GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 11. Fracàs escolar?

Ara que s’acosten les Proves d’Accés a la Universitat, i la resta d’exàmens dels distints nivells del sistema educatiu, tal vegada seria bo reflexionar sobre això que anomenam habitualment “fracàs escolar”. És freqüent identificar aquest fracàs amb suspendre, suspendre molt, i repetir curs, però… aprovar tot per Juny és un fracàs? No; clar que no… a no ser que siguis de 2n Batxiller i aprovis Selectivitat amb un cinquet que no et basta per fer l’Enginyeria, la Medicina o el Periodisme que tu vols cursar i allà on tu ho vols fer.

     Així donam per fet que el fracàs escolar no es mesura de cap altra manera que numèricament. Jo tenia un professor que deia que, quan dubtava en una qualificació, tirava sempre per amunt i aprovava l’alumne que anava justet: “ja el suspendrà la vida”, deia. Però… és realment necessari anar a la Universitat? I a l’escola? Diu Pere Bardagí, autor d’El Desertor profesional, que va perdre els primers 15 anys de la seva vida… a l’escola. I no és el primer cas.

 

     Del mallorquí considerat fins fa poc el més universal, que ja ha estat superat a les cerques de Google per Rafel Nadal (10.000.000 de referències a internet), és a dir, Ramon Llull (1.000.000 de pàgines web), s’assegura que no passà per les aules universitàries (ànim, “Noemí Garcies”, ja registra 240.000 referències).. En realitat, no consta que l’Il·luminat hi estudiàs, però si que acudí a la Universitat de París, on rebé el titol de magister. Llull s’ha integrat tant en allò que els anglosaxons anomenen “cultura popular” (i que no té res a veure amb xeremies i fabiols) que el seu nom apareix a la primera novel·la de la sèrie de Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, catalogat, com Merlí, Paracels o el rei Salomó de ser un mag. El detall és una creació de la traductora, ja que, diuen, no surt en el text original de J. K. Rowling.

     L’escriptor català Josep Pla (qui, per cert, tenia un corrector… que era son pare de Pere Bardagí) no estudià Medicina, o vaja, no amb la profunditat que dóna a entendre en alguna de les seves obres. La versió oficial de la seva biografia donava per fet que havia iniciat aquesta carrera, que no li havia agradat gens, i que s’havia passat als estudis de Dret, amb la il·lusió de ser notari (“hay gente pa tó”… una feina apassionant!). Un recent llibre de Pere Vallribera demostra que mai no va trepitjar la Facultat de Medicina: acabà Dret i, tot seguit, començà a exercir com a periodista, com a corresponsal internacional. Perdérem un cirurgià o un notari però guanyàrem un dels prosistes més reconeguts (i polèmics) de la literatura catalana.

     De vegades, això de passar per la Universitat és relatiu: hi ha currículums inflats que otorguen títols que no existeixen o que aproven exàmens i oposicions que no s’arribaren a superar. Un petit detall. Diuen que un dels especialistes d’això d’omplir currículums de mitges veritats va ser el polític Luis Roldán, exdirector general de la Guàrdia Civil i protoministre d’Interior de Felipe González en els anys ’90, condemnat a 31 anys de presó per malversació, estafa, falsificació,… que havien propiciat un ús indegut –reconegut per ell al judici– de 435 milions de pessetes d’aleshores dels fons reservats i 1.800 milions en comissions il·legals. El currículum que presentava el seu gabinet de premsa incloïa les llicenciatures de Sociologia i Ciències Politiques, així com nombrosos cursos i màsters. Amb el temps es descobrí que es tractava d’”Estudis de…”, per tant, estudis inacabats; una estratègia que s’usa bastant i que sempre és més intel·ligent que falsificar els diplomes, cosa que resulta bastant lleig, sobretot si ets una autoritat política i si, a més a més, dirigeixes els polis que encalcen els dolents.

     N’hi ha, en canvi, que tenen títols que sembla mentida. Un al·lot britànic de 14 anys, Arran Fernandez, expert en Matemàtiques podrà estudiar a la Universitat de Cambridge, després que la institució li oferís una plaça, amb la qual cosa es convertirà en el seu estudiant més jove. Abans, ho havia aconseguit el polític William Pitt el Jove, quan tenia 14 anys, però d’això …ja fa més de dos segles. Quan tenia cinc anys, en lloc de jugar a bolles, Arran Fernandez –sense haver anat a escola- ja aprovà un examen de Mates i obtingué el certificat d’estudis secundaris (l’ESO ??!!) que a Anglaterra s’assoleix als 16 anys.

     Aprovar, suspendre… És tot tan relatiu! En això de suspendre fins i tot hi ha gent que hi passa gust… Cha Sa-Soon (res a veure amb els xampús de Can Vidal Sasoon), una dona surcoreana de 68 anys, va aconseguir, fa sis mesos, aprovar l’examen teòric de conduir a l’intent que feia el nombre 950. La padrineta declarà que, després d’haver invertit uns 6.000 euros en fer 949 intents durant cinc anys, no era lògic deixar-ho córrer a mig camí. No sé cada quant temps renoven els papers de Tràfic a Corea, però 950 exàmens en 5 anys suposen 190 exàmens cada any; vé a ser com fer un test cada dos dies… uff! quin estrés!  No vull pensar què passarà quan comenci les classes de conduir per preparar l’examen pràctic…

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció de TASSA I MITJA · IB3 ràdio en directe· http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s