GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 16. Anníbal, un il·lustre?

     Anníbal un fracassat? Tot un fill il·lustre de Palma un fracassat? Per començar hem d’aclarir de quin personatge parlarem avui. Hannibal té doble “nn” i comença per H en tots els idiomes del món, començant pel llatí, i acabant per l’anglès, francès, italià… en castellà li suprimiren l’hac i les enes (ja se sap, l’austeritat castellana), i en català el podeu trobar com Hanníbal o Anníbal. Naturalment aquí no parlarem d’Anthony Hopkins –l’Hannibal Lecter d’El silenci dels anyells– ni de George Peppard –l’Hannibal de la sèrie TV El Equipo A– sinó d’un altre Anníbal, el general cartaginès del segle III a. C. que s’enfrontà al poder de la República Romana (ara que els romans surten per la tele i tot, fent la punyeta als pobres hispans comandats per Viriat).

     Deim “Anníbal” hi tots pensam en un dels grans protagonistes de la Història Antiga del Mare Nostrum, un general amb una vida plena de victòries, i amb una mort honorable al camp de batalla. Sembla que per un error de transcripció o d’interpretació, d’un text original de Plini el Vell es va convertir parva Hannibalis (“l’illa petita d’Anníbal“, possiblement l’illa dels Conills a l’arxipèlag de Cabrera) en “patria Hannibalis“, la qual cosa va portar a que Anníbal fos nomenat fill il·lustre de Palma, i que, fins i tot, fos considerat per la historiografia mallorquina el primer rei de Mallorca.

     Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà quan tenia 9 anys a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica (era l’època en què els reis i grans mandataris anaven a la guerra… i era l’època en què se’n duien els seus fills a la guerra, com qui se’n va al Txiquiparc), Anníbal jurà odi etern als romans (diuen) i es casà amb una indígena. A partir del 219 a.C., Anníbal protagonitza la Segona Guerra Púnica: “púnic” era el nom que rebien fenicis i cartaginesos (Cartago, a l’actual Tunis era una colònia fenicia) perquè és l’adaptació llatina de “phoinikes” (‘els vermells’ o ‘els rojos’?), nom que els grecs donaven als fenicis perquè visitaven els seus ports amb teles de color porpra.

Anníbal provocà aquesta 2ª Guerra Púnica amb l’atac a Sagunt (ciutat on hi havia un bàndol procartaginès i un altre proromà, i que suportà un setge de 8 mesos), i després organitzà la famosa expedició a Itàlia a través dels Pirineus i els Alps, amb nombrosos soldats… (on se’n va dur la inestimable ajuda dels elefants ensinistrats i dels cèlebres foners balears –a canvi d’un salari políticament incorrecte: sal (d’aquí vé ‘salari’) …i dones–.

Malgrat les grans victòries que aconseguí sobre l’exèrcit romà, no gosà atacar la ciutat de Roma ni fou seguit per la majoria dels pobles itàlics, que volia revoltar contra els romans. Restà així fins que, havent desembarcat l’exèrcit romà prop de Cartago, hagué d’anar a socórrer la metròpoli. Vençut a Zama (202 a.C.), on la infanteria romana deixà passà de llarg els elefants… i , acaba la seva presència a la majoria de llibres d’Història destinats als nostres estudiants.

Aleshores començà un període d’activitats polítiques destinades a restablir fins on fos possible la força de la seva pàtria. Son vint anys que passaren desapercebuts per a la nostra època escolar. Fou elegit sufet (que no sabem què és… però devia ser un ‘peix gros’ de Cartago) i els romans exigiren que els fos lliurat, com un imputat qualsevol d’avui en dia. S’exilià en secret, i fugí a refugiar-se a la cort d’Antíoc III de Síria, a qui induí a la guerra amb Roma, mentre cercava l’aliança de Filip de Macedònia. Vençut a la batalla de Magnèsia (evitaré l’acudit fàcil), Antíoc se sentia pressionat pels romans, que tenien enfilat Anníbal, qui es veié obligat (un cop més) a fugir, aquesta vegada a Turquia, on ajudà el rei Prúsies de Bitínia, el tron del qual perillava a causa d’una guerra civil. Com que la diplomàcia romana pressionava per tal que els fos lliurat (que pesats!), i davant la impossibilitat de trobar un refugi segur, Anníbal se suïcidà bevent-se un verí l’any 183 aC. vint anys després de les seves peripècies per Hispània i per Roma. Quin fracàs !! (…bé, més fracàs hagués estat fallar en l’intent).

 

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA

és una secció quinzenal del TASSA I MITJA

diumenge dematí  • IB3 ràdio en directe • http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s