DICCIONARI D’ESTIU • 2. La roba estiuenca

Què caracteritza la roba d’estiu? Segurament no només allò que duim sinó, sobretot, i molt important, allò que no solem dur en l’estiu. La calor modifica els hàbits, i no sols els hàbits de monges i capellans (els religiosos tenen uniforme d’estiu? Les monges canvien de color l’hàbit per a fer-lo més fresquet?), sinó també els altres hàbits: els de la nostra indumentària. Aquests canvis arriben a tot arreu: a ca nostra, als llocs de feina (hauríem de fer un estudi sobre formes de vestir canviants entre… els col·laboradors dels programes de ràdio).

Fa uns anys que es parla molt de la influència de la CORBATA en el canvi climàtic: en el Japó, el primer ministre animà els ciutadans a llevar-se-la per a poder pujar un grau o dos la temperatura de l’aire condicionat. A Espanya, el ministre d’Indústria promogué que se la llevassin els diputats per a donar exemple, però el president Bono es negà, sortint en defensa de la sacrosanta etiqueta que s’ha de respectar a les Corts. Però d’on ve el mot CORBATA?: del serbocroat ‘hrvat’ –a través de l’italià ‘crovata’– denominació que es donen a ells mateixos els habitants de Croàcia, i les corbates es diuen així perquè les varen començar a emprar els genets croats del segle XVII.

  

Companya de la corbata és l’AMERICANA (= un jac modern, documentat el 1882, segons el DCVB), que rep aquest nom per haver-se començat a utilitzar a les colònies espanyoles d’aquell continent. La setmana passada explicàrem que el TERN acompanya l’americana… amb uns calçons o uns pantalons?  Els CALÇONS són una casta de pantalons. Els “calçons amb bufes” eren uns pantalons amples que duien habitualment els pagesos illencs fins a mitjan s. XIX, i que arribaven fins més avall del genoll. Els “calçons blancs” a Mallorca i “calçons de davall” a Menorca són els calçotets. Els PANTALONS vénen del francès ‘pantalon’, inspirat en el nom de Pantalone –personatge de la Commedia dell’Arte italiana que vestia uns pantalons llargs venecians–. En canvi, els curts reben distints noms, de curt a llarg:

– els SHORTS, tan curts, tan curts, com els que duia, diuen, l’emperador romà Octavi August.    

– els BERMUDES són uns pantalons curts que arriben fins al genoll, creats, diuen, a l’arxipèlag atlàntic de les illes Bermudes (pel descobridor de Palos, Juan Bermúdez).

– els pantalons que acaben a mitjan panxell o al final del ventre de la cama (la ‘pantorrilla’ dels castellans) reben noms diversos, atenent al major o menor respecte cap a la llei que tenien els seus portadors: PESCADORS, CORSARIS o PIRATES. En el món de la moda, es començaren a conèixer com PANTALONS CAPRIS, creats per la dissenyadora alemanya Sonja de Lennart (1948); la seva col·lecció Capri va ser coneguda per tot el món i els capris triomfaren en les cames d’Audrey Hepburn, Marilyn Monroe, Kim Novak, o Uma Thurman (a Pulp Fiction). 

La CAMISA (que aquí pronunciam *camia) prové segurament del llatí tardà ‘camisia’ –una túnica utilitzada a les Gàl·lies–. La CAMISETA té un sinònim SAMARRETA, sobretot si té una funció esportiva: “samarra” ve del basc ‘zamar’ (amb l’article: ‘zamarra’, la massa de llana de les ovelles amb la que es feia un gec usat pels pastors). Hi ha CAMISES DE DORMIR (‘camisón’) i hi ha SAMARRETES IMPERI, amb tiranys, com les que canten Gertrudis i els Aiaiai

 

Hi ha també MARIOL·LOS, un mot plenament acceptat a tots els diccionaris (DCVB, IEC, GEC) com sinònim de camiseta. Segons l’Alcover-Moll, el mariol·lo era antigament una peça feta de llana fosca que es duia damunt la camisa en lloc del gec. El prof. Joan Coromines aventura un origen ben curiós, mossàrab, a partir de la parella de sinònims ‘samariolo’ + ‘camesiolo’ i, que donaren “mariol·lo” i “camiol·lo” (Manacor).

Però hi ha gent que en l’estiu no li agrada dur CAMISA. S’estima més el NIQUI (de l’alemany “Nicki”): “Peça de vestir de punt fi, semblant a una camiseta però amb coll i embotonada per davant a la part superior”. És més de vestir que una samarreta però més casual que una camisa. Una definició semblant la dóna la Real Academia per al terme castellà POLO, “un joc a cavall”, que ve de l’anglès, com a manlleu del balti (llengua índia del Caixmir) en el qual significa “bolla”.

El polo o niqui modern va ser una creació del campió francès René Lacoste, el del cocodril, per jugar… a tennis (1929), semblant al que usaven els jugadors de polo. Va ser un terme que més endavant (1967) popularitzà Ralph Lauren en una línea inicialment esportiva. Polos i niquis quedaren lligats a una estètica pija o bufa, com la d’una banda de la movida dels anys ’80, Los Nikis, que cantaven allò d’El imperio contraataca en aquest vídeo de La bola de cristal; en Toni Alcalà ens recordà al programa que és una cançó que agrada molt als fatxes. Los Nikis es defensaven dient que la seva exaltació del Imperio-donde-nunca-se-ponía-el-sol era una gran broma que ningú no havia entès. Coses de pijos

Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s