Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia 2009

Gervasio Sánchez

   Quan un professor programa a principi de curs les activitats extraescolars (extra– en el sentit que impliquen una sortida física de l’edifici-escola, tot i que estan, o haurien d’estar, plenament connectades amb el que es fa entre aquelles quatre parets), es troba avui en dia amb una gran varietat de propostes. Afortunadament, hi ha moltes d’institucions públiques i privades que en l’actualitat organitzen un munt –“un munter” dirien les meves filles– d’activitats didàctiques ben aprofitables per a afavorir l’aprenentatge de l’alumnat i per a acostar l’escola a la realitat social que viuen quotidianament.

   Els nostres infants i joves assisteixen així a interessants sortides en el medi natural, tallers sobre arqueologia o artesania medieval, actuacions musicals i teatrals, visites guiades a l’aeroport o a fàbriques i altres empreses… A més de les activitats que promou la pròpia Conselleria d’Educació, el Consell de Mallorca, o l’Ajuntament de Palma –com molts d’altres ajuntaments illencs– és destacable la tasca realitzada per fundacions privades i per l’Obra Social d’institucions com la Caixa de Pollença ‘Colonya’, la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’, o La Caixa. No sé si és per un excés d’oferta, però de vegades tenc la impressió que certes activitats són poc aprofitades pels educadors i les escoles.

   Quan el mes de setembre em vaig assabentar que el fotoperiodista GERVASIO SÁNCHEZ (Córdoba, 1959) venia a fer una xerrada al Caixafòrum de Palma, dins el marc de les seves activitats educatives, vaig reservar correntsos la participació del nostre grup del Batxillerat de Ciències Socials perquè no volia que s’ho perdessin. La veritat és que quan dijous passat, el 29 d’octubre, arribàrem al Gran Hotel, la sala no era plena del tot: tan sols hi érem noltros i un grup (de 4t d’ESO) d’un institut. Llàstima.

   Llàstima, perquè va valer la pena. I molt. Llicenciat en Periodisme per l’Autònoma de Barcelona, Sánchez ha cobert els principals conflictes armats del món, tant la guerra del Golf como els de l’antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Hispanoamèrica. Ha fet feina per a l’Heraldo de Aragón, la BBC, i el Magazine de La Vanguardia i altres mitjans. Amb motiu del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (1998), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el nomenà Enviat Especial de la UNESCO per la Pau.

   Té una llarga llista de guardons, com el Premi Internacional de Periodisme Rey de España – Fotografia (2009), el Premi Ortega y Gasset d’EL PAÍS (2008) per la sèrie Vidas minadas, el Premi LiberPress (2005) en reconeixement a la seva tasca “en favor de la libertad de prensa y la denuncia de las injusticias“, i el Premi Cirilo Rodríguez (1996), el més prestigiós a Espanya per a periodistes que treballen a l’estranger com enviats especials o corresponsals permanents.

   Érem pocs, …i la conversa va ser molt profitosa. Quan ens presentaren, el primer que em va dir va ser: “¿De cuánto tiempo disponemos: dos, tres horas…? ¿Tenéis prisa?”. Començà a les 11:00 dematí i eren les 13:30 quan acabàvem, després de les preguntes que feren alguns dels nostres alumnes. Gervasio contà la seva experiència com a fotoperiodista (captant l’atenció dels estudiants de Cultura Audiovisual) però sobretot donà una lliçó de com es pot ser un gran professional, premiat múltiplement, sense trair les seves il·lusions com a lluitador en favor dels més dèbils i com a activista contra les mines antipersones. En aquesta descripció de la seva feina, va anar intercalant tota una sèrie de fotografies –algunes d’una cruesa molt dura, però ben reals, sense photoshop que valgui– que il·lustraren la narració d’anècdotes i de l’explicació del projecte Vidas Minadas, que ha duit a terme en col·laboració amb OnGs com Intermón Oxfam, Manos Unidas, i Médicos sin fronteras. Aquí en podeu veure algunes imatges.

   Per ventura vos sona el seu nom perquè quan el 7 de maig del 2008 rebé el Premi Ortega y Gasset, davant la plana major del grup PRISA, la vicepresidenta del govern, ministres del PSOE, Gallardón i Aguirre, i exministres del PP, armà un gran rebombori amb un petit però contundent discurs sobre la venda d’armes espanyoles en el món, que ha circulat, i ben molt, per internet. Aquí el teniu, amb algunes fotografies.

Ara llegesc en premsa que Gervasio Sánchez ha estat premiat amb el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura ahir per primer cop a un fotoperiodista. Des d’aquí li enviï la nostra enhorabona i, de pas, felicit La Caixa per haver inclòs Sánchez en aquest cicle dedicat a persones ben interessants que poden acostar l’autèntica realitat del món als més joves. No sé…, de qualque manera, crec que sent l’enèssim guardó d’aquest nº 1 com una miqueta més proper: més proper perquè dijous passat l’escoltàrem de primera mà durant més de dues hores. Vaig parlar amb ell uns minuts en acabar el col·loqui i, creis-me, la conversa em reconcilià en certa mesura amb el periodisme que es fa actualment (si més no, amb una petita però valuosíssima part d’ell). Com en Gervasio, jo també vull creure que Martin Luther King tenia raó quan negava que el Banc de la Justícia hagués fet fallida. No ens ho podem permetre. Mai.

Gervasio foto premiada

votans premi web

Un pensament sobre “Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia 2009

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s