Sobreviure a productes com El último superviviente

A voltros vos agradaria jugar a la supervivència en casos extrems? No sé si els escoltes hi han jugat mai, però això que sona a scouts, resulta que s’ha convertit en el tema de moda d’una casta de documentals extrems. Avui parlarem d’El último superviviente. És un programa anglès (originalment Man versus Wild, i que a Hispanoamèrica és conegut com A prueba de todo) emès aquí per Discovery Channel i Cuatro. El seu conductor és Bear Grylls, un exsoldat de les Forces Especials britàniques, educat a Eton i graduat en Estudis Hispànics, que pujà a l’Everest amb 23 anys. Ja duu 6 temporades desenvolupant un autèntic manual de supervivència a través dels cinc continents: des de les Muntanyes Rocalloses als Alps; des de la Patagònia a Islàndia; des de Sibèria a Vietnam, passant per Sierra Nevada.

Dissabte passat, tocava la visita a un paisatge inhòspit a les muntanyes de Turquia. Allà hi troba una cabra morta de fa dies: no en pot menjar la carn però tallà la pell, per si un cas. Per navegar per un riu, construeix un bot amb unes branques …i la tela d’un paracaigudes que duia a la motxila. La pell de cabra li serveix per a fabricar un rem, i la barqueta –en principi-no s’enfonsa, a pesar que hi ha uns ràpids, en plenes “aigües turbulentes”.

Per baixar per una cascada improvisa una escala amb unes cordes del paracaigudes, tot explicant com fa els nussos; ell s’hi tira, i li diu al càmera: ‘Tu també’ (o sia que el càmera és també un fiera). El bot trabuca per les aigües braves, perd el rem, però finalment se salva… Amb l’esforç, ha perdut energia i necessita menjar: ara vé allò que més agrada als seus seguidors. La secció estrella. Ha de menjar un llimac, però ens adverteix: l’has de cuinar al foc per fer desaparèixer els paràsits. Enhorabona perquè aquests animalons tenen proteïnes (…poques diria jo), i més tard fa una festa perquè troba crancs d’aigua dolça i una granota. Ja que hi som, també agafa fulls de salze: són analgèsiques i antiinflamatòries i aniran bé pel cansament i la malsofridura general.

Camina, caminaràs, Bear troba refugi a una cova de fa, aferra’t, “dos mil millones de años: allí los cristianos se refugiaban de la persecución de los romanos”, la qual cosa te demostra: 1) que eren uns romans el doble de vells que els homes d’Atapuerca; 2) que, novament, ens trobam amb una traducció de pa-amb-fonteta: no seran dos mil anys, en lloc de dos mil milions d’anys?

Amb la tija d’una ortiga fa un cordellí d’on penja els crancs que bulliran durant 20 minutets, molt millor que els llimacs (…on vas a parar), i en lloc de sortir de les coves per on ha entrat es complica la vida fins que, a la fi, surt a la llum. El pobre Bear s’ha intoxicat amb qualque porqueria que ha ingerit, i té diarrea (aquesta no la veim, gràcies a Déu). Cap problema: amb ajuda d’unes fulles farà una infusió que el curarà, o el matarà… Per no deshidratar-se, cap per avall, necessita trobar aigua ja! Mentrestant caça una espècie de sargantana, se la menja però, malauradament, té la boca seca. Finalment, arriba a un llac amb una escorça de sal: comença a ploure i ell, tan espavilat, hi fa un forat on es deposita l’aigua que cau i així salvarà la vida. 

Tres quartets d’hora i, a continuació, venia un segon capítol de la sèrie dedicat a Belize, però sincerament ja no ho vaig poder resistir: eren la una i mitja d’un dissabte, hi havia dinar familiar, i no era qüestió de contemplar cucs, escorpins i sargantanes… Un costum tradicional a ca nostra és que, a hora de dinar, s’apaga la tele: mata la comunicació a la taula.

Per molt curiosa que ens resulti la sèrie, no oblidem que la televisió és mentida. Ho és la ficció, ho és l’entreteniment i, de cada vegada més, ho poden esser els informatius. Partint d’aquesta premisa, per què no ho poden esser també els documentals. “Que la realitat no te malbarati una bona notícia” diuen els malpensats, idò podríem dir: “Que la realitat no te faci tudar una bon documental extrem”. Si succeeix amb altres programes de ‘realitat extrema’, per què no li podia passar al Superviviente?  Basta cercar al Youtube “Man vs. Wild + fraude” i el resultat és aquest.

Les denúncies i protestes d’alguns televidents obligaren Discovery Channel a incloure uns subtítols que reconeixen que aquest pardal assolellat va acompanyat d’un equip i que algunes escenes són fruit d’un treball de pre-producció. Gràcies. Ja ho sabíem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s