12 d’Octubre

Cada any és igual. Sembla un ritual propi de cada tardor, però és inevitable, el 12 d’Octubre porta sempre les mateixes polèmiques: que si transformà el Món, que si va ser el Descobriment, que si representà l’Extermini dels pobles indis, que si alguns consideren la desfilada militar un emprenyo (o un “coñazo”)… Al final, per molta de gent suposa tan sols un dia festiu (traslladat al dilluns per a no perdre’ns un pont) i poca cosa més.

Com que a Escoltiveig tenim vocació de servei públic, farem quatre indicacions perquè l’any que vé, quan s’acostin aquestes dates, doneu una imatge de persona més informada, si més no en l’àmbit del Nou Món. Primer de tot, diguem que l’actual Fiesta Nacional de Espanya (1987) ha passat per distintes etapes: se’n digué molts d’anys “El Día de la Raza”, i més tard “El Día de la Hispanidad”. Això de “La Raza” va ser un invent de l’exministre Faustino Rodríguez-San Pedro (per cert, el besavi de Rodrigo Rato), quan era president de la Unió Iberoamericana, adoptat oficialment per un govern presidit pel mallorquí Antoni Maura (1918). El 1958 es canvià per “La Hispanidad”, denominació que hi ha molts de països americans. A Veneçuela en Chavez l’ha canviat pel “Día de la Resistencia Indígena” 

Per altra banda si Hispanoamèrica és el conjunt de països que varen ser colònies espanyoles, Iberoamèrica hi afegeix les portugueses (Brasil). Llatinoamèrica hi suma les actuals colònies franceses (Guaiana, Guadalup i Martinica, però no el Quebec, a Canadà). Ja me va bé, però els íbers i els romans fent de colons per allà… no em quadra… Per cert, COLÒNIA no vé de Colón, de Cristòfol Colom (com pensen alguns) sinó del llatí (sempre el llatí) “colonia” = “un grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del Senat romà, creaven una ciutat en territori conquerit”. Ja ha sortit en COLOM (deixarem per un altre dia, si Colom o Colón, si era eivissenc o mallorquí,…) però recordem que el 12 d’Octubre del 1492 arribà a Guanahani (que rebatejà com Sant Salvador, és clar! aquests felanitxers!) una de les illes Bahames amb la nau Santa Maria i dues caravel·les, la Pinta (“La Pintà”) i la Niña (pertanyia als germans Niño, de Moguer). CARAVEL·LA probablement vé del gallec-portuguès “caravela” i aquest del llatí “carabus” = embarcació de vímets.

Però tornem a Colom: d’ell vé (“Columbus”) el nom del país de COLÒMBIA (…i mira que podien haver reservat el nom per al continent, però aquest honor va ser per Américo Vespucci). Altres persones donen nom a territoris (BOLÍVIA ens recorda a Simón Bolívar) i a ciutats (la boliviana SUCRE, en honor d’un altre “Libertador”: Antonio José de Sucre, que a pesar d’aquest llinatge no era català sinó d’origen flamenc, d’una família aristocràtica de Flandes). Hem dit “sucre”? És típic fer la pregunta aquella de “quins productes vàrem dur els europeus de les Índies?” i, entre patates i tomàtigues, sempre hi ha qualcú que diu CAFÈ (riiing: error). “Cafè” sembla provenir de l’italià “caffè”, un manlleu del turc “kahvé” i aquest del àrab “qàhwa” (que significa “vigoritzant”): probablement és originari d’Etiòpia, Abissínia, d’on passà al món àrab, la 1ª cafeteria s’obrí (1475) a Constantinoble, i varen ser els holandesos els primers que el dugueren a Amèrica per fer-ne plantacions.

Seguint amb les preguntes tontes… Què va menjar el rei en Jaume quan entrà a Medina Mayurqa? Un trempó o un pa amb oli amb tomàtiga a Génova (no, encara no hi havia Can Pedro)? Què va menjar Isabel la Catòlica quan prengueren Granada? Una truita amb patates? La nostra PATATA vé del castellà “patata”, encreuament del quítxua “papa” i el taïno de Santo Domingo “batata” (el nostre “moniato” –d’origen incert- o “patata de Màlaga”). El TOMÀQUET en totes les seves formes dialectals (“tomàtiga” o “domàtiga” a Mallorca, “tumàtiga” a Sóller i a Ciutadella, “tumàtic” a Maó, “tumata” al Rosselló i l’Empordà, “tomata” o “tomaca” a València) prové del nauhatl “tomatl”. Sense patata i tomàtiga es fa difícil pensar en la cuina europea i mediterrània, i en uns plats tan …nacionals com “la tortilla española”, “el gazpacho andaluz”, “el trempó”, o “el pa amb oli amb tomàtiga”. Així ens canvià la vida el 12 d’octubre…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s