“Cazadores de mitos”, o com demostrar (o no) les llegendes urbanes

            Va ser un frau l’arribada de l’home a la Lluna?  Cal comprovar-ho?

Cuatro estrenà dissabte dematí “Los cazadores de mitos” (“Mythbusters”), una sèrie documental d’èxit produïda per Discovery Channel, en la qual un equip d’experts posa a prova alguns mites i llegendes urbanes de la cultura popular, capitanejats pels experts en efectes especials Adam Savage y Jamie Hyneman. Savage és el qui sol anar d’obscur i fa el personatge de “nin gran”, i Hyneman (el qui sol anar de blanc, calb amb boina i bigots o barba) és “la veu de la raó”. Tots dos han estat “constructors” de ninots i efectes especials (a La guerra de les galàxies, Matrix, Terminator 3). Amb l’ajuda de Tory Belleci, Grant Imahara y Kari Byron, aquesta parella comprovarà la veracitat de diferents mites populars. Per a dur a terme les proves, l’equip durà l’experiment a l’extrem, utilitzant la més moderna tecnologia i complexes dispositius mecànics que ells mateixos dissenyen, construeixen i manegen en el seu taller: armes, vehicles, grues, explossius i sobretot maniquís per a la realització de la seva prova.

            Al final de cada capítol, cada mite és classificat com a:

Vertader: Els caçadors són capaços de recrear el resultat esperat amb les circumstàncies originalment descrites. Per exemple: la veu humana pot rompre vidres; i les cucaratxes poden sobreviure a una catàstrofe nuclear.

Possible: Els resultats desitjats només poden tenir lloc expandint els paràmetres originals dins de marges raonables (o sigui, les circumstàncies requerides perquè el mite funcioni no són pràctiques, però sí possibles). Per tant, és possible fer surar un vaixell enfonsat amb pilotes de ping-pong; o fer explotar una casa si se sobrecarrega l’interior amb insecticida i hi ha un curtcircuit.

Fals: Quan el resultat no pot ser duplicat amb els paràmetres originals (ni tan sols els raonablement exagerats), o succeeix amb paràmetres tan inusuals que la probabilitat de la validesa del mite és insignificant. Alguns casos:

· el nyec d’un ànecn fa eco: una llegenda urbana diu que el qüec-qüec d’una ànnera no té ressò;

· una moneda tirada des d’un edifici alt no pot assassinar un vianant;

· un ventilador penjat al sòtil no pot decapitar una persona;

· disparant una pistola no es pot rompre un pany ni explotar un tanc de benzina;

En ocasions, les qualificacions no són fàcils. Una vegada provaren si una bala disparada a l’aire directe cap a dalt pot caure matant al tirador o a un innocent transeünt. Li donaren les 3 qualificacions: “fals“, perquè les bales caurien a una velocitat no letal; “possible” perquè es més probable que el tirador dispari amb un lleuger angle, on la bala mantendrà la seva trajectòria balística i pot ser potencialment letal quan torna; i “vertader” perquè hi ha molts de testimonis de bales perdudes que han matat gent.

Diumenge passat varen fer l’episodi 40 (el 1r de la 3ª temporada). Estava dedicat al Coet Confederat: la recreació de la llegenda en la que un míssil balístic va ser disparat per l’exèrcit confederat des de Richmond fins a Washington, durant la Guerra de Secessió. Com podeu veure, com diria el meu amic Manolo, aquesta genteta té molts de recursos… i poques feines!!  La cita amb aquest entretingut espai és a Cuatro: dissabtes i diumenges, a les 10:55, i de dilluns a divendres a les 11:15.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s