“Vidas anónimas” i no tan anònimes

Anònim venecià és el títol d’una pel·lícula d’Enrico M. Salerno (1970) i també d’una coneguda banda sonora d’aleshores, obra d’Stelvio Cipriani, un compositor dedicat al cinema més comercial d’aquells anys, amb resultats tan desiguals com els de Pepita Jiménez, Sor Emmanuelle, o Es pecado pero me gusta. Però centrem-nos en el concepte “anònim”: vé del llatí i del grec, i vol dir que no té nom, no?. No obstant això, avui ens referirem a unes persones que ens les presenten com a anònimes, però que, tenen noms i llinatges, tot i que no són famosos, populars…

El programa es diu VIDAS ANÓNIMAS i el podem veure a LaSexta els diumenges cap a les 11 del vespre, amb un share les darreres setmanes de devers un 6 % (uns 700.000 espectadors de mitjana). L’espai és definit per la cadena com un documental: no té cap presentador, i les persones que conten la seva vida es dirigeixen directament a càmera.

Ara es diu que es tracta d’un nou format, però antecedents, sempre n’hi ha: recordau un programa que es deia Vivir cada día? El va emetre TVE entre 1978 i 1988, i cap al 1983 s’adaptà a la fórmula del “docudrama”: una variant de la telerealitat que presentava elements de ficció.

La creadora de Vidas privadas, títol inicial del programa que comentam, va ser Carolina Cubillo, qui també ha estat responsable de l’exitós format de Callejeros, que Mediapro va produir per a Cuatro; actualment, i al marge ja de Mediapro, Cubillo té la seva productora, Molinos de Papel, que treballa directament per a la cadena de Sogecable.

Vidas anónimas és un conjunt de diverses històries de carn-i-os, normalment tres per setmana, que no tenen una relació evident entre elles i que es van entrecreuant al llarg de 50 minuts. Els protagonistes són persones normals i corrents que ens mostren el desenvolupament diari de la seva vida quotidiana en aquesta nova temporada. Per ex., una naneta que conta el seu dia a dia i la seva gran il·lusió: fer de stripper al local “Bagdad” de Barcelona… però fa dos diumenges feren dos capítols seguits i això ens va permetre veure el primer episodi de tota la sèrie: una senyora que fa feina cercant localitzacions per a Almodóvar i altres directors de cinema o d’espots publicitaris; uns pastors evangèlics de l’Església de Filadèlfia que relaten la seva predicació per La Manxa; i una metgessa de l’equip de d’emergències aèries 061 d’Andalusia que descriu la seva vida diària, tan apassionant però també tan diferent a la que mostren les telesèries.

Tots són gusts, però per als qui tenim una certa curiositat (digau-nos xafarders) a l’hora d’observar la vida quotidiana de l’ordinary people (no hi havia una pel·lícula, dirigida per Robert Redford, amb aquest títol?), el seguiment d’aquestes persones “vulgars” de Vidas anónimas –força properes a nosaltres, tot i les seves peculiaritats- ho paga. Tot plegat resultarà sempre més interessant que l’artificiositat del GH o les misèries dels “famosets” de la premsa del fetge que ens detallen, en sessió de dematí, horabaixa i vespre, tants i tants espais de la programació.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s