“El crepuscle encén estels” canvia d’hora: ara… a les 8

El programa “El crepuscle encén estels“, dirigit per Pere Estelrich, que podeu escoltar cada vespre, de dilluns a divendres, a IB3 Ràdio canvia d’hora: des d’avui 2 de gener s’emet de 8 a 9. L’espai conté distintes seccions dedicades a la ciència, la literatura, el patrimoni, el cinema, la televisió…  que donen pas a una entrevista en profunditat a “L’hora dels selenites”.

Als darrers minuts, a la secció de “Sans i sons” se li ha demanat a cada entrevistat una fórmula per a viure més sans, físicament i espiritualment, i uns sons que ens puguin acompanyar en la recerca d’aquesta felicitat. Les músiques triades durant el 2008 conformen una banda sonora ben curiosa i interessant. El primer convidat de l’any va ser el professor Francesc Bujosa. Ningú més va elegir, com la música de la seva vida, una cançó amb història: “Grândola, Vila Morena” de José Afonso, símbol de la Revolució dels Clavells (1974). Els concerts d’Afonso mai no es podien celebrar per complet perquè la dictadura portuguesa de Salazar i Caetano en censurava cançons.

D’això també en podrien parlar cantautors com Lluís Llach (“Itaca” va ser l’elecció de l’arqueòleg Ferran Tarongí, “País petit” la de la periodista d’IB3 Ràdio Marta Vives, i “Laura” la de la també periodista Margalida Socies), Paco Ibáñez (“Las coplas a la muerte de su padre”, varen ser elegides per Maximino Forés), Ramon Muntaner (el filòleg Joan Melià escollí el seu “Ball dels cent mil diumenges”), o Jaume Sisa (“Qualsevol nit pot sortir el sol” fou un desig de l’historiador Sebastià Serra). Però, sens dubte, la cançó més triada pels entrevistats ha estat “Mediterráneo” de Joan Manuel Serrat; és la favorita de l’agrònom Pere Miralles, de l’arxivera d’Eivissa Fanny Tur, de l’astrofísic Guillem Anglada, i de Pau Dolç, director general adjunt de Sa Nostra.

 

 

Un altre cantautor, Bob Dylan, ens contà què és que hi ha “Blowin’ in the wind” que li agrada al forner Josep Magraner. L’economista menorquí Alfons Méndez s’estima més “So long”, de Simon & Garfunkel. Leonard Cohen sonà amb “Suzanne” per a la llibretera Marian Colom i “The partisan” per al doctor Toni Mesquida. Difícil de catalogar és un cantant i compositor irlandès que té una especial relació amb Mallorca, que vé de molt enrereVan Morrison; sonà per desig de Miquel Serra, director de DdB, i del Dr. Xavier Morano. “Sex machine” de James Brown va ser elegida per Xavier Bennàssar. El músic Joan Bibiloni seleccionà “My song” del pianista de jazz Keith Jarrett; el periodista Javier Mato, la “Garota de Ipanema” de Vinicius de Moraes; i Jaume Sansó, batle de Vilafranca, una cançó de Diana Krall, qui per cert actuà a Mallorca a principis d’agost.

El filòsof Lluís Pujades va elegir “For no one” de Paul Mc Cartney; el periodista esportiu Pau Pons, “Baby Jean” de Rod Stewart; el vicerrector de la UIB Cels Garcia, un cançó d’U2; el cantant Cris Joanico, “Semilla negra” de Radio Futura; el regatista Jordi Calafat, una de R.E.M.; el galerista Joan Antoni Horrach, un tema d’Antony and the Johnsons; la pintora Antònia Vicens, “Per a tu” de Ja t’ho diré; i el biòleg Pere Oliver, “Wa Yeah” de Batiscafo Katiuskas d’Antònia Font, grup guardonat recentment amb el Premi Nacional de Música 2008 de la Generalitat de Catalunya.

 

 

El flamenc també ha tengut el seu raconet a El Crepuscle i s’escoltà Camarón i Paco de Lucía (que arribaren a enregistrar plegats 10 discs) per a cloure l’entrevista amb l’agent musical Juan Montalvo. Una cançó de Chambao fou triada per l’infermer Toni Linares.  Així mateix sonà una mica d’òpera: una ària d’Els pescadors de perles de Georges Bizet, cantada per Beniamino Gigli, va ser elegida per la soprano Joana Llabrés, mentre que l’actor Joan Carles Bestard s’estimà més “Nessun Dorma” de Turandot, l’òpera de Giacomo Puccini. I més música clàssica: “La nit transfigurada” d’ Arnold Schönberg va ser triada per l’arquitecte i pintor José Luis Pujol; el mestre Joan Sans va dur “La simfonia de les juguetes” (atribuïda a Leopold Mozart); el pianista Andreu Riera, una polonesa de Frederic Chopin; l’esperantista Xavier Margais, una peça de Peer Gynt d’Edvard Grieg; el director de cor Carles Ponsetí, un fragment de la cantata Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude; Rosa Bueno, un adagio de Tomasso Albinoni; el lingüista Juan Carlos Moreno, el “Canon” de Johann Pachelbel, i el violoncelista Lluís Claret, “El cant dels ocells”.

Jo no sé si ha estat per fer la bona al director d’aquest programa, però als darrers mesos “Sans i sons” ha acabat sovint sospitosament amb música de Johan Sebastian B A C H .  Ha estat el compositor triat pel cinèfil Jaume Vidal, pel director musical Fernando Marina, i el conseller Albert Moragues. “La passió segons Sant Joan”, va ser l’elecció de mossèn Llorenç Lladó; “Tocata i fuga”, la de l’intel·lectual Miquel Pons; “La missa en si menor”, la del poeta i periodista Miquel Cardell; “La passió segons Sant Mateu”, la del actor i director teatral Josep Maria Flotats; i “Les variacions Goldberg”, la del músic Joan Valent (aquí en veim la interpretació de Glenn Gould, 1981)

 

 

Anuncis

Un pensament sobre ““El crepuscle encén estels” canvia d’hora: ara… a les 8

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s