Tornen els fascicles

Principis de setembre és època de canvis. Encara no ha acabat oficialment l’estiu, però us advertesc que tot el que ens envolta ja ha canviat d’olor. L’aroma de la saladina i la mar illenca, de la crema bronzejadora (o embrunidora, que li diuen ara), del tombet i el trempó nocturn es van esvaint de les nostres vides. I, com si fos fruit d’un determinisme inevitable, ensumam altres aromes pròpies de la rutina quotidiana de l’oficina o del col·legi, amb una oloreta que sobresurt entre totes: els llibres del nou curs duen aquella flaire inconfusible de la tinta impresa tan recentment que semblen acabats de treure de la impremta. Emperò no tothom té el privilegi de començar escola; n’hi ha que ja tenen altres ocupacions menys divertides que la tornada al cole del Tall Britànic. Per a ells, cert i segur que la societat consumista –sempre vetlant per la satisfacció i la felicitat ciutadana– trobarà una solució per tal de rememorar la compra dels llibres per setembre, que tant entusiasma pares i infants.

La solució rep el nom de: FASCICLES. Però, què és un fascicle? La paraula prové del llatí “fascículus”, és a dir, un feixet de coses. En principi, es tractava d’un grapat de fibres, fulles o flors que formaven un conjunt compacte. Modernament, és cadascun dels quaderns constituïts per un curt nombre de plecs d’un llibre, disposats dins una coberta i que hom va lliurant al client en tant que va imprimint el llibre, tot i que això també ha canviat: actualment, les entregues d’algunes col·leccions ja no són simples fascicles sinó llibres sencers

Per què… què es pot vendre en fascicles? Pràcticament tot. Al segle XIX i a principis del XX era comú que els diaris encartassin fulletons, de característiques melodramàtiques, que el lector anava col·leccionant, amb la intenció de relligar-los en un sol volum, a la fi de la publicació. Emperò ara pot ser qualsevol cosa (llibres, rellotges, trenets…), tot i que hem de ressenyar una caiguda en la distribució d’aquests col·leccionables. Serà un efecte de la crisi (perdó, desacceleració), o bé un canvi en els hàbits dels consumidors, però jo tenc la impressió que el nombre d’anuncis dedicats a aquesta afició (i de vegades una autèntica adicció) ha estat menor al d’anys passats.  

Són els anuncis televisius els que ens fan conèixer les promocions més curioses:

Que me’n direu de “Rosarios”?  Una obra completa dedicada a la Mare de Déu, amb rosaris fets a mà, i realitzats “según la tradición”, sí perquè fer-los en sèrie o en cadena… no quedaria bé.

 

 

Desafíos matemáticos”; per si no ho sabíeu, les Matemàtiques impregnen la nostra manera de veure el món (des de la TV als MP3, passant per les peces de cuiro d’una pilota) o això diuen per a vendre millor la col·lecció amb una sèrie de clàssics:  Ajá de Martin Gardner, El hombre que calculaba de Malba Tahan, Los acertijos de Canterbury

Mariposas del mundo”; l’anunci aclareix “auténticas” i la lletra petita (sempre la lletra petita) fa un descobriment sorprenent: “ningún ejemplar ha sido capturado en su medio” (quines coses! Que hi ha granges de papallones?) 

Èxits de Patricia Cornwell, la reina del thriller i de la intriga criminal. Per cert, un misteri: si cercau novel·les d’ella en trobareu signades com Patricia Cornwell (amb -e-) però de vegades també Cornwall (amb -a-). “Curso práctico de Pilates”; sort que és pràctic, que si arriba a ser teòric, quina castanya!

Figuras de Dragon Ball”, el Bola de Drac de tota la vida, amb fascicle i nino, però no sé què acompanya a què: la publicació a la figureta, o a l’inrevés. “A la mesa con Disney”, una col·lecció de receptes de cuina, amb una vaixella de plats decorats amb personatges de Walt Disney com Mickey, Minney, Donald, Pluto i Goofy. Per cert, si et fa gràcia, que sàpigues que els 70 lliuraments totalitzen el mòdic preu de 485 €. Jo t’he avisat.

I no ens oblidem de les col·leccions que ara comencen certs periòdics. El Mundo ha encetat la seva commemoració dels 30 anys de democràcia a Espanya amb 3 fronts oberts: 1) un llibre + DVD (amb imatges de la Transició procedents dels arxius de TVE, editades i comentades –una vegada més– per Victoria Prego); 2) una pel·lícula del que –diuen– és el millor cinema de la Democràcia (1978-2007) des de La escopeta nacional fins a Lobo i Gal (que són produccions “de la casa”), passant per La colmena, Volver a empezar o La vaquilla; i 3) una trentena de CDs amb més de 400 cançons dels darrers 30 anys. Per la seva banda, El País ha iniciat una nova promoció d’un curs de Windows compatible amb els sistemes XP i Vista; es tracta de 20 CD-ROMs interactius amb tutorials sobre Excel, Word, Powerpoint, Outlook, etc…

El problema el tenen els pobres quiosquers: sovint no hi ha forma humana de conservar drets tants de cartons amb fascicles, llibres, DVDs, CDs, figuretes, o rosaris, que cauen per terra sempre seguit; i els lectors convé que ens duguem una bona bossa, no sigui cosa que els perdem pel camí…

Advertisements

Un pensament sobre “Tornen els fascicles

  1. Tomeu, enhorabona pel blog… Realment hi coincideixo: el món dels col.leccionables és apassionant… Què faríem sense Planeta DeAgostini? Curiosament a l’espai Gabinet de Crisi d’IB3 Ràdio, un dia vàrem fer ‘sàtira’ sobre aquesta qüestió. Comparteixo la sorpresa per ‘Mariposas del Mundo’, però jo afegiria un altre que també acaba de sortir: ‘Construye tu propio fuerte’: no sóna fascinant? Qui no ho ha volgut fer sempre? Salutacions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s