Arribam avui al programa 857 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · que compta amb les seccions habituals de cada dimarts: STAR SYSTEM (amb les recomanacions, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (les notícies científiques de l’arxipèlag i del planeta, recopilades pel Dr. Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). Abans i després, arribaran DUES VERSIONS d’O mio bambino caro de l’òpera Gianni Schicchi, recordant així la desaparició, un 29 de novembre com avui, de Giacomo Puccini.
El Teatre Principal de Maó és el millor testimoni de la relació històrica entre Menorca i l’òpera, i presumeix de ser l’espai més antic de l’estat espanyol consagrat al gènere. Inaugurat al segle XIX, la construcció del Principal va ser una iniciativa de Giovanni Palagi, director d’una companyia italiana que actuava sovint a Menorca. Després de reformes successives, la darrera el 2001, el teatre compta amb… 857? No, 837 localitats. Tornant a Puccini, el compositor de Lucca viatjà per tot arreu: no està documentat a Menorca, però sí als Estats Units o a l’Argentina, país on assistí a la representació de 5 de les seves òperes. Bons Aires compta amb una intensa tradició musical i ho demostren teatres com l’Ópera, el Tabarís o el Gran Rex… El Gran Rex, la 2ª casa de Sabina o Serrat, es troba a l’Avenida Corrientes, nº…857
…857, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Començam una nova setmana d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · amb el programa 856, el qualcomptarà amb les seccions habituals de cada dilluns: QUÈ VÀREM APRENDRE…LA SETMANA PASSADA? i EL LLOGARET GLOBAL (amb el comentari dels reportatges més interessants i de les notícies més curioses del cap de setmana). A continuació, rebrem la visita del dissenyador illenc JUAN PABLO CAJA, que ha treballat com a creatiu a diverses agències de publicitat ben prestigioses.
Avui parlarem amb un creatiu i això de la creativitat sí que és un concepte ben atractiu i de plena actualitat. Però què és ser creatiu? Se’n pot ser gravant caixes de rellotge? A Charles-Edouard Jeanneret-Gris no li devia semblar gaire quan estudiava a l’Escola d’Arts Aplicades del seu poble; per això decidí dedicar-se a l’arquitectura i al disseny urbanístic amb el pseudònim de Le Corbusier, viatjant i treballant per tot al món. El 1911 visità Istanbul, on va fer dibuixos de les mesquites, sobretot de la mesquita de Solimà. La ciutat més gran de Turquia, i una de les més poblades d’Europa, compta actualment amb més de 13 milions d’habitants. Antiga capital de l’Imperi Bizantí, el 1985 les seves zones històriques foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El modern edifici Sapphire, el més alt de Turquia, hi va ser inaugurat el 2009, i té 261 metres d’alçada, és a dir, … 856 peus
…856,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Ella en tenia 27. Jo, 22. Però la diferència d’edat mai no ha estat un problema. Realment n’aparentava menys, molts menys. Serà cosa del maquillatge (més aviat de no dur-ne) o serà que algunes dones sempre sembla que tenen 10 anys manco dels que diu el DNI. La qüestió és que cavalcava com ningú i volava… com un àngel. A mi m’agradava contemplar la seva fragilitat, tot i que he d’admetre que els seus hàbits de vida em confonien una mica. Ja estam que, a la vida, te trobaràs dones misterioses, però com aquella que semblava només viure de dia i que, de nit, es convertia en falcó, no n’havia vista cap mai.
Era 1985. En arribar l’hora del Crepuscle, el cavaller es convertia en llop i el falcó recuperava la seva forma humana, de manera que a Lady Falcó els dos amants només podien estar junts en condicions normals (“de pressió i temperatura”, que deia el meu professor de Física de 2n BUP) en dos moments concrets (“puntuals”, que dirien ara a qualsevol tertúlia radiofònica): a posta de sol i a trenc d’alba.
La maledicció era responsabilitat d’un bisbe pervers en un ambient medieval i feudal, dibuixat -sense gaires precisions- entre paisatges centreuropeus (filmats a boscos italians, per cert)
Era 1985. Lady Falcó, a pesar de tenir 20 milions de $ de pressupost, de comptar amb Richard Donner (director ‘taquiller’ de Superman, Els Goonies, i tots els Arma Letal de la història), de confiar l’altre paper protagonista a Rutger Hauer (el replicant de Blade Runner), o de tenir una BSO composada per Andrew Powell que sona a Alan Parsons Project (però que no és d’aquesta banda sinó d’un dels seus arranjadors)… no va ser un gran èxit de crítica i públic.
No obstant això, aquesta pel·lícula ‘menor’ no va ser un fracàs, en absolut, perquè, amigues i amics, ens va permetre conèixer MICHELLE PFEIFFER.
Després d’uns inicis poc esperançadors com caixera d’un supermercat, Michelle guanyà el certamen de Miss Comtat d’Orange però fracassà en el de Miss Califòrnia, així que dirigí la seva carrera cap al modelatge i la interpretació. El 1982 ja havia perpetrat el seu primer paper protagonista al musical Grease 2, una pel·lícula totalment prescindible. De fet, n’hem prescindit els darrers 30 anys i no ens ha anat tan malament…
Després de Lady Falcó Michelle va reprendre la seva carrera (tot i que, de vegades, per les eleccions que va anar fent, sembla que la va ‘retomar’). Si jo us don una llista de papers femenins rellevants al Hollywood de les darreres dècades…
“Armes de dona”
“Pretty woman”
“El silenci dels anyells”
“Instint bàsic”
“Ghost”
“Thelma i Louise”
“Alguna cosa per a recordar”
“Casino”
“Evita”
“Mamma mia”
…pensau que tenen cap relació amb Michelle Pfeiffer? Sí? Bingo! Aquests papers protagonistes varen ser rebutjats, tots ells, per la nostra estrella.
Jodie Foster va ser guardonada amb l’Òscar per El silenci dels anyells (hi veis na Michelle en el paper?) el mateix any (1991) que Geena Davis i Susan Sarandon eren nominades per Thelma i Louise, i la Pfeiffer protagonitzava La casa Rússia (amb Sean Connery, basada en un best-seller de John Le Carré). Tots són gusts, i a l’hora d’elegir… ja se sap. Més tard, el paper que rebutjà dins Casino, li suposà una nominació a l’Òscar (1995) a Sharon Stone, mentre ella feia Llop (una pel·lícula considerada sovint com a fallida amb Jack Nicholson).
Però aquí, que tant parlam dels fracassos, hauríem de recordar la nostra habitual reflexió dominical: què és fracassar? és bo que et reconeguin la feina; és bo que et premiïn amb òscars o amb l’estatueta que sigui (i a la teva empresa ja te dic jo que no te’n donaran cap mai)… però, això ho és tot? Qui pot negar que algunes de les actrius que més admiram no han guanyat mai un Òscar? Greta Garbo, Marlene Dietrich, Barbara Stanwyck, Glenn Close o Julianne Moore en són bons exemples, i, a pesar de tot, les continuarem admirant sempre. Deborah Kerr en té el rècord (6 nominacions); sort que, finalment, l’Acadèmia li’n donà un d’honorífic premiant tota la seva carrera.
Tant de bo que amb na Pfeiffer no haguem d’esperar tant. Ha tengut una nominació a l’Òscar a millor actriu de repartiment (Les amistats perilloses) i dues a millor actriu principal: Per sobre de tot i Els fabulosos Baker Boys. Aquest paper de Susie Diamond, una cantant de jazz que encisà els germans que interpreten Jeff i Beau Bridges, ha estat el més reconegut per crítica i públic: per ell, guanyà el Globus d’Or (guardó per al qual ha estat nominada en 5 ocasions més) i els premis de les associacions de crítics cinematogràfics de Nova York, Los Angeles i Chicago.
Potser que no es meresqués un òscar, però ningú no me negarà que no hi ha ningú, ningú, que canti així, damunt un piano. I me jug qualsevol cosa que, ara, als 53 anys ho fa igual de bé. Serà cosa de proposar-li. Igual que el paper de la seva vida: Michelle (53) fent de mare d’Scarlett (acaba de fer-ne 27). Ja sé que no és fàcil. Serà qüestió de convèncer-les.
El programa 855 ens porta a acabar la setmanad’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · amb els espais dedicats a esbrinar EL SENTIT DE LA VIDA, de la mà de Joan Roca, i a veure la televisió amb uns altres ulls, amb l’ajuda d’EL TELESCOPI. A continuació, el selenita d’anit serà el mestre guitarrer artesà ANTONIO MORALES.
Neil Young és un dels grans compositors de música rock i folk del segle XX que posseeix una valuosa col·lecció d’instruments, acústics i elèctrics, que l’acompanyen a actuacions i enregistraments. Una Martin D-45 és la guitarra acústica de les seves primeres composicions. Una Gibson Les Paul del 1953, molt modificada i batiada com Old Black, és la seva principal guitarra elèctrica i sona als principals àlbums de Young. Una Martin D-28 és la que ha sortit de gira amb Neil durant més de 30 anys. I, entre els seus instruments, també hi ha una guitarra de 12 cordes, una Taylor…855
…855,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui dijous arriba el programa 854d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · que començarà amb la secció “Forat negre”, a la qual tendrem Pere Siquier, director musical del projecte Balada de Guillem d’Efak, i coneixerem d’aprop una escola de música. A continuació, mantendrem una conversa sobre LES DONES COMPOSITORES al llarg de la Història de la Música amb la professora Francisca Mas, la pedagoga Maria Antich, l’organista Leonor Vich, el director d’orquestra Fernando Marina i el professor de música Biel Massot i Muntaner.
De moltes compositores que han existit a la música clàssica coneixem ben poc, perquè el context social de l’època (de totes les èpoques…!) no els va permetre assolir una fama més gran. Aquest és el cas de Clara Schumann, eclipsada pel seu espòs Robert, o Fanny Mendelssohn, a l’ombra del seu germà Fèlix.
Fanny havia nascut el 1805 en el si d’una família benestant, d’origen jueu, a la localitat alemanya d’Hamburg, tot i que quan tenia 6 anys abandonaren aquesta ciutat per a passar a residir Berlín. Fanny sempre es va sentir ben orgullosa de ser hamburguesa, a pesar que si, em permeteu la broma, l’hamburguesa per excel·lència és una altra (la de la carn capolada) la qual, realment, triomfà als Estats Units. En aquell país, per cert, existeixen molts més ‘Hamburgs’, que a Alemanya, de forma que és el nom d’una desena de ciutats dels estats d’Arkansas, Michigan, Minnesota, Nova York, Illinois…
Però Hamburg és també un municipi del comtat de Berks, dins l’estat de Pensilvània, que compta amb 4.000 habitants i una densitat de …854 habitants/km2
…854, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Enmig de la setmana arriba el dimecres amb el programa 853d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · Anit, intentarem conèixer una mica millor la cuina de temporada, a LES QUATRE ESTACIONS, amb Margalida Alemany. A continuació tendrem algunes recomanacions literàries a la GALÀXIA GUTENBERG, i a la segona meitat del programa, ens visitarà el físic i poeta ANTONI RIGO.
Els poetes, i els escriptors en general, no sempre han tengut bona fama. És més, la seva predilecció per la llibertat els ha provocat més d’un conflicte amb els poderosos, tot i que, cal reconèixer que també hi ha hagut lletraferits ben propers al poder. Sembla difícil reunir en un sol personatge la condició de buròcrata, erudit i… poeta, però al Japó del segle IX era possible. El poeta Ono no Takamura va ser designat per integrar-se en una ambaixada imperial a la Xina i es negà a acudir-hi; això provocà que l’emperador Saga el desterràs a la província d’Iki. Dos anys després, va ser rehabilitat políticament i s’integrà de bell nou a la cort imperial, fins a la seva mort, l’any …853 de la nostra era
…853, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam avui al programa 852 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · que compta amb les seccions habituals de cada dimarts: STAR SYSTEM (amb les recomanacions, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (les notícies científiques de l’arxipèlag i del planeta, recopilades pel Dr. Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). Abans i després, arribaran les DUES VERSIONS que avui ens oferirà el tema The Great Pretender, cantat per Freddie Mercury, que ja havien popularitzat, anys enrere, els Platters.
Avui, dia de Santa Cecília, patrona de la Música, hem de tenir un programa ben musical, i, a més, s’acosta el 20è aniversari, passat demà dijous, de la mort de Freddie Mercury, que no nomia Freddie ni Mercury. Farrokh Bulsara havia nascut el1946 al’illa tanzana de Zanzíbar. Tota una icona per a la comunitat gai, la seva desaparició va esdevenir una fita mediàtica en el coneixement de la SIDA i provocà la celebració d’homenatges a tot el món, com el del 20 d’abril del1992 al’estadi Wembley de Londres, on participaren la resta de Queen, Elton John, Guns N’Roses, David Bowie…
No sé què en pensaria Freddie (però m’ho imagín) de la recent prohibició a Zanzíbar de les relacions sexuals entre persones del mateix sexe, penades entre 6 i 25 anys de presó, però mals temps corren per aquelles costes de l’Índic. Tan perillosos que hi han tornat els pirates, els quals, un altre 20 d’abril (2008), segrestaren el pesquer basc Playa de Bakio, a …852 km de Somàlia
…852, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Començam una nova setmana d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · amb el programa 851, el qualcomptarà amb les seccions habituals de cada dilluns: QUÈ VÀREM APRENDRE… LA SETMANA PASSADA? i EL LLOGARET GLOBAL (amb el comentari dels reportatges més interessants i de les notícies més curioses del cap de setmana). A continuació, rebrem la visita de l’artista MIQUEL AGUILÓ, qui recentment ha presentat “Enigmes”, a la sala d’exposicions de la Tresoreria de la Seguretat Social de Palma.
Aquest artista, nascut a Calvià, ha participat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals, i ha il·lustrat cartells i llibres, com Parades en Crestall (1993) de Gaspar Caballero o Per a tu (2000) de Biel Massot i Muntaner. Aquesta informació la trobareu al perfil del seu blog Miquelianades, on també ens assabentam dels seus gustos cinematogràfics (Buñuel, Kubrick, Scorsese…) i musicals, els quals van de Bach a Eric Burdon, i de Jimi Hendrix a Neil Young, passant per Dizzie Gillespie. Aquest trompetista començà la seva carrera als anys ’40, primer amb el saxofonista Charlie Parker, i després amb la seva pròpia orquestra i amb el Modern Jazz Quartet, formació que publicà el seu primer disc, Vendome, el 1952, al catàleg del segell Prestige amb el nombre … 851
…851,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
El programa 850 ens porta a acabar la setmanad’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · amb els espais dedicats a esbrinar EL SENTIT DE LA VIDA, de la mà de Joan Roca, i a veure la televisió amb uns altres ulls, amb l’ajuda d’EL TELESCOPI. A continuació, el selenita d’anit serà el professor ANDREU PALOU, catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UIB, guardonat fa uns mesos amb el Premi Nacional d’Alimentació i Salut de la Universitat de Navarra.
La recerca del nostre convidat se centra en la Nutrició Molecular: el sistema de regulació del pes corporal, les relacions entre dieta i genètica, i la identificació de propietats saludables en els aliments i de nous biomarcadors. També ha ocupat càrrecs de responsabilitat a organismes com el Comitè Científic de l’Alimentació Humana de la Comissió Europea, entre 1997 i 2002, època en la que recomanà a les autoritats comunitàries que, per tal de frenar l’expansió de la malaltia ‘de les vaques boges’, extremassin el zel en el control del ramat i rebutjassin l’ús de les farines animals. Aquesta encefalopatia havia crescut notablement als ’90 arribant, al 1994, als …850 casos per setmana.
www.uib.cat
…850,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui dijous arriba el programa 849d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 23:00 · que començarà amb la secció “Forat negre”, a la qual tendrem Juanjo Company que ens donarà consells per a defensar els nostres drets ciutadans. A continuació, mantendrem una conversa sobre EL MÓN DE TINTÍN amb amics i col·laboradors del programa, com Nati de Grado(contacontes) i Javier Matesanz (el director de Cinemal·loqui, IB3 Ràdio), aprofitant l’estrena de la pel·lícula d’Steven Spielberg.
Les aventures de l’intrèpid i jove reporter, creat pel dibuixant belga Georges Remi, Hergé, aparegueren a Le Petit Vingtième als anys ’30, i continuaren a Le Soir durant l’ocupació alemanya i al setmanari Tintin entre 1946 i 1976. Aquesta darrera revista va tenir la seva versió espanyola, als anys ‘60, publicada per Zendrera, la mateixa editorial que treia a la llum aquí els àlbums del cèlebre personatge. El setmanari, que al 1970 es fusionà amb Gaceta Junior, podia contenir des de part d’una aventura de Tintin a un conte de Robert Saladrigas, passant per un reportatge sobre automòbils o una història gràfica d’Atila que il·lustrava la portada de la revista original Tintin, en el seu nº …849
…849, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
