DICCIONARI D’ESTIU • 3. Anam a la platja?

Voltros què feis servir, banyador o banyadors? En singular sembla ser el de les senyores i en plural els dels senyors: deuen venir dels “(calçons) banyadors”? Segons els diccionaris, BANYADOR és “una persona que presta servei en un establiment de banys” i, en segon lloc, un “vestit de bany” 

Elke Sommer a "Bahía de Palma"
Elke Sommer a "Bahía de Palma"

BIQUINI (en català amb –qu–) prové d’una marca registrada a França per Louis Réard (1946) amb el nom d’un atol del Pacífic (una illa amb forma de donut, per cert, del malai ‘atolu’) on s’experimentava amb la bomba atòmica; el nom va tenir èxit, segons la premsa de l’època, per l’efecte explosiu provocat per l’ús d’aquest dues-peces. De fet, hi ha una etimologia popular que, en comptes de l’atol, fa referència a un suposat prefix bi–: si biquini són dues peces, monoquini és una sola peça (el TOPLESS, és a dir, en anglès: “sense la part superior”), triquini seria la unió de les peces del biquini mitjançant una peça de tela, estreta i a la part frontal, i el burquini (acrònim de burka i biquini) només deixa al descobert part de la cara, les mans i els peus (creat a Austràlia per una dissenyadora libanesa per afavorir, diuen la participació de les dones en l’esport). Recordem que tot això ve del biquini, que no s’ha de confondre amb el sandvitx calent de formatge i cuixot dolç que popularitzà la Sala Bikini de Barcelona fa uns 40 anys. Bahia Palma Mallorca Fuego El primer biquini al cinema espanyol va ser aquí: a Bahía de Palma (un film amb Arturo Fernàndez) el lluïa Elke Sommer (1962, just abans de guanyar un Globus d’Or per El premi, amb Paul Newman). Elke Sommer, una guiri, nascuda a Berlín.

 

GUIRI no surt a cap diccionari català. Al de la RAE és un turista estranger. D’on ve? Durant les guerres carlistes del s.XIX era la manera amb què els carlins bascos denominaven els forasters, els lliberals partidaris d’Isabel II i de sa mare, la regent Mª Cristina à de l’euskera “guiristino” (cristino) à guiri.

 Però tornem al biquini: últimament la peça inferior pot utilitzar el TANGA (en alguns països americans: la tanga). Te dos possibles orígens: l’etimologia popular el relaciona amb Tanganica (a Tanzània); però els diccionaris diuen que prové d’un mot de la llengua tupí-guaraní de l’Amazones, perquè les seves indígenes li deien així a una peça triangular feta de fibres vegetals que no cobria les natges o, com deien les padrines, “les galtes d’avall”; i d’allà un dissenyador brasiler, Carlos Ficardi, el reinventà el 1974. Tot un escàndol.

El PARA-SOL (així, amb guionet, no com el paraigua) para el sol, i no pot esser *sombrilla, perquè, entre d’altres coses, no tenim *sombra sinó ombra; si el para-sol és petit també li diuen OMBREL·LA.

Ben devora tenim l’HAMACA que, a través del castellà, ve del taïno de Santo Domingo: “xarxa que, suspesa horitzontalment entre dos pals, serveix per a dormir o engronsar-se”. No surt als diccionaris, però un personatge entranyable de les nostres platges és l’*HAMAQUERO, del qual hi hauria bàsicament dues tipologies: l’illenc tradicional –de mitjana edat i talla gruixada, amb gorra i un cigar pur a la boca– i el jovenel·lo bronzejat que, a mig camí amb el vigilant de la platja, ha passat molt pel gimnàs i que a Mallorca té altes probabilitats de ser argentí –ja que n’hi ha una àmplia colònia que s’hi dedica–.

La GANDULA és –o era tradicionalment– una cadira plegadissa amb el seient de roba i les potes de fusta amb forma d’aspa, on podem fer el gandul. GANDUL ve, a través del castellà, de l’àrab ‘gandhur’: xitxarel·lo de classe modesta, un poc trel·lerele que cerca agradar a les dones i viu sense fer-ne ni brot (i això que a Al-Àndalus no coneixien en Dinio !!).  

uns velomars ben moderns
uns velomars ben moderns

El VELOMAR no figura als diccionaris com a tal; probablement començà com un nom comercial. El 1956 un belga dugué a Mallorca 20 embarcacions de passeig amb una roda de pales; un illenc, en Jaume Pons Vidal, li comprà la patent i, des dels seus tallers de Palma, arribà a fabricar-ne 400 a l’any per tal d’exportar-ne a la costa mediterrània i a mig món, passant del ferro i la fusta al polièster i l’acer inoxidable. En castellà no li diuen velomar sinó ‘patín’ o ‘patinete’, i als diccionaris catalans figura com “patí de pedals”.

En castellà ‘CHIRINGUITO’ ve de l’amerindi ‘chiringo’, una cosa petita, ja que es tracta d’un petit establiment on se serveixen begudes i menjars. I en català? El Termcat proposa “bar”, “quiosquet”, o “xiringuito”, i a Mallorca alguns mitjans han adoptat el pejoratiu XIBIU, però alerta: si ho podeu evitar no vos hi fiqueu. És l’onomatopeia del reclam amb què el caçador atreu els tords per a enganyar-los, des d’un enginy format per un conjunt de branques; per extensió, és un cau, un antre, on vos poden donar “gat per llebre” o un cubata amb rom de garrafó i ‘refrescola’ de marca blanca. Per això, si jo en tengués un, m’agradaria més que li diguéssiu “bar de platja” o “xiringuito” més que xibiu. No cal ser tan ofensiu.  

Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anuncis

Un pensament sobre “DICCIONARI D’ESTIU • 3. Anam a la platja?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s