GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA · 14. El 13 (o 12+1)

      La darrera vegada que érem per aquí parlant de fracassos quotidians, el vostre home a la Xina, Xavier Ricci, va dir una d’aquells proverbis xinesos que ens poden ajudar a aprendre l’idioma o, com a mínim, a entendre una mica millor aquesta civilització mil·lenària: “el fracàs és la mare de l’èxit”. Una gran veritat, que a mi me sona a qualcú altre que també ho ha dit amb aquestes o amb unes altres paraules. I en Xavier ho va dir així: un substantiu masculí que és “mare” del triomf… quines coses tenen els xinesos!!

     Fa dues setmanes no tenguérem programa perquè hi havia una fita històrica que calia retransmetre en directe per IB3 Ràdio, i que aquest passat dimecres es va celebrar pels carrers de Ciutat: més que la proclamació de Jorge Lorenzo com a campió del món a la màxima categoria de motociclisme, el que no ens podíem perdre (i ho poguérem veure també per IB3 TV) era en Jaume Ginard cantant “We are the champions” amb en Giorgio (quin ‘temasso’ de SingStar !) i en Toni Fuster en remull a la plaça mal anomenada de Ses Tortugues de Palma (quin fracàs posar-li Plaça Rei Joan Carles I, si la gent llavors li diu el que li dóna la gana: Pius XII, Tortugas…).

       No sé si va ser son pare del jovenel·lo, o algun comentarista de la Casa, que afirmà que Jorge Lorenzo es convertia així en el campió més gran del motociclisme espanyol. Supòs que serà qüestió de cilindrades i categories, però m’imagín la cara d’Ángel Nieto, qui sempre ha demostrat el seu orgull per acumular més títols mundials que ningú: 12+1 (7 de 125 cc i 6 de 50 cc), a més de 23 campionats d’Espanya. 12+1 perquè el campió criat a Vallecas pateix triscaidecafòbia: aquesta criatura té una por irracional al “13” perquè, com molts d’altres mortals, considera que li provoca mala sort. Fins i tot s’estrenà el 2005 un documental titulat, precisament, Ángel Nieto: 12+1.

     Gent racional com tu i com jo pensam que aquestes fòbies no són més que una manera senzilla de cercar una explicació als nostres fracassos (o no?). Per exemple, dedicar al 13 l’edició nombre… 14 de la nostra secció. Pel que fa al 13, s’ha relacionat aquesta mania amb el fet que hi hagué 13 persones a l’Última Cena (el Sant Sopar?) de Jesús (i que, en 24 hores, n’hi hagués dues que haguessin fet “cuec”) però aquesta fòbia probablement no s’originà fins a l’Edat Mitjana.

     La triscaidecafòbia pot haver afectat també als víkings: Loki era el déu pervers i mentider, i el 13è déu del panteó nòrdic; això es cristianitzà més envant quan es deia que Satan era el 13è àngel. Altres autors ho atribueixen a que la captura en massa dels cavallers templers va ser un divendres 13 d’octubre del 1307, i que el seu darrer Gran Mestre va dirigir la maledicció al rei Felip IV de França, el Bell, i al Papa Climent V —els culpables de la destrucció de l’orde del Temple— morint tots dos sense haver passat el termini d’un any, tal com havia predit el Gran Mestre.

     D’aquesta manera, a Espanya i a Hispanoamèrica els dimarts 13 estan vists com a dies de mala sort (“ni te casis ni t’embarquis”), mentre que als països anglosaxons es tracta del divendres 13 (gran pel·lícula 😉.

       Entre els participants de les curses de Fòrmula 1 no hi ha cotxe 13. En alguns hotels s’evita l’Habitació 13, i hi ha avions on es troba la fila 12-bis. El nombre de bruixes preferit per a celebrar aquelarres era (és?) 13: 13 varen ser les dones de l’aquelarre de Zugarramurdi (Navarra) condenades a morir a la foguera per la Inquisició (1610).

     L’Apollo 13 va ser una missió especial i espacial de la NASA que va fracassar el 1970 en el seu intent de dur a la Lluna a 3 éssers humans: clar que també és ver que s’enlairà un 11 d’abril a les 13:13, i així qualsevol…; als 5 minuts d’enlairar-se els astronautes ja sentien una vibració, i cap a les 9 del vespre Jack Swigert (Kevin Bacon a la pel·lícula Apollo 13, aquella d’en Tom Hanks) pronuncià aquella cèlebre frase de “Houston, tenim un problema…”; cinc dies i mig després els tres astronautes “ameraven” sans i estalvis.

     Per cert, en Swigert era suplent i li va tocar anar a l’expedició per pèls, perquè a l’hora de partir Thomas Mattingly va tenir un bon fracàs: després d’anys de preparació, no el deixaren pujar a l’aeronau 72 hores abans d’enlairar-se perquè havia estat en contacte amb el virus de la rosa (el xarampió!) tot i que no es va contagiar; finalment, a l’Apolo 16 (1972), complí amb la seva il·lusió: fer fotos orbitant, mentre els seus companys trepitjaven la lluna.

Tornant al 13, un dels famosos que varen patir triscaidecafòbia va ser el músic Arnold Schönberg, un compositor que, curiosament, va néixer un 13 de setembre (1874) i morí un 13 de juliol (1951) als 76 anys (7+6 = 13); per ventura, per això, com que no li agradava el 13, va crear el dodecafonisme, una tècnica musical basada en sèries de 12 notes.

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA és una secció quinzenal de TASSA I MITJA * diumenge dematí

· IB3 ràdio en directe ·  http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s