Hi ha gent que vol exercir els seus drets cívics, ja sigui votar a les eleccions, o bé asseure’s a una mesa electoral (i fins i tot presidir-la), i allò que podria ser participar en ‘la festa de la democràcia’ es converteix en un rotund fracàs. També és ver que alguns ciutadans ja estan una mica cansats de tanta festa, com aquell veí del municipi madrileny de Valdemoro que denuncià davant dels mitjans de comunicació que feia 4 vegades que li ‘tocava’ presidir la mateixa taula electoral. Emperò analitzem alguns fets que poden ajudar-te a fracassar en un dia com avui:
1. CRIDAR L’ATENCIÓ DE L’AUTORITAT.- El juny del 2006, un ciutadà acudí a votar al col•legi electoral de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona vestit d’ós panda; a pesar de les reticències dels membres de la mesa, que desconfiaven del ciutadà, demanant-li reiteradament si es tractava d’un programa de càmera oculta, al final va exercir el seu dret.
De vegades, és l’autoritat la que va provocant: l’alcalde de Calatayud (Saragossa) anà a votar abillat de soldat medieval per a participar després a les festes locals; la notícia no detallava si anava armat, amb ballesta o espasa, però sembla que el deixaren depositar la papereta.
2. L’AFANY DE DESTRUCCIÓ.- Ja se sap com són els joves, d’impulsius: a les eleccions del 2009, un jove de… 85 anys va ser identificat per la policia a Terrassa per haver tirat en terra i haver romput una urna, ja que, per un error informàtic (segurament ja l’havien ‘enviat a l’altre barri’…) no va poder votar (au!, “ni jo ni ningú!”). De vegades, el sufragi és atacat de forma involuntària: a Badalona, un lladre atacà un motorista de Correus i se’n dugué una bossa que contenia una dotzena de vots per correu; no sembla que el lladre sapigués el contingut del seu botí. Per ventura era un lladre honrat, bon ciutadà, i va dur els sobres al col•legi electoral.
3. ELS IMPONDERABLES.- A Valladolid un capellà, que era suplent 1r, i que havia de quedar perquè no se li va veure el pèl al president ‘titular’, va ser autoritzat per anar-se’n perquè havia de dir missa, després que li fessin un escolt per recordar-li que aquestes coses s’avisen abans per les vies reglamentàries (i no sé si li deixaren votar, ja que hi era). Es comprèn que, de cada vegada més, hi ha manca de preveres, però que s’organitzin una mica… mira com ho fan les monges que, en deuen tenir de feines, però sempre en veus als telenotícies una taringa, fent coa per votar, o les de clausura que voten per correu… tot i que de presidenta de mesa és que ver que no me sona…
4. NO IDENTIFICAR-SE.- És possible que no tenguis a mà el DNI, que l’hagis perdut, que et facin tornar a ca teva a cercar-lo… però si ets un polític (el conseller d’Interior de Castella i Lleó, va ser el 2009 un dels múltiples exemples que en vist en democràcia) això dóna una imatge de falta de previsió que no sempre agrada als ciutadans (sobretot als periodistes i càmeres TV que l’han d’esperar fins que torni), tot i que és ‘un toc humà’, necessari per fer els polítics més propers…. Bé, hi ha polítics tan humans que fiquen el sobre a l’urna de veïnat, l’equivocada, com l’alcalde de Segòvia. I, a unes passades eleccions, un invident de Palma de Mallorca denuncià que un apoderat no és que s’equivocàs, sinó que, amb tota intenció, havia canviat el sobre a l’hora de votar.
5. HAVER BEGUT MÉS DEL NECESSARI.- Hi ha ciutadans que, quan saben que s’acosta el moment de votar, recorren a l’alcohol, talment com aquells… no sé, artistes que han de pujar a l’escenari i necessiten primer prendre’s tres bourbons, o el qui s’ha d’administrar mitja dotzena de tequilas per dir ‘sí, vull’ a l’hora de casar-se. I per passar una jornada com la d’avui, n’hi ha que, de bon dematí, en lloc de prendre’s un Red Bull, se duen una petaca, amb beguda espiritosa. Això li passà (2006) al vocal d’una mesa electoral de l’Hospitalet del Llobregat, a qui els Mossos d’Esquadra li varen demanar que marxàs cap a ca seva, ell i la petaca, perquè ja anava ben carregadet.
Es veu que la jornada motiva, perquè l’anècdota de l’embriaguesa s’ha repetit els últims anys a Sabadell (on un altre vocal va ser expulsat del col•legi electoral) i a Belalcázar/Córdoba (on un votant es resistí a l’autoritat i, després d’insultar tothom, li va fer una cara nova a un guàrdia civil que el convidava a anar a fer una becadeta al quartelillo).
És normal que sigui un dia d’emocions però, preniu-lo amb calma com Lupicino Hernández, aquell votant de Pontevedra que el juny del 2009, amb 102 anys (on deu ser avui?) deposità la seva papereta, acompanyat pels seus 28 renéts, amb un argument definitiu: “D’ençà que tenc dret a votar, i m’han deixat, sempre he vengut, i encara ho faig cada vegada que puc perquè és un dret que em varen llevar massa vegades”. I és que en Lupicino n’ha hagut de passar de tot color: el caciquisme –tan característic de Galícia, i d’altres indrets de no tan enfora- que ‘cuinava’ els resultats sistemàticament per a falsejar-los, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil, la dictadura franquista… Per favor, un poc de memòria… I si veis un ós panda votant, saludau-me…
http://www.youtube.com/watch?v=hleYkbSfjeg
GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció del TASSA I MITJA
• IB3 ràdio en directe • dissabte i diumenge dematí http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u
• IB3 ràdio a la carta • http://ib3noticies.com/radioalacarta/
fins i tot de les Universitats de París i Bolonya, en plena Edat Mitjana. Una època medieval, per cert, ben convulsa a partir de la invasió islàmica del s. VIII, quan gran part dels nuclis urbans de la vall del Duero foren abandonats o destruïts a causa dels perills de la frontera. Successives conquestes de la ciutat, fetes per musulmans i cristians, acabaren d’arrasar el poc que quedava de la vila que havien fundat els celtes, com l’atac del rei asturià Alfons I, l’any … 763
