GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 7. El LàserDisc

Quants d’invents s’han quedat en el camí d’aquesta cursa tecnològica que ens ataca (vull dir: que ens afecta), dia a dia, en les darreres dècades? No sé si hi heu pensat mai, però comença a ser un lloc comú (uff, perdó, això d’un “lloc comú” sona a una altra cosa), una veritat gairebé acceptada per tothom, aquella expressió que qualcú amolla enmig d’una reunió o tertúlia “és que ja no fan les coses com abans”, entenent per “coses” tots aquells estris i utensilis que, en els moments actuals, semblen tenir una data de caducitat com si fossin un iogurt.

     Pensau un moment, quants de models de telèfon va conèixer la vostra padrina? Un, per ventura, dos?  En temps primer, una gelera et podia durar tota la vida, i això ja no passa: quan caduca una rentadora o un automòbil?  9-10 anys…? No vos ha passat això d’anar a cal mecànic i que et diguin “clar, és que ara ja començarà a tenir punyeteries…”. Aquesta indirecta vol dir: “prepara la cartera (o demana un crèdit) i comença a fer un pensament; mira quin cotxe t’agradaria i amem què et donen d’aquest”.

     Si passam a l’estimat món de la informàtica o al món audiovisual els terminis s’acurcen. Què pot durar un PC de sobretaula, o un portàtil?  Depèn de l’ús que en facis (com tot, no te fot!) però tots coneixem casos de portàtils que, responent a una estranya conjuminació de forces sobrenaturals, quan just han ultrapassat el periode de garantia …fan un pet. Poden ser 2-3 anys, i quan el duus a adobar, te diuen: “els portàtils… ja se sap!” …i te’n compres un altre.

     Amb la reproducció de música i imatge ha passat un fet curiós: potser encara conservau l’equip (estéreo, eh?) amb els seus bafles, que compràreu ara fa 20 o 30 anys i encara dura, fins i tot qui sap si has heretat el pick-up de ton pare. Sovint, a aquests artilugis no hi ha manera de “matar-los”: estan tan ben fets, i són tan poc apreciats per les noves generacions!!  Els joves d’avui en dia, després de tants d’avenços tècnics, sembla que han tornat enrere i sovint es conformen amb la (baixa) qualitat dels “pinganets” (vulgo: auriculars) del tot a 100, o d’aquell estri amb altaveu de jugueta sobre el que depositen el seu  reproductor de MP3.

     I parlant de fracassos, qui se’n recorda dels “cartutxos”? aquell invent dels anys ’70 que permetia escoltar, en el cotxe i amb HI-FI (HIgh FIdelity, poca broma) les millors cançons (encara no les dèiem “temes”) de Manolo Escobar. I què passà amb els MINIDISCS dels ’90, que havien de revolucionar l’enregistrament i la reproducció musical?

     Si passam al vídeo, perquè fracassà el sistema BETA, aquell que deien que donava més qualitat d’imatge i de so?  I, sobretot, digau-me, per què fracassà el LÀSER-DISC?  Philips havia tret també un sistema nou els CDi, interactius, que tenc per mi que si en teniu un aparell… el podeu tirar.

     El làser és l’acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation («amplificació de llum per emissió estimulada de radiació»). El LaserDisc va ser el primer sistema d’emmagatzematge en disc òptic comercialitzat, patentat el 1969, i va ser usat principalment per a reproduir pel·lícules. En porques paraules, el precedent del DVD. Durant el seu desenvolupament, el format va ser conegut com Sistema de vídeo disc òptic reflexiu fins que MCA (Music Corporation of America, l’actual Universal Music Group), propietari de la patent, el va renombrar com Disc-Vision. Les vendes de reproductors  i discos Laserdisc van començar a la fi de 1978.

     A Espanya moltes vendes anaven lligades a les primeres enciclopèdies multimèdia i col·leccions de documentals i acompanyant la venda de llibres a domicili. Sempre trobareu un passarell (àlies “pardillo”) que picarà i ho comprarà atret per una oferta especial (‘Los Viajes de Cousteau’, ‘El mundo de los animales’) perquè pràcticament et regalaven el reproductor. Allà on realment te clavaven era als discs làser; eren tan cars que, s’especialitzaren en òperes, pel·lis de qualitat (La Misión)… cars fins i tot quan les rebaixaven al Tall Britànic a un racó per llevar-se’ls de damunt. I era just, en aquell moment, quan començaven a triomfar els DVDs, els quals, per cert, tenen els dies comptats, però això …és una altra història 🙂

 GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s