GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 1. El fracàs

Estaràs i Bauzà

Quedar segon a la Lliga és un fracàs? Si ets el Reial Madrid, sí; si ets el Sevilla, per exemple, no. I treure un 44 % de vots? Si ets ZP a les generals, no; si ets Rosa Estaràs a les autonòmiques, sí (46 %), sobretot si tenim en compte com ha acabat la cosa.

    Aprovar tot per Juny és un fracàs? No; a no ser que siguis alumne de 2n Batxiller i aprovis Selectivitat amb un cinquet que no et bastarà per fer l’Enginyeria que tu vols. Per tant, queda clar que això del fracàs és bastant relatiu.

   En principi, fracassar és no tenir èxit. Però això de l’èxit tampoc no és fàcil de definir; segons el diccionari, és una “manera bona o dolenta de sortir un afer, una empresa, un esdeveniment, algun negoci…”, “sortir” perquè “èxit” ve del llatí ‘exire’, eixir.

   És ver que alguns fracassats ens resulten tan atractius, o més, que els personatges més exitosos de la història o de l’actualitat, i serà a ells a qui dedicarem aquesta col·laboració que començam al programa Tassa i Mitja d’IB3 Ràdio, de Noemí Garcies. Així, qualque dia haurem de parlar dels Òscars de Hollywood i descobrirem que el director més nominat (William Wyler, 12) i el més premiat (John Ford, 4) no varen ser mai tan populars entre el públic de l’època daurada del cinema com Alfred Hitchcock (nominat per la seva direcció –no premiada– a Psicosi, La finestra indiscreta, Recorda, Lifeboat, i Rebecca). 

   Però si es tracta de fracassar, per ventura el personatge que millor simbolitza la paradoxa de passar a la història per un fracàs, a pesar d’haver guanyat dos campionats mundials de rallies (1990 i 1992), és el pilot Carlos Sainz, ben conegut, per cert, a la Costa dels Pins (Mallorca): ha estat el que més ral·lis del mundial ha disputat, el 2n que més victòries (26) ha obtingut, el que més podis ha aconseguit, i el que ha guanyat un nombre de ral·lis diferents.

   Bé, idò res d’això no tendrà rellevància per al comú dels mortals, que sempre recordarà aquell malaguanyat episodi quan Sainz va perdre el campionat del món (1998) a 500 metres del final de l’últim tram de l’últim ral·li, en trencar-se-li una biela. Aquest moment (“trata de arrancarlo, por Dios!”) va ser captat per totes les càmeres de televisió, ja que el primer que passàs la línia de meta en aquest últim tram es proclamaria campió, en un mundial en què diversos corredors tenien oportunitats fins a l’última etapa. Un episodi trist que va donar lloc, paradoxalment, a una divertida campanya publicitària protagonitzada per Luis Moya, copilot de Carlos Sainz en aquella cursa.

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s