Mots amb història: Política i Ciutadania

Avui parlarem de Política i Ciutadania, que ara s’usa tant. POLÍTICA és un terme que vé del grec, de πόλις “ciutat”, tot i que seria bo que els polítics no actuassin només en favor de les grans urbs, sinó també en benefici dels habitants de pobles i llogarets, sovint tan oblidats. Sí, perquè la CIUTADANIA, que prové del llatí civis “ciutat”, fa referència actualment a tots els ciutadans del país, no sols als “urbanites”.

En el nostre entorn europeu les democràcies organitzen el govern de la res publica en forma de REPÚBLICA (perdonau la reiteració) o de MONARQUIA (en grec: “govern d’una sola persona”) PARLAMENTÀRIA. El Parlament, per definició, és un lloc on es parla molt …i s’escolta poc a l’adversari. Les eleccions al Parlament es fan a partir de llistes tancades elaborades pels partits polítics. I el mot PARTIT ja ho diu tot: un conjunt de persones, unides per uns ideals i projecte comú, i disposades a xapar aquesta entelèquia quan es posi en perill la seva, petita o grossa, parcel·la de poder. Històricament tots els partits han tengut tendències (fruit de la seva democràcia interna) i han patit escissions (fruit –diuen els qui parteixen- de la seva manca de democràcia interna)

Tots els polítics són iguals”, és un clam del carrer. Mentida. Bàsicament es poden classificar en dos grups: els qui parlen de dretes i esquerres (aquests són d’esquerra), i els qui diuen que no hi ha dretes i esquerres (i aquests són de dretes); bé, també hi ha els de centre que són els qui diuen que –com deia la cançó de La Trinca- les coses ben centrades “són una preciositat”. Hi ha moltes versions sobre la qüestió, però diuen que els mots polítics DRETA i ESQUERRA, provenen dels escons on s’asseien els diputats de l’Assemblea durant la Revolució Francesa, tot i que també rebien altres noms: LA MUNTANYA estava formada pels jacobins i demòcrates que se situaven a l’esquerra i sobretot als llocs més amunt (curiosament, amb el temps, els ULTRAMUNTANS han estat identificats amb l’integrisme catòlic més reaccionari). LA PLANA o PLANÍCIA era formada pels diputats centristes, de la planta baixa de l’hemicicle, que oscil·laven en el seu vot cap a la dreta o l’esquerra …i així va perdre el cap Lluís XVI. La burgesia moderada era representada pels qui s’asseien a la dreta: els BRISSOTINS (coneguts així per Brissot, el seu líder) o GIRONDINS (ja que molts d’ells, federalistes, provenien de la Gironda, i foren acusats de tramar la seva secessió). assemblea-rf-1789

Jacobins contra federalistes. I no parlàvem d’Espanya. Els partits espanyols d’esquerra són els únics que duen la E al seu nom: PSOE, PCE… en canvi AP, UCD, PP,… no ho han necessitat (per ventura perquè ningú no dubta que són espanyols, ui…). La raó però és més històrica i no va néixer amb els partits sinó amb els sindicats. Durant la Restauració d’Alfons XII, quan els liberals de Sagasta decidiren legalitzar el moviment internacionalista (1881) ho feren amb una condició: que es convertís en la Federación de Trabajadores de la Región Española (ja que cap organització espanyola “podia rebre ordres de l’estranger”), de manera que els anarquistes fundaren finalment (1910) el sindicat de la CNT (Confederación Nacional del Trabajo). Sincerament, no se m’acut res més internacionalista i més poc “nacional” que un anarquista. Misteris de la política. Misteris com que els anarquistes mallorquins tenguin una seu al carrer del Palau Reial, el PSOE de Palma al carrer de la Puresa, com les monges, …i altres monges, al carrer Pablo Iglesias. 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s