poesia és plena de metàfores, descrites a l’estudi que la Universitat de Stanford dedicà a Les dones escriptores a la Xina tradicional, a la seva pàgina …642
…642,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
