Mots amb història: la Universitat

    

UNIVERSITAT vé del llatí “universitas”: “totalitat, conjunt de totes les persones o coses d’una classe determinada”. Des del principi del segle XIII, designava una col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers.

     Com a institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, la UNIVERSITAT es crea en l’Edat Mitjana, quan també era coneguda com l’Estudi General. La primera institució d’aquest tipus és la Universitat de Bolonya (1088), la qual servirà posteriorment de model a centres educatius semblants (com ara fa aquest conjunt d’acords presos per la Unió Europea conegut com el Procés de Bolonya). Bolonya va ser la universitat de Dante i Petrarca; Umberto Eco n’és catedràtic de Semiòtica, i Romano Prodi (exprimer ministre i expresident de la UE) d’Economia Política. Quasi res…

     Inicialment, les Universitats varen evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals, i impartien ensenyaments inspirats en les anomenades set arts liberals: Trivium (gramàtica, lògica i retòrica) i Quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música). És un sistema del qual procedeix la divisió actual entre disciplines humanístiques i científiques. Com quasi tot a l’Edat Mitjana, les universitats estaven molt lligades a l’Església. De fet el RECTOR és un terme que “sona” eclesiàstic: el rector és qui regeix, qui governa una comunitat humana com és ara la Universitat, però també és el sacerdot que regeix una parròquia catòlica, tot i que no hem de confondre el RECTORAT (càrrec del rector d’una universitat o l’oficina o despatx on fa feina el rector) amb la RECTORIA (casa on viu el capellà d’una església). Antigament la RECTORA podia ser la mare o germana del prevere que regia una parròquia, però ara és… Montserrat Casas, almanco a la UIB.

     Més semblances. El mot DEGÀ prové del llatí ‘decanus’ que literalment era: “el president d’una corporació de deu homes”. Actualment, és “el membre d’una corporació elegit per a presidir-la”, per ex. un Col·legi professional o una facultat universitària, però també el canonge major d’un capítol catedral; diu l’Alcover-Moll que, a l’època de redacció del DCVB, en el llenguatge parlat predominaven les formes castellanes ‘deán’ (no sé com ho diuen ara a La Seu) i ‘decano’ (a mi me sona, quan era al·lot, llegir als diaris “el equipo decano”, “bermellón” o “barralet” per a referir-se al Mallorca).

     Tota aquesta explicació ve a que acaben els exàmens de 2n de Batxillerat i s’acosten els de SELECTIVITAT: una prova a la qual són sotmesos els batxillers aspirants a ingressar a la Universitat per decidir qui tendrà accés a les seves places. Si es tria als més SELECTES (considerats els millors entre la seva espècie) haurien de ser molt poquets però, si la proporció d’aprovats s’acosta al 90 %, molt selectes no seran… A altres indrets coneixen aquests exàmens com el SELECTIU i, en qualsevol cas, el seu nom oficial és PAU: Proves d’Accés a la Universitat; tant de bo que, després de nou mesos de dura preparació acadèmica i nirvis continguts, tots els estudiants que ens escolten, així com els seus pares i mares, accedeixin allà per les festes de Sant Joan a un merescut estat d’inactivitat i de PAU.

 Mots amb Història és una secció mensual d’El Crepuscle encén estels

· IB3 ràdio en directe ·  a les 9 del vespre

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s