GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 4. El Mur de Berlín

Berlín Tomeu
en el Checkpoint Charlie (2009)

Aquests dies hem llegit a la premsa, hem escoltat a la ràdio i hem vist a la TV, tot un seguit de reflexions, comentaris i imatges que ens han recordat que estam commemorant aquests dies el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, que, als nostres efectes, ja el podem considerar un bon fracàs… o no, depenent dels objectius que es marcaren els qui el varen construir. Tal vegada, qualque dia també hauríem de parlar sobre si són realment útils les efemèrides i sobre si aquestes remembrances, porgades pel garbell d’allò que consideram avui en dia com “políticament correcte”, fan un bon servei al nostre coneixement del passat.

   Però per ventura caldria primer situar-nos històricament, talment com si fóssim alumnes de 4t ESO. Després de la 2ª Guerra Mundial es donà a conèixer l’expressió “teló d’acer”, popularitzada per Winston Churchill (‘iron curtain’, 1946) durant la Guerra Freda per a descriure les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental. En acabar el conflicte, Alemanya quedà dividida en quatre sectors en mans de les potències vencedores (i la ciutat de Berlín, també): els occidentals (l’anglès, el francès i el nordamericà) constituïren la RFA (República Federal Alemanya), i l’oriental (ocupat pels soviètics) la RDA (República Democràtica Alemanya, no gaire democràtica per cert). 

   Durant els anys ’40 i ’50 molts de ciutadans germano-orientals passaren a cap a l’Oest, especialment a Berlín, ja que a la resta de la frontera interalemanya els controls eren bastant més estrictes que a la capital –situació retratada magistralment per Billy Wilder a la comèdia Un, dos, tres–. S’ha calculat que en aquestes dues dècades més de 2,5 milions de ciutadans de la RDA passaren a la RFA; molts d’ells eren joves amb formació superior, i aquest fet amenaçava la capacitat econòmica i l’existència futura de la república comunista. A més, uns 50.000 berlinesos (els “Grenzgänger”) creuaven la frontera diàriament per anar a fer feina al sector Oest… però residien al sector Est per tal d’aprofitar-ne el nivell de vida més barat.

   El 4 d’agost de 1961, l’ajuntament de Berlín Est va decretar que aquests Grenzgänger s’havien d’inscriure en un registre i havien de pagar el lloguer de l’habitatge en marcs occidentals. La policia oriental duia a terme molts de controls en els mitjans de transport que es dirigien a l’oest, uns controls molt exhaustius a la caça de contrabandistes i traïdors a la RDA. A més, molts ciutadans de l’oest anaven freqüentment a l’est a comprar aliments en el mercat negre el canvi de moneda era molt beneficiós per a ells (1 marc alemany contra 4 marcs orientals) i que els productes eren comparativament més barats. L’economia planificada de la república oriental es veia, així, afeblida. Per evitar-ho, la nit del 12 al 13 d’agost de 1961 es començà a construir el Mur de Berlín per ordre de les autoritats de la RDA, que el qualificaren com a “mur de protecció antifeixista”. El seu perímetre era de 45 km, i esdevingué el símbol de la divisió entre les dues Alemanyes durant la guerra freda.

   El canceller Konrad Adenauer, el mateix 13 d’agost, va fer una crida per ràdio a la població a la calma i la serenitat, i va anunciar que les potències occidentals prendrien mesures. Només l’alcalde de Berlín Oest Willy Brandt va protestar enèrgicament, sense èxit, contra el mur i la partició definitiva de la ciutat, i organitzà una manifestació de protesta que reuní 300.000 persones. I els EUA com reaccionaren? El president John F. Kennedy afirmà: “Una solució no gaire maca, però mil cops millor que una guerra”. En una cèlebre visita posterior (1963) pronuncià la famosa frase “Ich bin ein Berliner” .

   Durant 28 anys almenys 86 persones varen morir a mans de les forces de seguretat de l’RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest; altres fonts parlen d’un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident. L’última mort es produí el 6 de febrer de 1989, quan Chris Gueffroy morí desangnat. Segons alguns càlculs, unes 75.000 persones van ser processades en jutjats orientals per “Fuga de la República” (Republikflucht). Segons l’article 213 del Codi penal de l’RDA, aquest delicte es condemnava amb penes de presó de fins a vuit anys. Si el detingut portava armes, era membre de l’exèrcit o posseïa secrets d’estat, no podia sortir de la presó abans dels cinc anys; la col·laboració amb el fugitiu es podia penar fins i tot amb cadena perpètua.

   Els processos judicials contra els qui donaren l’ordre de disparar, coneguts com Mauerschützenprozesse, varen durar fins a la tardor de 2004. Entre les acusats hi havia, entre d’altres, el secretari general de l’RDA Erich Honecker i el seu successor Egon Krenz, i els dirigents de l’Exèrcit Nacional Popular o de les tropes frontereres. L’últim procés contra soldats fronterers va tenir lloc el 9 de novembre de 2004, exactament 15 anys després de l’obertura del mur, i va acabar amb un veredicte de culpabilitat.

   Han passat 20 anys des de la Caiguda del Mur, i veim que els fracassos de la Història no ho són només perquè provoquen la derrota política d’aquells qui els varen inspirar sinó, sobretot perquè, mentrestant, han desencadenat el sofriment –o, en alguns casos, la desaparició física– de centenars, de milers, de milions de ciutadans que els han patit. La vida dels altres, film alemany guardonat amb l’Òscar 2007 a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, retrata a la perfecció l’atmosfera agobiant en què vivien els ciutadans de la RDA.

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s