DICCIONARI D’ESTIU • 7. Cantants i grups musicals

La setmana passada un oient, en Pep d’Esporles, demanà en un correu electrònic que complissim la nostra paraula i que indagàssim sobre l’origen dels noms que utilitzen els cantants i músics de les nostres illes per a donar-se a conèixer en aquests dies de revetla estiuenca, i també en el món discogràfic.

Tot començà quan Maria Patatilla digué al programa que no nomia ni Maria ni Patatilla: es va posar Maria perquè n’hi ha a totes les famílies, i Patatilla perquè n’hi ha a totes les festes; original, eh?. I el mateix dia en Joan Barceló, dels Horris Kamoi, ens contà que un picador retirat del port de Felanitx els havia explicat que les converses entre els indígenes i les sueques que estiuejaven aquí als anys ’50 i ’60 eren ben productives per a l’aprenentatge d’idiomes: passar del ‘come on’ al ‘kamoi’ era relativament fàcil.

Això d’agafar noms artístics més o menys divertits ha passat sempre:

El cantant mallorquí Pere Bonet Mir va ser conegut com Bonet de Sant Pere, ja que havia nascut a la barriada del Puig de Sant Pere de Palma.

Llorenç Santamaria (un il·lustre company d’IB3 Ràdio, amb el seu programa Sgt. Peppers) és el nom que trià el cantant mallorquí Llorenç Rosselló Horrach, nascut, evidentment a Santa Maria del Camí.

Tomeu Penya és, en realitat, el nom artístic del cantautor vilafranquer Bartomeu Nicolau Morlà

Los 5 del Este sona a l’època de la Guerra Freda a Europa, però no… eren de la comarca de Llevant, de Mallorca.

Peor Impossible era el nom, ben curiós, d’un grup dels anys de la movida en què hi participà (entre mooolta de gent) l’actriu Rosa Elena García Echave, més coneguda com Rossy de Palma 

Ossifar (amb doble essa) va ser un grup mallorquí molt popular als anys ’90 que agafà el seu nom, irònicament, d’una coneguda empresa palmesana, líder en el sector de sanejament i absorció de pous negres i fosses sèptiques (Osifar, amb una sola essa)

El grup eivissenc Uc adoptà l’aüc o crit característic dels pagesos de l’illa per a comunicar-se d’un camp a un altre, o de nit; un crit que va ser prohibit al segle XIX, quan es considerava que s’utilitzava de forma desafiant.

Statuas de Sal és un grup eivissenc, amb gran prestigi en el pop-rock espanyol, que actuà recentment en el Selva Rock 2009. Un nom ben pitiús i saliner, però amb connotacions bíbliques: la curiosa esposa de Lot es convertí en una estàtua de sal quan, fugint de la pecaminosa Sodoma, es girà per mirar enrere mentre es destruïa la ciutat i va ser castigada com li havien advertit uns àngels; punyeters.

És molt típic recórrer a frases fetes com, per exemple: No diguis dois o Ja t’ho diré, el grup menorquí dels anys ’90 encapçalat per Cris Juanico que s’acomiadà dels escenaris, a Ciutadella, el 2003.

 

Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s