DICCIONARI D’ESTIU • 6. Música estival

  Dies passats parlàrem de la REVETLA, aquella actuació musical que se sol celebrar a l’aire lliure, a les places del nostres pobles i ciutats en el marc de les festes patronals d’estiu. I en aquestes revetles, sota l’envelat (no *toldo) s’escolta i es balla tota casta de música:

     El POP és un mol·lusc cefalòpode, però també és l’abreviatura anglo-americana de ‘música popular’, en oposició a la ‘música clàssica’ o ‘culta’. ‘Popular’ en anglès és un gal·licisme que prové del s. XV, però la música pop va néixer a principis dels ’60 (del s. XX) i recull influències del jazz, del rock, del folk i del blues. Hi ha molts de pops diferents: el que ven més és el pop comercial (o ‘mainstream’, el corrent principal) llançat des dels EUA cap al món (Michael Jackson, Madonna, Britney Spears, o els Milli Vanilli –vengueren 14 milions d’àlbums, però no eren nordamericans, sinó alemanys, …i no eren cantants, sinó models). El britpop va conèixer una explossió als anys ’80 i ’90 (U2, Police) que continua en l’actualitat (Coldplay). El pop hispà deu ser el de Mecano, La Oreja de Van Gogh, Paulina Rubio, Shakira o Juanes. Per cert, el pop català, el d’Els Pets, Sopa de Cabra, Sau, Lax’n’busto, o Ja t’ho diré és pop o és rock català?

El ROCK és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El BLUES és un vocable que té l’origen en els ‘blues devils’, els dimonis blaus que apareixien als rituals que practicaven al segle XIX els esclaus afroamericans. És una música, plena de sentiment i malenconia, que va donar lloc a una de les traduccions més curioses que s’han fet a la història de la TV. “Hill Street Blues” va ser una sèrie de policies dels anys ’80 ambientada a Hill Street –un districte de Los Ángeles– i ‘blues’ era un joc de paraules: feia referència als agents de policia (que anaven de blau) i a l’estil musical. Solució aquí per a resoldre el doble sentit: “Canción Triste de Hill Street”.

El RHYTHM AND BLUES, molt influït pel jazz, el gospel i el boogie-woogie, va ser la denominació que substituí a les llistes d’èxits la categoria ‘race records’ (= enregistraments racials), i és considerat un antecedent del rocakabilly. GOSPEL és un mot que vé de l’anglès ‘gospel’, és a dir evangeli, i se sol identificar amb els espirituals negres, amb unes gotes de soul; SOUL significa, en anglès, ànima.

El JAZZ és un gènere musical nascut a New Orleans cap al 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels negres dels Estats Units, relacionat amb el RAGTIME. Aquest terme prové de l’anglès ‘time’, temps, i ‘rag’, esquinçat, destrossat i descriu una música molt elaborada, obra d’afroamericans cultivats. En canvi, el JAZZ es caracteritza sobretot per la improvisació i té el seu origen, diuen, en un verb crioll de Nova Orleans que significa excitar i, amb el temps, identificava els savis, els músics que més en sabien improvisant en una JAM SESSION: ‘to jam’ vol dir inicialment destorbar, rebentar…

Hi ha nombrosos tipus de jazz, fins i tot hi ha el jazz-rock. Tornant al ROCK, el terme ROCK AND ROLL diuen que fa referència als moviments ‘rock’ (endavant i darrere) i ‘roll’ (d’un costat a l’altre), termes emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d’una embarcació. El ROCKABILLY va ser una de les seves primeres variants: una mescla de ‘rock’ i de ‘hillbilly’, que emparenta el rock amb una varietat de COUNTRY (= música campera). Moltes músiques veim que procedeixen d’una autèntica fusió. La catalana Companyia Elèctrica Dharma ha estat un bon exemple d’aquesta barreja d’estils, del jazz-rock al folk-rock. FOLK és un terme anglès que significa poble; per tant la música folk és la música popular, però alerta, popular no en un sentit modern (com la POP) sinó en el sentit d’una música tradicional, o folklòrica..    

  

Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Ah! I una curiositat: REGGAE és una derivació de ‘ragga’,

una abreviació de ‘raggamuffin’, que en anglès significa “vestit amb pedaços i pelleringues” com vestien els rastas de Jamaica, que fan aquest tipus de música.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s