“Això no és Islàndia”: Llucia Ramis a IB3 TV

http://ib3noticies.com/20100521_72441-aixo-no-es-islandia-2.html

En aquest racó de la ràdio (i de la xarxa), parlam sovint de la lectura i dels programes televisius sobre llibres. Precisament, la nova incorporació a la programació d’IB3 TV té nom d’escriptora. Llúcia Ramis, guanyadora del premi Josep Pla amb la novel·la Egosurfing i una de les autores més llegides dels darrers temps, és la nova cara que els espectadors poden veure a la televisió autonòmica a partir del passat dimarts, al programa AIXÒ NO ÉS ISLÀNDIA, a partir de les 11 del vespre.  Es tracta d’un espai setmanal en el qual s’acostarà als ciutadans de les Illes Balears l’actualitat literària més interessant i atractiva: a la promo que fa servir IB3, la jove novel·lista afirma “La Literatura enganxa més que qualsevol droga”, i Biel Mesquida remata “La literatura és un kamasutra de gusts, o no és”.

Llucia Ramis i Laloux (nascuda a Palma precisament un 23 d’abril –Dia del Llibre- de 1977, segons la web d’Ed. Columna) és Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ciutat on va arribar per estudiar-hi als 18 anys. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre els quals cal destacar Diario de Mallorca, la revista literària Quimera, COM Ràdio, Rac1 i l’edició catalana d’El Mundo; en aquest darrer publica la crònica Plexiglàs del suplement Tendències. Va debutar el 2008 amb la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna), la qual va recollir força bones crítiques.

Al 2010 va guanyar el premi Josep Pla amb la seva segona novel·la Egosurfing (Destino, 2010). També ha participat en els reculls col·lectius Odio Barcelona (2008) i Matar en Barcelona (2009), i ara fa aquesta incursió televisiva, en un programa amb nom d’illa volcànica (d’un volcà de nom impronunciable). En un recent article a El Mundo dóna pistes sobre com “El pet literari d’Islàndia” pot haver influït en el nom del nou espai literari d’IB3 TV

 “… Els més postmoderns esperaven que del forat del volcà en sortís na Björk tota vestida de blanc, coberta per la cendra i entonant una cançó. I tant se val si els editors estrella (Jorge Herralde) xerren de l’Esteban amb antics col·laboradors marcians (Boris Izaguirre) tant se val si les autores planetàries viuen en una casa de disseny sense un escriptori ni un ordinador. Perquè hi ha una força superior que tot ho mou precisament paralitzant-nos: és l’apatia, aquell mateix conformisme amb què un bon dia ens digueren que no n’hi havia per tant i els avions tornaren a volar. Mentre caminem, farem rodar la terra sota els nostres peus i aquí no ha passat res. No demaneu explicacions, que només serveixen per fer literatura…

 http://www.avataraayuso.com/Avatara_Ayuso/Press_files/El%20mundo.%20Avata%CC%82ra%20Ayuso%20LBTT%202010.PDF

Un programa que ja té Facebook, un signe dels nous temps…

http://ca-es.facebook.com/people/Aixo-No-Es-Islandia/100001150861106
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s