20-N: del documental a la tv-movie

El 2006, als 99 anys d’edat, va morir José Mª Peñaranda, compositor de “Se va el caimán” (1937): una cumbia que, diuen, va ser prohibida durant el franquisme després d’una llarga història de persecucions, per haver estat cantada en referència a governants i dictadors com el panameny Enrique Jiménez, el cubà Fulgencio Batista, els nicaragüencs Anastasio Somoza (pare i fill), el propi Fidel Castro i… com no Francisco Franco.

 

A TV3, per exemple, es va emetre “TOPOGRAFIA DE LA MEMÒRIA”, un documental, de producció pròpia, i dirigit per Dolors Genovés. Es tractava d’analitzar el procés de recuperació de la memòria en països que han viscut experiències polítiques traumàtiques, viatjant a Argentina, Alemanya, Itàlia i Sudàfrica –on s’entrevistà al líder antiapartheid Desmond Tutu- i acabà a Catalunya, per a explicar com es treballa en el cens de desapareguts durant la guerra civil, i en la localització de les fosses comunes. Un documental que podeu veure aquí…

http://www.tv3.cat/videos/840879 

A Antena3 han fet un kit “Franquisme”. Aquesta cadena va emetre el dimecres 19 de novembre, per tercera vegada, un documental “Así murió Franco” (que ja havien difós el 2000 i el 2005), escrit i narrat per Victoria Prego sobre els mesos d’octubre i novembre del 1975, les malalties d’en Franco i les intervencions del seu gendre, el Marqués de Villaverde, a més del “equipo médico habitual” -el qual decidí ara fa 8 anys que rompria el seu pacte de silenci, que havia resistit 25 anys- així com algun exministre.

 

 Resultat: elegir un actor ‘entranyable’ com Manuel Alexandre fa que en Franco te resulti una mica estrany. “La Collares” va semblar bastant creïble, però les intrigues del Rei, no sé,… Jo no sé si no hagués estat més fàcil tirar per la via sarcàstica i fitxar en Toni Albà per fer de Joan Carles, i el Franco de broma del Polònia. Però, tornant a parlar seriosament, fer un docudrama és difícil. Cal tenir un bon guió, una bona documentació i una producció adequada per a no fer el ridícul. Aquí, l’origen documental no era dolent (les declaracions dels metges de l’Equipo) però tal vegada la ficció no arriba a superar aquest aire documental i un poquet avorrit: si havies vist el programa de dimecres, el de dijous… sobra una mica. Aquest espai d’a3 va quedar tercer (20 % de share), darrere “Sin tetas no hay paraíso” (T5, 25 %) (qui li hagués dit a Franco !!), i “Cuéntame” (La1, 22%) (una manera distinta de contar les coses).

El kit d’a3 es completa amb “Generación D.F.” (=”después de Franco”) dilluns a mitjanit: una telecomèdia sobre els joves que nasqueren sobre 1975 i estan en la trentena.

Advertisements

Un pensament sobre “20-N: del documental a la tv-movie

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s