Nova temporada, nou disseny

ESCOLTIVEIG - 28.08.2008

     Vos deia ahir que acabava la primera temporada d’aquest blog, i amb el nou curs he decidit canviar-ne el disseny. Més de 6.500 visites en un any m’animen a fer algunes modificacions en els colors i en la disposició de cada secció. Els qui ja trescàreu per aquí fa 12 mesos vos trobareu amb això. La fotografia és d’Es Rajolí (sa Costa dels Pins, Mallorca) i la dec a l’amic Nofre Siquier que me l’envià així, tan llargaruda.

     A partir d’avui la capçalera és un fragment d’una foto que férem a un parc de Berlín el passat mes de maig en una escapada familiar. Ja que això aspira a ser un blog sobre Comunicació, avís que faré a continuació una lectura, pràcticament escolar, d’aquesta imatge. Berlín1

     La foto inclou algunes de les persones que m’estim (algunes, perquè són moltes més, eh?), però també d’altres que simplement passaven per allà. M’agrada parlar (poc) dels qui m’envolten però (sobretot) també de la resta de la Humanitat, actual i passada: res del que és humà m’és aliè. Sí, ja sé que no som original, però és el que tenim lletraferits …i historiadors.

     Podria haver triat una imatge de qualsevol raconet de Mallorca: l’estim i m’apassiona; però no crec que l’illa concentri, en exclusiva, els millors paisatges (o sí?), les millors persones (llevat de la meva dona, les meves filles, la meva germana, els meus amics… uff!), els millors menjars (llevat dels de mumare) i els millors artistes (llevat de mon pare). No. Hi ha un altre món defora de ca nostra, i aquest no és sols un blog local, sinó que té vocació universal: pensa globalment i actua localment. On ho he llegit això?

     No m’agrada fer fotos de paisatges sense persones. A més dels quatre turistes, hi ha els inevitables senyals de tràfic, símbol de la petjada humana enmig d’aquest redol de pau. Ja sé que no som políticament correcte, i els qui em coneixen saben que no m’amag d’esser un urbanita. Em sap greu, perquè reconec que no sé apreciar com cal les meravelles de la Natura (també em passa amb la cervesa), però (per ara) som així i confés que la meva predilecció passa per Ciutat, amb els seus edificis, el seus renous, els seus fums, els seus embossos de trànsit, els seus conflictes …i el carril-bici !!

Hi ha una altra cosa que m’agrada de la foto. La claror de mitjan horabaixa passa entre les fulles i les branques dels arbres. Promet que acab ja la lectura icònica: quan tengueu moments fotuts al llarg del dia, quan arribin la foscor… feis una passadeta per aquí. Procurarem ser, modestament, uns petits raigs de llum que provoquin que faceu la mitja i que, de vegades, amolleu una rialla i tot. Ja sé que, massa sovint, la vida és dura però no vos deixeu vèncer. Com deia el teatí Antoni Oliver (1929-93): “No és cert que els moments de sotsobre i titubeig siguin estèrils. No és cert que els dies d’esplendor siguin els millors. Hi ha gests desconeguts que han mogut muntanyes. Hi ha persones que, en l’ombra o en la humiliació, tenen una talla gegantina”. Que tenguem tots un bon curs, i… a reveure (en aquest blog; aquí hi serem).  TomeuCaric  

Anuncis

7 pensaments sobre “Nova temporada, nou disseny

  1. Això és un bon pare, fill, espòs i sobre tot un bon amic. Confés que malgrat tota la teva detallada descripció m’agrada més el Ratjolí……. Jo soc una dona de mar……
    Salut i sort a la nova temporada !!
    Una sentida abraçada per Pere i el Dr.Vich.
    Catalina.

    1. Moltes gràcies, Catalina, pels teus ànims. Efectivament, sempre ens quedarà Es Rajolí com una bona opció per passar una estona agradable. Ah! I sense ordinadors 🙂

  2. Horabaixa, la claror passa entre les fulles….Després d´aquesta setmana plujosa, la foto no pot esser més apropiada. No sé si a tu et passa, però a mi, sempre que he passejat per algun d´aquests grans parcs d´alguna ciutat europea sent que els meus ulls miren d´una altra manera – guspiregen!- que l´alè i el cos és més lliure, sent una sensació estranya que em provoca el fet de pensar que som aquí amb algú que estim i una certa recança de saber que no sé si hi tornaré ni amb qui . I quan aquests mateixos ulls tornen cap a s´illa després d´haver guspirejat m´acompanya sempre l´aroma de la mar, de ca meva, i em provoca una gran pau i felicitat.

    Molta sort a tots en la nova temporada!

    1. Moltes gràcies, Malena, pels teus bons desitjos. Un comentari bellíssim que deixa entreveure una gran escritora. Tendrem prest un nou blog ? Una abraçada, nina, i molta de sort. Te la mereixes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s