“Ven a cenar conmigo” …o no

Un dels gèneres televisius més persistents al llarg de la història és el del concurs. Hereu del concurs radiofònic –i deutor d’alguns dels seus vicis i encerts– el gènere ha anat evolucionant des del seu naixement a la TV nordamericana cap als anys ’50. Aquí, a partir de clàssics de TVE com l’1, 2, 3… , i en diverses èpoques i ubicacions dins la graella de la programació, els concursos s’han anat convertint en la solució ideal per a omplir un temps televisiu dedicat a l’entreteniment. Hi ha molts de subgèneres, des del que cerca la pura diversió (Allá tú, o La ruleta de la fortuna/la suerte) fins al que té pretensions més o menys culturals (El tiempo es oro, Saber y ganar, Cifras y letras, Scrabble, Bocamoll…), pretensió que pot donar autèntiques perles de la ignorància més supina, com queda demostrat més d’una vegada a Pasapalabra (ai, Dr. Vich! qui era el cantant de Queen?),…

Gairebé tots els concursos tenen unes característiques semblants: han de ser entretinguts, amb un ritme dinàmic, un presentador simpàtic i eficient, i unes normes clares que no embullin els espectadors. Quan es produeixen entrecreuaments de gèneres, el producte queda contaminat i passa el que passa. Tots tenim en ment què succeeix quan un concurs pretén esser, a més a més, un reality i, per ventura, no hi haurà més remei que parlar algun dia de Gran Hermano. Però pensant en el programa que comentarem avui, jo diria que Ven a cenar conmigo d’Antena3 pràcticament no compleix cap d’aquells trets que hem apuntat: no és especialment entretingut, li falta ritme i el presentador no existeix com a tal –tan sols hi ha una veu masculina en off que intenta ser graciosa, …i no sempre ho és–. El pitjor de tot és que el concurs sembla molt postís i fa la impressió que les normes canvien en funció de l’audiència…. El resultat (14-16 % de share, de dilluns a divendres a les 8:30 del vespre) queda per davall de Pasapalabra (Tele5) o Gente (La 1) i li complica la vida a l’Antena3-Noticias de Matías Prats.

En principi, Ven a cenar conmigo es presentà com un concurs entre aficionats a la cuina (fins i tot es parlà que s’havien fet càstings entre els autors de blogs d’internet dedicats a la gastronomia). En la pràctica, el programa –creat a Anglaterra per Channel4 i produït a Espanya per Zeppelin– se centra no amb qui és millor cuiner o qui sorprèn més amb les seves receptes, sinó amb qui és el millor amfitrió, un concepte ben eteri. Els 4 o 5 participants (depèn de si qualque dia hi ha futbol a a3 o no) són d’una mateixa ciutat (la setmana passada va ser Santander i aquesta crec que toca Murcia) però no es coneixen de res. Cada dia un d’ells ha de preparar el sopar a ca seva, elegint els vins adequats, la presentació, la disposició dels comensals, l’ambient i la decoració de la casa, i la tertúlia que ben segur se suscitarà durant la vetlada. Després de sopar, tots puntuen d’1 a 10 al xef (bé, normalment, d’1 a 6 o 7, com a molt), i el divendres es fa la mitjana de tota la setmana. En el transcurs del programa s’expliquen, damunt damunt, les receptes utilitzades.

Però el que té més morbo és sens dubte descobrir l’intricada xarxa de relacions humanes que es pot establir amb quatre dies; és a dir, les xafarderies i crítiques ferotges que es poden plantejar quan el cuiner és tot sol a la cuina. Com que de cada vegada és més reality, han canviat les normes i ara permeten als concursants baratar les puntuacions: tu pots qualificar dilluns a un concursant amb un 6, però si durant la setmana et demostra que és imbècil, divendres, tranquil·lament, li pots baixar a un 1, per i mpedir que guanyi.    

A internet es fácil trobar el testimoni de concursants que es consideren enganyats per la productora:

– el programa li surt baratet ja que no paga cap tipus de material (ni la cistella de la compra, ni les tovalles, ni la coberteria, ni la decoració de ca seva…) als concursants, els quals reben generosos vals de 100 € d’uns coneguts grans magatzems (excepte el vencedor, qui serà premiat amb 3.000 € en efectiu).

– l’aspecte culinari queda en segon pla i sobresurten els mals rotllos entre ells, traient frases fora de context, fent preguntes compromeses o canviant la pregunta a una resposta determinada.

– com que comanda la productora, pot passar que els comensals d’un sopar no tenguin temps de pegar més de dues mossegades, si el director o els càmeres així ho decideixen.

– cada concursant és presentat amb un perfil “comercial” per a TV –com si es trobàs en un mini GH– que serà exagerat manipulant les 10 hores enregistrades: l’intel·lectual, el xitxarel·lo, la tímida, l’esnob, la desinhibida i, sobretot, …l’estúpid. Cal tenir sempre un personatge –que sembla “professional” d’això dels concursos– que es comporti de forma maleducada, exigent, “perepunyetes”… i que concentri els odis dels companys (si no de tots, d’alguns).

Com és natural, també hi ha gent que defensa la seva experiència com a concursant, però el resultat final és pobre. Jo crec que després de la novetat, li queden poques setmanes de vida (quan a3 trobi una alternativa millor) però, alerta, no us en refieu, que amb la tele mai se sap…

Anuncis

2 pensaments sobre ““Ven a cenar conmigo” …o no

  1. Gracias por la cita 😉
    Por cierto, pese a que los concursantes son escogidos cada vez más entre los freakies que aspiran llenar sus vidas entrando en la casa de Gran Hermano, el programa es un éxito. Mejor dicho: probablemente es un éxito porque han ido pasando a ese perfil de gentecilla sin oficio ni beneficio, pues al final es lo que le gusta ver a quien enciende la tele.

    Como dices, la audiencia no es muy alta (11 al 14%); sin embargo, es mucho más alta que el 8/9% que tenían antes en esa franja, por lo que Antena 3 está tan satisfecha que ha renovado el contrato a la productora hasta diciembre.

    Como veis en este post, no soy precisamente amigo de esta degradación de la tele; pero me temo que la mayoría de la gente, sí.
    http://comunicacionsellamaeljuego.com/2008/09/17/%C2%BFse-puede-poner-fin-a-la-bajeza-moral-de-la-television/

  2. Ja està bé que, almenys, pel teu blog sé el que passa al món. No tenia ni idea d’aquest programa d’Antena3 i, veient els videos de youtube, estic d’acord amb tu que no pot ser mai que això es perpertúi i que és un esperpent abosultament manipulat.
    També m’ha agradat el teu post de la Nit de l’Art que ja fa un grapat d’anys que no hi faig una volta. Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s