en el Checkpoint Charlie (2009)

Aquests dies hem llegit a la premsa, hem escoltat a la ràdio i hem vist a la TV, tot un seguit de reflexions, comentaris i imatges que ens han recordat que estam commemorant aquests dies el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, que, als nostres efectes, ja el podem considerar un bon fracàs… o no, depenent dels objectius que es marcaren els qui el varen construir. Tal vegada, qualque dia també hauríem de parlar sobre si són realment útils les efemèrides i sobre si aquestes remembrances, porgades pel garbell d’allò que consideram avui en dia com “políticament correcte”, fan un bon servei al nostre coneixement del passat.

   Però per ventura caldria primer situar-nos històricament, talment com si fóssim alumnes de 4t ESO. Després de la 2ª Guerra Mundial es donà a conèixer l’expressió “teló d’acer”, popularitzada per Winston Churchill (‘iron curtain’, 1946) durant la Guerra Freda per a descriure les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental. En acabar el conflicte, Alemanya quedà dividida en quatre sectors en mans de les potències vencedores (i la ciutat de Berlín, també): els occidentals (l’anglès, el francès i el nordamericà) constituïren la RFA (República Federal Alemanya), i l’oriental (ocupat pels soviètics) la RDA (República Democràtica Alemanya, no gaire democràtica per cert). 

   Durant els anys ’40 i ’50 molts de ciutadans germano-orientals passaren a cap a l’Oest, especialment a Berlín, ja que a la resta de la frontera interalemanya els controls eren bastant més estrictes que a la capital –situació retratada magistralment per Billy Wilder a la comèdia Un, dos, tres–. S’ha calculat que en aquestes dues dècades més de 2,5 milions de ciutadans de la RDA passaren a la RFA; molts d’ells eren joves amb formació superior, i aquest fet amenaçava la capacitat econòmica i l’existència futura de la república comunista. A més, uns 50.000 berlinesos (els “Grenzgänger”) creuaven la frontera diàriament per anar a fer feina al sector Oest… però residien al sector Est per tal d’aprofitar-ne el nivell de vida més barat.

   El 4 d’agost de 1961, l’ajuntament de Berlín Est va decretar que aquests Grenzgänger s’havien d’inscriure en un registre i havien de pagar el lloguer de l’habitatge en marcs occidentals. La policia oriental duia a terme molts de controls en els mitjans de transport que es dirigien a l’oest, uns controls molt exhaustius a la caça de contrabandistes i traïdors a la RDA. A més, molts ciutadans de l’oest anaven freqüentment a l’est a comprar aliments en el mercat negre el canvi de moneda era molt beneficiós per a ells (1 marc alemany contra 4 marcs orientals) i que els productes eren comparativament més barats. L’economia planificada de la república oriental es veia, així, afeblida. Per evitar-ho, la nit del 12 al 13 d’agost de 1961 es començà a construir el Mur de Berlín per ordre de les autoritats de la RDA, que el qualificaren com a “mur de protecció antifeixista”. El seu perímetre era de 45 km, i esdevingué el símbol de la divisió entre les dues Alemanyes durant la guerra freda.

   El canceller Konrad Adenauer, el mateix 13 d’agost, va fer una crida per ràdio a la població a la calma i la serenitat, i va anunciar que les potències occidentals prendrien mesures. Només l’alcalde de Berlín Oest Willy Brandt va protestar enèrgicament, sense èxit, contra el mur i la partició definitiva de la ciutat, i organitzà una manifestació de protesta que reuní 300.000 persones. I els EUA com reaccionaren? El president John F. Kennedy afirmà: “Una solució no gaire maca, però mil cops millor que una guerra”. En una cèlebre visita posterior (1963) pronuncià la famosa frase “Ich bin ein Berliner” .

   Durant 28 anys almenys 86 persones varen morir a mans de les forces de seguretat de l’RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest; altres fonts parlen d’un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident. L’última mort es produí el 6 de febrer de 1989, quan Chris Gueffroy morí desangnat. Segons alguns càlculs, unes 75.000 persones van ser processades en jutjats orientals per “Fuga de la República” (Republikflucht). Segons l’article 213 del Codi penal de l’RDA, aquest delicte es condemnava amb penes de presó de fins a vuit anys. Si el detingut portava armes, era membre de l’exèrcit o posseïa secrets d’estat, no podia sortir de la presó abans dels cinc anys; la col·laboració amb el fugitiu es podia penar fins i tot amb cadena perpètua.

   Els processos judicials contra els qui donaren l’ordre de disparar, coneguts com Mauerschützenprozesse, varen durar fins a la tardor de 2004. Entre les acusats hi havia, entre d’altres, el secretari general de l’RDA Erich Honecker i el seu successor Egon Krenz, i els dirigents de l’Exèrcit Nacional Popular o de les tropes frontereres. L’últim procés contra soldats fronterers va tenir lloc el 9 de novembre de 2004, exactament 15 anys després de l’obertura del mur, i va acabar amb un veredicte de culpabilitat.

   Han passat 20 anys des de la Caiguda del Mur, i veim que els fracassos de la Història no ho són només perquè provoquen la derrota política d’aquells qui els varen inspirar sinó, sobretot perquè, mentrestant, han desencadenat el sofriment –o, en alguns casos, la desaparició física– de centenars, de milers, de milions de ciutadans que els han patit. La vida dels altres, film alemany guardonat amb l’Òscar 2007 a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, retrata a la perfecció l’atmosfera agobiant en què vivien els ciutadans de la RDA.

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

http://francescmorell.bloc.cat/archives/4934/200810

Acaba la setmana amb el divendres i el programa 442 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual Pere Estelrich entrevistarà GABRIEL SAMPOL, empresari. Sampol, Ingeniería y Obras va néixer com a empresa del sector elèctric el 1934; amb la recuperació econòmica dels anys ’60 i el boom turístic, la firma es va anar afiançant i obrí delegacions per tota Espanya, tot iniciant una expansió que la dugué al Carib als anys ’90. Actualment les seves àrees d’Energia, Obra Civil, Comunicacions i Instal·lacions, facturen uns 160 milions d’euros, i tenen uns 1.000 empleats, 50 enginyers i 30 mestres industrials; començaren el segle (el 2001) amb només …442 empleats

www.sampol.com/

…442, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

www.elgall.com/cataleg/publicacions/amorrats-al-teclat/ola o la família?

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 441 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · que estarà “Orbitant” “AMORRATS AL TECLAT”, el darrer llibre de LLORENÇ VALVERDE, catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la UIB, vicerector de la UOC, i matemàtic. Aquí sempre ens agrada jugar amb els nombres, i encara més si qui ens visita és un matemàtic. Un dels que ens dóna més joc és el 12. Dotze són els mesos de l’any; dotze hores té el rellotge; dotze eren les tribus d’Israel; dotze eren els apòstols; dotze ous té una dotzena… El producte dels divisors propis de 12 (1, 2, 3, 4, 6) és 144. 12 al quadrat és 144. I, si ho miram al revés, 21 al quadrat és precisament …441 

…441, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Avui dimarts arribam al programa 440 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 ·  Diuen que la paraula de 5 lletres que al filaprim de cada Crepuscle ens resistim a pronunciar no està afectant gaire al consum mundial de cafè: la demanda de Nordamèrica, Japó i Europa Occidental, on es concentra la major part dels consumidors, es manté relativament estable. Pel que fa a l’oferta, el descens en la producció de Centreamèrica, Colòmbia, Equador i Vietnam, s’ha vist contrarrestat per l’augment d’altres països productors com Indonèsia. Per ço, sembla que l’estabilitat dels preus està assegurada en els propers mesos, per molt que “plogui cafè en el camp” com demanava (1987) Juan Luis Guerra i la banda que l’acompanya, los 4 40, que deu el seu nom als hertzs de la freqüencia de la nota La, utilitzada pels músics a l’hora d’afinar els instruments, que són 440

440, mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Anthony_Bonner

Comença la setmana d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 439, en el qual Pere Estelrich entrevistarà ANTHONY BONNER, un humanista mallorquí nat a Nova York. Així, gaudirem de la presència d’un gran lul·lista, traductor, i científic que participà en la fundació del GOB. Entre les seves publicacions destaquen les Obres Selectes de Ramon Llull (1232-1316) a càrrec de l’Editorial Moll (1989) i les Selected Works of Ramon Llull. En aquesta edició de Princeton (1985) hi ha una petita explicació de Llull sobre com “les cadenes dels compartiments” necessiten dirigir-se cap al primer compartiment a través de la concordança o la confrontació; això ho trobareu al primer volum d’aquesta edició en anglès, a la seva pàgina …439  

El Ramon Llull d'Andreu Orell a La Real

…439, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

   Quan un professor programa a principi de curs les activitats extraescolars (extra- en el sentit que impliquen una sortida física de l’edifici-escola, tot i que estan, o haurien d’estar, plenament connectades amb el que es fa entre aquelles quatre parets), es troba avui en dia amb una gran varietat de propostes. Afortunadament, hi ha moltes d’institucions públiques i privades que en l’actualitat organitzen un munt –“un munter” dirien les meves filles– d’activitats didàctiques ben aprofitables per a afavorir l’aprenentatge de l’alumnat i per a acostar l’escola a la realitat social que viuen quotidianament.

   Els nostres infants i joves assisteixen així a interessants sortides en el medi natural, tallers sobre arqueologia o artesania medieval, actuacions musicals i teatrals, visites guiades a l’aeroport o a fàbriques i altres empreses… A més de les activitats que promou la pròpia Conselleria d’Educació, el Consell de Mallorca, o l’Ajuntament de Palma –com molts d’altres ajuntaments illencs– és destacable la tasca realitzada per fundacions privades i per l’Obra Social d’institucions com la Caixa de Pollença ‘Colonya’, la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’, o La Caixa. No sé si és per un excés d’oferta, però de vegades tenc la impressió que certes activitats són poc aprofitades pels educadors i les escoles.

   Quan el mes de setembre em vaig assabentar que el fotoperiodista GERVASIO SÁNCHEZ (Córdoba, 1959) venia a fer una xerrada al Caixafòrum de Palma, dins el marc de les seves activitats educatives, vaig reservar correntsos la participació del nostre grup del Batxillerat de Ciències Socials perquè no volia que s’ho perdessin. La veritat és que quan dijous passat, el 29 d’octubre, arribàrem al Gran Hotel, la sala no era plena del tot: tan sols hi érem noltros i un grup (de 4t d’ESO) d’un institut. Llàstima.

   Llàstima, perquè va valer la pena. I molt. Llicenciat en Periodisme per l’Autònoma de Barcelona, Sánchez ha cobert els principals conflictes armats del món, tant la guerra del Golf como els de l’antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Hispanoamèrica. Ha fet feina per a l’Heraldo de Aragón, la BBC, i el Magazine de La Vanguardia i altres mitjans. Amb motiu del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (1998), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el nomenà Enviat Especial de la UNESCO per la Pau.

   Té una llarga llista de guardons, com el Premi Internacional de Periodisme Rey de España – Fotografia (2009), el Premi Ortega y Gasset d’EL PAÍS (2008) per la sèrie Vidas minadas, el Premi LiberPress (2005) en reconeixement a la seva tasca “en favor de la libertad de prensa y la denuncia de las injusticias“, i el Premi Cirilo Rodríguez (1996), el més prestigiós a Espanya per a periodistes que treballen a l’estranger com enviats especials o corresponsals permanents.

   Érem pocs, …i la conversa va ser molt profitosa. Quan ens presentaren, el primer que em va dir va ser: “¿De cuánto tiempo disponemos: dos, tres horas…? ¿Tenéis prisa?”. Començà a les 11:00 dematí i eren les 13:30 quan acabàvem, després de les preguntes que feren alguns dels nostres alumnes. Gervasio contà la seva experiència com a fotoperiodista (captant l’atenció dels estudiants de Cultura Audiovisual) però sobretot donà una lliçó de com es pot ser un gran professional, premiat múltiplement, sense trair les seves il·lusions com a lluitador en favor dels més dèbils i com a activista contra les mines antipersones. En aquesta descripció de la seva feina, va anar intercalant tota una sèrie de fotografies –algunes d’una cruesa molt dura, però ben reals, sense photoshop que valgui– que il·lustraren la narració d’anècdotes i de l’explicació del projecte Vidas Minadas, que ha duit a terme en col·laboració amb OnGs com Intermón Oxfam, Manos Unidas, i Médicos sin fronteras. Aquí en podeu veure algunes imatges.

   Per ventura vos sona el seu nom perquè quan el 7 de maig del 2008 rebé el Premi Ortega y Gasset, davant la plana major del grup PRISA, la vicepresidenta del govern, ministres del PSOE, Gallardón i Aguirre, i exministres del PP, armà un gran rebombori amb un petit però contundent discurs sobre la venda d’armes espanyoles en el món, que ha circulat, i ben molt, per internet. Aquí el teniu, amb algunes fotografies.

Ara llegesc en premsa que Gervasio Sánchez ha estat premiat amb el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura ahir per primer cop a un fotoperiodista. Des d’aquí li enviï la nostra enhorabona i, de pas, felicit La Caixa per haver inclòs Sánchez en aquest cicle dedicat a persones ben interessants que poden acostar l’autèntica realitat del món als més joves. No sé…, de qualque manera, crec que sent l’enèssim guardó d’aquest nº 1 com una miqueta més proper: més proper perquè dijous passat l’escoltàrem de primera mà durant més de dues hores. Vaig parlar amb ell uns minuts en acabar el col·loqui i, creis-me, la conversa em reconcilià en certa mesura amb el periodisme que es fa actualment (si més no, amb una petita però valuosíssima part d’ell). Com en Gervasio, jo també vull creure que Martin Luther King tenia raó quan negava que el Banc de la Justícia hagués fet fallida. No ens ho podem permetre. Mai.

Acaba la setmana amb el divendres i el programa 438 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual Pere Estelrich entrevistarà DOLORES ROMILLO, psicòloga i especialista en la negociació i solució de conflictes. La doctora Romillo excerceix la seva docència a diversos centres, i darrerament ha impartit a les Pitiüses un curs de formació sobre tècniques de negociació, destinat a joves emprenedors; a Eivissa ha tractat temes com la capacitat dels empresaris per arribar a acords de benefici mutu, la percepció de les emocions i el cost humà de les negociacions.  Deia el meu padrí Tomeu que, en cas de conflicte, un bon lloc per prendre decisions importants era cercar un puig i aillar-se de tot. Ell pensava en el Puig Major de Mallorca, però si sou Eivissa sempre ho podeu intentar amb sa Talaia o amb es Puig d’en Serra, el qual te …438 metres, he dit 438?

static.panoramio.com/photos/original/4582289.jpg

…438, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 437 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · que estarà “Orbitant” sobre la caiguda del MUR DE BERLÍN ara fa vint anys. El Mur havia estat batiat per les autoritats de l’Alemanya Oriental (la RDA) com “el Mur Antifeixista” i s’estenia per 45 km que dividien Berlín en dos sectors i 115 km que separaven la part occidental de la ciutat del territori de la RDA que l’envoltava. La Fiscalia de Berlín considera que hi moriren 270 persones.  Es calcula que al 1989 hi existien 302 torres de vigilància i que l’amplària total de les barreres frontereres era molt variable: entre 30 i… 437 metres

…437, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

· IB3 ràdio en directe ·   http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 436 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 ·,en el qual ens visita l’arquitecte JOSEP VICH, un dels fundadors de CMV Arquitectos, un estudi que des del 1996 ha desenvolupat més de 250 projectes, pels quals ha rebut nombrosos guardons. Un dels premiats ha estat el d’un cementeri a Vietnam. Curiosament començàrem la setmana amb el Dia dels Difunts, i el passat juliol poguérem llegir que un cementeri a Binh Duong –a 60 km de la ciutat de Ho Chi Minh– ha hagut de limitar a 40 el nombre de tombes que cada ciutadà pot adquirir, ja que les autoritats estan preocupades per la “bimbolla especulativa” dels darrers temps. Molts de canvis, últimament, a Vietnam, i de cada vegada més turistes. Més turistes …i més viatges al nostre abast: sí perquè ja hem trobat a la Xarxa un bitllet d’Air China pel 22 de desembre –el dia de La Grossa de Nadal- per tan sols  …436 euros

www.cmvarquitectos.com

…436, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Avui dimarts arribam al programa 435 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 ·   Aquí, que som tan amants del Patrimoni, admiram aquell llistat de 890 béns naturals i culturals de tot el món proposat per la UNESCO, en un pla que s’inicià el 1972. Hi figuren l’obra de Gaudí a Barcelona, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el Palmeral d’Elx, o la Biodiversitat i Cultura d’Eivissa. Anant més lluny, hi trobarem belleses paisatgístiques i  arquitectòniques com una de les ciutats més importants de la civilització maia: Chitzen Itzà. El 1900, Edward H. Thompson, cònsol nordamericà al Yucatan, comprà per només 75 $ aquesta zona arqueològica i saquejà les piràmides de la ciutat fundada pel poble dels Itzà cap a l’any …435 de la nostra era

aureliada.files.wordpress.com/2007/07/chichenitza.jpg

435, mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.