EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS, premi Òmnium Cultural 2009 al millor programa de ràdio en llengua catalana

En Pere Estelrich, més content que un gínjol
Era un secret. No sé si us ha passat mai: rebeu una notícia molt, molt important però no la podeu dir. No la pots comunicar, no li pots fer avinent a ningú ni, prop fer-hi, escriure-la al blog (uff, això serà el més difícil). Quan en Pere Estelrich em confessà que li havien concedit el Premi d’Òmnium Cultural al Millor espai de Ràdio en llengua catalana del 2009, pel nostre programa El crepuscle encén estels (IB3 Ràdio, de 9 a 10 cada vespre, de dilluns a divendres) vaig quedar sorprès, agradablement aclaparat, i corprès. Feliç per anar amb ell a Barcelona a viure en directe la 59ena Nit de Santa Llúcia, i impressionat per les figures de l’àmbit audiovisual català premiades en els darrers 30 anys: Joaquim M. Puyal, Antoni Bassas, Miquel Calzada, Josep Cuní, Vicenç Villatoro, El Terrat, Toni Soler, Mònica Terribas, Salvador Alsius, Xavier Bru de Sala, Emili Manzano, Jordi Tardà… Impressionant.

Els mitjans ja se n’han fet ressò, i avui diumenge Diario de Mallorca ha publicat aquesta entrevista amb en Pere. La primera part de l’acte va ser retransmesa per TV3 en directe (i la trobareu aquí) i, a partir de les 9, va continuar per internet. Llàstima que justament el trosset del lliurament del premi de ràdio no es va poder veure (coses del directe).

L'escena inèdita a la tele: tenim la prova!

Per als qui estàvem allà acompanyant en Pere, en Víctor Àlvarez (director d’IB3 Ràdio), na Magdalena, na Llúcia,… va ser emocionant escoltar les seves sentides paraules d’agraiment (als directius d’IB3 que confiaren i confien en nosaltres, a l’equip, i als oients), interrompudes i culminades per les ovacions de l’auditori del Centre Cultural de Terrassa. Un premi prestigiat, no només per als guardonats sinó també per la categoria del jurat, amb professionals del món de la comunicació com Sílvia Cóppulo, Carles Cuní, Òscar Montferrer, Núria Feliu, professors com Joan Corbella, Maria Coromines, Jaume Comelles, i directius d’Òmnium com Anna M. Aguiló i el seu president Jordi Porta. 

Per un moment, em passaren pel cap (ara ve el trosset sentimental) els meus primers contactes amb el món del periodisme:

· quan als 6 anys, llegia les esqueles dels morts del Baleares a la meva padrina (això es diu seguir el pols de l’actualitat), i escarnia davant un mirall en Jesús Hermida narrant l’arribada de l’home a la Lluna (què voleu? Era un fill dels ’70)

· quan als 9, mon pare em va construir un marcador simultani a ca nostra perquè pogués anar canviant en directe els resultats de la travessa a mesura que els cantava el Carrusel.

· quan als 12, ma mare em retirava els diaris vells que deixava per no trepitjar el trispol recent fregat i que jo, caparrut, tornava a llegir d’enterra.

· quan als 15, anàrem amb un company de l’escola (en Tino Martínez) a entrevistar, amb un cassette, Ramon Aguiló, el primer alcalde de Palma elegit democràticament després de la dictadura.

Amb el temps arribà la Universitat, vaig col·laborar en algunes publicacions escrites (sovint de la mà de l’amic Biel Massot), i després de fer escola uns 15 anys amb en Pere Estelrich, un bon dia (ara en fa 5) em proposà participar –“com a sotsdirector”– en un projecte de programa per als dissabtes dematí a IB3 Ràdio: No quedis a ca teva. Vaig fruir moltíssim de l’experiència, m’entrà el cuquet del periodisme (he fet un Màster en Comunicació) i, sobretot, vaig conèixer un munt de gent extraòrdinaria que, temps després (degué ser al 2007 o al 2008?), ens integràrem en el programa que en Pere feia diàriament: El Crepuscle Encén Estels, que prèn el seu títol d’un poema de Miquel Bauçà.

entrevistant Sebastià Serra

He après molt de tots ells: de n’Estelrich, de na Maria Moreno –la productora–, dels tècnics, d’en Joan Trias, dels selenites que ens han visitat (Flotats, Porcel, Sebastià Serrano, Anthony Bonner, Jordi Pigem, Llorenç Valverde, Carles Manera, Sebastià Serra, Bel Moll, Carme Morell, Pep Merino, Pere Salas …i tants d’altres!), i de tots els companys crepusculars: el doctor Vich, en Manolo Gómez, na Margalida Ferrer, na Maria Antich, n’Aina Ripoll, en Joan Roca, en Lluís Amengual, en Toni Pascual, en Manolo Vidal, en Tomeu Oliver, en Sebastià, na Montse, en Jaume, …i tants de col·laboradors més que ens acompanyen setmanalment en una gran família. 

Una part de l'equip coral, amb el Premi de l'Òmnium

Diu el nostre director que aquest és “un programa coral”: segurament és un dels secrets dels encerts (i de les errades) que se succeeixen cada vespre a l’estudi 1 d’IB3 Ràdio. Ens diuen que el programa “té ritme” en les seves seccions, però res seria igual sense les entrevistes en profunditat d’en Pere Estelrich, a qui sempre agrairé mil pics l’oportunitat que em facilità ara fa cinc anys. Unes converses amb els selenites que tenen un estil periodístic molt personal i efectiu, que ara es veu recompensat amb un premi molt prestigiós, el qual s’afegeix al que fa uns mesos ens concedí el Consell de Mallorca al millor espai informatiu dedicat a la sensibilització en temes socials. Un 2009 memorable que, cert i segur (digau-me optimista), donarà pas a un Nou Any millor per als mitjans de comunicació, per al país, i per un món que necessita, a la fi, bones notícies de bon de veres.  Tant de bo.

 

 

Anuncis

18 pensaments sobre “EL CREPUSCLE ENCÉN ESTELS, premi Òmnium Cultural 2009 al millor programa de ràdio en llengua catalana

  1. Tomeu, això és fantàstic !!! Els estels s´han alineat amb la sort i ho han fet possible. Enhorabona extensiva a tot l´equip, però de manera especial a en Pere, en Joan i a ” sa tita Marga”….La felicitat és vostra ara i desig que també ho sigui tot el 2010. UNA BESADA !!!

  2. Enhorabona a tots i a totes. És evident que al costat de’n Pere poden passar moltes coses, n’he viscudes un parell amb ell, però sé ben cert que és un far d’empatia, de ganes de fer coses i ben fetes i el ciment d’aquest enorme equip de ràdio.
    Enhorabona a tots, no dic noms que us conec a tots!!!

  3. Enhorabona a tots!!!!!!! Els estels amb vosaltres mai no s’apaguen! Moltes nits escoltant el vostre programa gaudeixo d’un món diferent i és una estona del dia plena de pau! Gràcies per tots aquests moments! Una besada molt especial a tu Pere i a tu Tomeu i una abraçada per tot l’equip!

  4. La feina ben feta no te fronteres… això deia un slogan de la Generalitat de Catalunya… Vosatres heu tengut el que vos mereixeu. Ara es qüestió de no dormir-se i tornar acerca nous reptes per anar-vos superant.
    Desconesc a la resta dels membres de la Radio, però on hi ha en Tomeu Orell, sempre hi ha bones persones i bons horitzons. ENHORABONA I ENDAVANT…orgullòs, una vegada més, de ser amic den Tomeu Orell

  5. Hola guapos!!!
    Comparteixo el comentari de’n Tallada que estar a prop d’un Estelrich ( Fixau-vos bé: vol dir RIC AMB ESTELS!!!) és sempre engrescador i no en parlem si a n’aixó hi afegim un grapat de gen entusiasta i feinera con tots voltros!!!

    Vaig dir a Pere que compreu una vitrina ben grossa per posar-hi tots els premis que rebreu perquè estic segura que no serà el darrer.
    Salut, sort i molta, molta il.lusió per seguir sembrant estels!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s