Mots amb Història: la Setmana Santa

     Aquest país nostre és així: oficialment no és confessional, però és evident que la societat actual té un substrat històric i cultural que fa de la Setmana Santa qualque cosa més que les “vacances de primavera”, com ha estat rebatiada en algunes escoles, decisió no exempta de polèmica. Passem a veure l’etimologia alguns mots relacionats amb la Pasqua.

     LA CENA és un llatinisme que fa referència al sopar que el Bon Jesús va fer amb els seus deixebles abans de morir i a la representació pictòrica d’aquell sopar. Aquest llatinisme “La Cena”, amb aquest significat, no és cap castellanisme. En canvi, diuen els filòlegs, no és gaire correcte *“El darrer sopar”, una expressió que seria un calc directe i innecessari del castellà.  

     “DONAR CREU” és fer patir, fer sofrir qualcú, però de manera continuada, sempre-seguit. La creu més famosa de la Hª és aquella en que va morir Jesucrist ara fa quasi dos mil anys.

     De l’italià “capuccio” vé CAPUTXA,  i de “caperuccia” vé un derivat seu CAPERUTXA = un cobricap molt llarguer, de forma cònica aguda, que duen amb una vestimenta especial els penitents que assisteixen a les processons de la Setmana Santa; per extensió: la persona que ho duu posat àun nazareno”. Variants dialectals segons el Diccionari Català-Valencià-Balear són: CAREPUTXA (!) Campos / Llucmajor / Ciutadella, CAREPULLA (Alcúdia / Inca / Lloseta / Montuïri), CUCUIA (Porreres / Petra / Vilafranca / Santanyí), CAPIRONAT, CAMPIRONAT, CARAPONAT i CAPIROTA (Ciutadella) 

     Per cert, la processó del Diumenge de Resurrecció és, a molts de llocs de Mallorca i de València, la de l’ENCONTRE (“Acte i efecte de trobar-se o encontrar-se”) a pesar que hi ha gent que pensa que és un castellanisme, però és d’ús normal en molts d’indrets i figuren als diccionaris tant “encontre” com “encontrar-se”. A Pollença és coneguda com la Processó de l’ENCONTRADA. Abans de l’ofici, la figura de Jesús ressuscitat portada processionalment es troba amb la de Maria Santíssima (com podem veure al vídeo de l’Encontre a Montuïri), i aquesta fa una petita inclinació saludant gojosament al seu Fill (“Processó de sa capadeta”).   

     La nostra PASQUA vé remotament de l’hebreu “PESAH” (pas, trànsit, en commemoració de l’alliberament del poble jueu i de l’Èxode des d’Egipte), d’allà passà al grec “PASCHA” i al llatí vulgar “PASCUA”, influït per “pascuum” (= pastura) per l’àpat de la Festa de Pasqua. Se celebrava tradicionalment menjant xai o moltó (“Per Nadal s’endiot i per Pasco es xot”), ous durs i diferents mostres de la pastisseria casolana com la MONA (al Principat o al País Valencià) (= del llatí MUNDA: panera plena d’objectes ofrenada a Ceres el mes d’abril), les PANADES i RUBIOLS (a Palma: ROBIOLS; segons l’Alcover/Moll podria tenir el mateix origen de l’it. Raviolo), i les FORMATJADES (a Menorca, que poden ser farcides de carn, brossat o formatge) “Cada cosa per son temps, per Pasco formatjades” (Menorca). També se solen menjar CRESPELLS (de “cresp” arrissat formant ones molt petites). 

     Diumenge passat va ser PASQUA FLORIDA, que no hem de confondre amb PASQUA GRANADA, el nom popular de la Pentacosta o Cinquagesma. En català, solem distingir PASQUA (de Nadal als Reis)/ PASQÜES (en pl. les d’ara). “Estar més content que un Pasco/Pascu<(dialectal)” (= ple de satisfacció). Si fa mal temps, bon senyal “Pasqua plujosa, anyada granosa”. “Fer Pasqua abans de Rams” (= antigament, esperar un infant abans de casar-se”.

     És temps de CARAMELLES (no vé de CARAMEL, sinó del llatí vulgar “calamella”, diminutiu de “calamus”, canya) = un instrument rústic de vent, fet amb canya o fusta que pot tenir embocadura de fabiol o bé de llengüeta. Les caramelles són cançons que es canten a Catalunya per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble i canta unes cançons. 

 

     A Eivissa les caramelles són cançons populars que es canten tant la vespra de Nadal a Matines com a la missa de la vigília de Pasqua. Formalment no s’assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l’àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Pasqua explica el misteri de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten, els caramellers, solen membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l’espasí i el tambor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s