Comença la setmana amb una edició especial d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 19:30 · amb el programa 701, que contendrà la retransmissió de la cerimònia en què es procedirà al lliurament de les Medalles d’Or de la comunitat autònoma de les illes Balears i dels Premis Ramon Llull 2011. La Medalla d’Or és el màxim guardó que atorga la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en atenció als mèrits de les persones i les institucions que han destacat en la seva tasca de conformació d’una societat més justa i solidària des de diferents aspectes de la seva activitat. Els Premis Ramon Llull tenen com a finalitat honrar les persones naturals o jurídiques que s’hagin destacat en els serveis prestats a les Illes Balears i distingir-ne els mèrits en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, d’ensenyament i lingüístic. Tota aquesta activitat se centra en el nostre arxipèlag, que ocupa prop de 5.000 km2, que es distribueixen entre els 83 de Formentera, els 571 d’Eivissa, els 3.640 de Mallorca, …i de Menorca? …701 km2
…701,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Dissabte passat va ser un dia de preparatius per a la festa que celebram demà, i ja sabeu que sempre és un plaer compartir tassa-i-mitja de ràdio amb na Noemí Garcies i na Margalida Mateu. Dissabte dematí varen ser centenars, què dic centenars? milers! de persones les que acudiren a conèixer, en viu i en directe, na Noemí, n’Adrià i la resta de col·laboradors del Tassa i Mitja al set que IB3 Ràdio va instal·lar en un “marc incomparable” de Ciutat (que queda de bé, eh?), entre el Passeig Sagrera i el Parc de la Mar, amb motiu de la celebració del Dia de les illes Balears.
La primera pregunta que ens férem era: “existeixen les illes Balears?” Sí, ja sé que estau cansats d’escoltar cada any, quan arriba aquesta commemoració, els col·laboradors de programes com aquest que qüestionen si hi ha un sentiment “balear”, o si, per damunt d’ell, tenim i valoram –fins i tot d’una manera excloent en alguns casos– una identitat illenca (com a formenterers, eivissencs, menorquins o mallorquins) que l’anul·la.
Però dissabte ens centràrem en una altra qüestió. Pot ser que, en una mostra de pardaleria supina, qualque vegada qualcú s’hagi fet les tres preguntes clau per a determinar si existeix, realment, un territori o regió com les Balears?
1.- Coneixeu qualcú d’allà?
2.- Hi heu estat alguna vegada?
3.- Coneixeu qualcú que hi hagi estat qualque vegada?
Segurament direu “és impossible que qualcú és faci aquestes preguntes de manera seriosa” amb una comunitat d’un milió de persones… ok! I… amb 300.000 habitants ?
Idò ha passat. Segur que heu sentit parlar del cas de Terol (i de la campanya ‘Teruel existe!’) però un cas tan divertit (o més) és el de La Conspiració de Bielefeld. És un invent satíric creat el 1994, amb certa popularitat entre els usuaris d’Internet d’Alemanya, que defensa la inexistència de la ciutat de Bielefeld, de tres-cents mil habitants situada a l’estat de Renània del Nord-Westfàlia
La tesi principal és que la seva aparent existència és producte d’una campanya de desinformació promoguda pel govern alemany en col·laboració amb una misteriosa agència denominada «Sie» (‘ells’). I el test de la inexistència, que només es pot explicar en un món com aquest, tan farcit de teories conspiratòries, és ‘clavat’:
1.- Bielefeld es troba al centre d’una regió rural a la zona central del país. Mancat d’atractius turístics, oficines gubernamentals rellevants, no conserva construccions antigues per mor dels bombardejos de la 2ª Guerra Mundial. Per ço, aquesta localitat rep poca o cap cobertura en els mitjans de comunicació, i els habitants d’altres regions no se la poden imaginar.
2.- El seu dialecte és molt semblant a l’alemany estàndar, sense un “accent de Bielefeld” característic que pugui cridar l’atenció als altres parlants.
3.- Es troba a la important ruta logística entre la conca del Ruhr i Berlín, i compta amb accés a una de les principals autopistes, l’A2, així com a la línia de ferrocarril de gran velocitat que uneix Dortmund, Hannover i Berlín. Emperò l’autopista només arriba als afores de la ciutat; de manera similar, l’estació de tren, tot i esser en el centre de Bielefeld, estigué en procés de remodelació fins a finals del 2007, la qual cosa li donava un permanent i sospitós aspecte de provisionalitat. Per aquests factors, molts de viatgers han passat prop d’ella sense arribar a veure-la mai.
El fet que possiblement una majoria de la gent respondrà negativament a qualsevol pregunta sobre la ciutat, “demostra” la inexistència de aqueixa localitat. Fins i tot una resposta afirmativa a qualsevol d’elles aixecaria les sospites d’una possible adhesió al grup «Sie» i de ser promotor de la conspiració. Algunes versions de la conjura afirmen que es tracta d’una tapadora per a les accions d’organitzacions tan dispars com la CIA, el Mossad o, qui sap, extraterrestres, que es valen de la seva universitat com hangar per a guardar OVNIs.
La teoria conspiratòria sorgí el 16 de maig del 1994 com un missatge en el grup de notícies de.talk.bizarre. El seu autor va ser Achim Held, estudiant d’informàtica. Des d’aqueix moment, la teoria es començà a difondre ràpidament a través de la comunitat d’internautes d’Alemanya i continua guanyant popularitat. En una entrevista televisada amb motiu del desè aniversari del missatge original, Held confirmà que la idea se li va acudir després d’una conversació amb un gran lector de publicacions de temàtica New Age en una festa.
A pesar dels intents del municipi per a promoure una bona imatge pública en altres comarques i lands, els resultats han resultat sovint contraproduents. Per exemple, el 1999, gairebé cinc anys després del naixement d’aquesta historieta, les autoritats locals publicaren una nota de premsa titulada Bielefeld gibt es doch! (“Bielefeld existeix!”), que ens recorda campanyes semblants que aquí han fet, per exemple, els terolencs amb la ciutat aragonesa de Teruel. Emperò, una mala planificació va fer que la data d’edició d’aquesta explicació pública fos precisament l’1 d’abril, el dia de celebració de l’«Aprilscherz», que, com bé saben els menorquins, és ‘el dia d’enganar’. Els seguidors de la broma varen utilitzar aquesta coincidència per a assegurar que això era, evidentment,… una nova “prova” de la seva tesi.
Per ço, malgrat tots els intents oficials, Bielefeld no ha aconseguit incrementar la seva visibilitat en altres parts d’Alemanya, cosa que explica que, per raons òbvies, sigui més fàcil de demostrar en aquelles terres l’existència de les Balears que les de la ciutat dels pobres bielefeldencs.
