Productivitat i bocata

     La (baixa) productivitat és el gran taló d’aquil·les de la nostra economia. La comparació (que vaig llegir fa unes setmanes en aquest dominical) entre els operaris de la indústria de l’automòbil, la més globalitzada del planeta, és molt significativa. Resulta curiós que a Alemanya, paradigma de l’Estat del Benestar, el treballador de Wolkswagen, envejat pels seus col·legues, es queixi que ha perdut qualitat de vida o reclami que fan falta més escoletes, i que estiguin obertes durant més hores. Diu que enyora quan la seva empresa permetia una major flexibilitat d’horaris, i m’entristeix pensar que allà ja estan “de tornada” d’uns avanços socials en els quals aquí encara estam “d’anada”, i que la crisi ens ha aglapit –i mai més ben dit– en calçons blancs.

      Tant hem parlat de conciliació laboral, compatibilització d’horaris… que ens ho havíem arribat a creure, però tenc por que la recessió serveixi per a justificar uns retalls que amenacen un país que hauria d’invertir, i ja es ben hora, en el seu capital humà. El reportatge, per cert, no ens indica en quina mesura la diversa formació d’aquests operaris influeix en els seus salaris i condicions laborals. Així i tot, un detall curiós: l’espanyol és l’únic que té assegurada una pausa de vint minuts per al bocata;  l’italià ja l’ha vist escurçada; a l’Índia o a la Xina no se sap.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s