Calabruix, les imatges més cridaneres del Temps

Stormy wheather”, en versió d’Ella, d’Ella Fitzgerald, ens serveix per a ambientar aquest comentari sobre CALABRUIX, un espai documental i d’entreteniment presentat per Miquel Salamanca, un dels homes del temps d’IB3 TV. Vos enrecordau de quan només hi havia una TV? “TVE, la mejor televisión de España” deia la gràcia popular i, per tant, només hi havia un “home del temps”. Mariano Medina va ser el primer: aquest meteoròleg (nº 1 de la seva promoció, i Doctor en Ciències Físico-Químiques) començà a la ràdio (a la Cabalgata del Fin de Semana de la SER) i passà a la tele, des dels seus inicis al Paseo de La Habana. Amb el temps… J es va incorporar també al Telediario Eugenio Martín Rubio, aquell físic que es va fer cèlebre perquè va perdre el mostatxo en unes messions. Hi ha diverses versions: va predir que plouria a Almeria …i no encertà. Circula una altra història més pel·liculera: un dia afirmà en antena “si neva a Moscou, i l’avió de Nova York-Madrid es torba menys de sis hores en el trajecte, l’endemà neva a Madrid. Com que això ha passat avui, demà nevarà aquí i n’estic tan segur que, si m’equivoc, m’afaitaré el bigot”. I l’endemà, sense fer comentaris, inicià la secció fora mostatxo. Després vengueren temps en què no estava de moda que “et contassin” la informació meteorològica i els homes/dones del temps (que també n’hi hagué alguna) desparegueren del mapa… excepte a TV3 on triomfaren el pioner Antoni Castejón, l’autodidacte Alfred Rodríguez Picó (actualment a BarcelonaTV, on inclou sovint música clàssica en El Temps del Picó), i el físic Tomàs Molina (ara tan popular per la seva imitació a Polònia).  

 

Fins que als anys ’90 els directius de TVE “redescobriren” que les persones comunicaven molt millor que uns simples mapes amb una veu en off. Va ser l’època del periodista Paco Montesdeoca, i del físic José Antonio Maldonado, ara afectat per un ERO (Expedient de Regulació de l’Ocupació) després de 23 anys a TVE, i actual director d’eltiempo.es. Per a substituir-lo TVE ha fitxat Mónica López, la popular meteoròloga de TV3 (això ja pareix el futbol) que fins i tot té un bloc que la segueix; sembla que aquest fitxatge no agradà gens a la dreta carpetovetònica, com mostrà Antonio Burgos en un article a l’ABC on la criticava per ser dona, jove i catalana.

Però tornem a IB3. El terme CALABRUIX significa inicialment: “Precipitació en forma de grans blancs i opacs constituïts per una barreja de gel i neu, que es trenquen en caure a terra”; s’utilitza sovint com a sinònim de calamarsa, tot i que els diccionaris puntualitzen que els grans de calamarsa –que tenen una estructura en forma de capes de ceba– són mig transparents i que no es rompen quan cauen a terra. L’Alcover-Moll recull granís com a forma més comuna a València i Eivissa; i d’aquí deu venir el “granissat” (de llimona, de cafè…) amb el sentit de “beguda mig glaçada”.

Aquest espai de mitja hora, centrat en la meteorologia i la natura adversa, i produït per Nova Televisió i Mercuri, s’emet cada dimarts a les 21:20. El seu objectiu és mostrar com s’enfronta l’esser humà a la força de la Natura. Per això parlen de tempestes a la mar, de llamps i trons, de vent, d’inundacions i de caps de fibló, fenòmens meteorològics, que proporcionen imatges d’una gran espectacularitat que enganxen l’espectador. També hi ha hagut programes centrats en la possible colisió d’un meteorit, en terratrèmols i tsunamis o en esllavissades, partint de l’experiència que han viscut les Illes Balears, amb experts i testimonis d’aquí (la torrentada del ’89 a Manacor i a la comarca de Llevant, aprofitant les imatges de videoaficionats, “el diluvi” a Ciutadella…). Naturalment també s’hi aporten imatges i explicacions de fenòmens produïts a tot el món, com les inundacions registrades a València, Centreuropa o Moçambic… El programa d’aquesta darrera setmana –que, si no fos pel seguiment de la Fórmula 1, podríeu veure repetit dissabte a les 12:30 del migdia– se centrà, amb el títol “Temperatures extremes”, en les onades de calor i de fred que han viscut les illes Balears, des de ‘S’any de sa neu’ del 1956 (quan s’arribà als 13º sota zero a Lluc) o ‘sa calorada’ del 2003. I és que, malgrat no ho sembli amb aquests darrers mesos, vendrà la calor …tenim una poca memòria.   

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s