GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 17. Oliver Reed

     La darrera vegada que prenguérem junts una Tassa i mitja de ràdio, a IB3 va sonar una peça de Hans Zimmer per a la banda sonora de Gladiator, ja que parlàvem de romans i cartaginesos, sobretot d’Anníbal. I durant el rodatge d’aquest film va succeir un fracàs que pot marcar qualsevol pel·lícula: la mort d’un dels actors, en aquest cas Oliver Reed, del qual xerrarem avui.

     Oliver Reed va ser un actor britànic (1938-99) conegut per la seva participació a Oliver!, La trampa, Tommy, Els tres mosqueters, Cromosoma tres, Les aventures del Baró Munchausen, El lleó del desert, o Gladiator. Nascut a Wimbledon, fill d’un periodista esportiu, nebot del director de cinema Carol Reed, i descendent directe del rei Guillem IV (i l’actriu Dorothy Jordan, els quals tengueren una llarga relació, prèvia a accedir al tron anglès), l’oncle de la reina Victòria. Oliver era dislèxic i va ser expulsat de diversos col·legis privats, resultat d’una adolescència mogudeta: a una de les escoles per on passà guanyà uns trofeus esportius i, per a celebrar-ho, guardà les copes a una bossa i se n’anà de bauxa amb uns col·legues. Quan, en sortir el sol, tornava cap a ca seva, un control policial l’aturà, en un estat etílic deplorable i sense ser capaç d’una explicació lògica sobre els valuosos trofeus que duia; se l’endugueren a comissaria i son pare hi hagué de comparèixer per a explicar que el seu fill no era cap lladre sinó un bon esportista.

     El jove Oliver començà fent d’extra a diverses pel·lícules dels anys ’50 i no passà per cap acadèmia d’art dramàtic. Els seus primers papers destacats varen ser per a la productora Hammer, famosa pel seu terror una mica kitsch: Les dues cares del Dr. Jekyll (1960), La maledicció de l’home llop (1961),… El 1971 participà en la controvertida Els dimonis i el 1975 a la pel·lícula musical Tommy, basada en el disc del mateix títol de The Who, amb el seu cantant Roger Daltrey. El seu oncle Carol Reed, el va dirigir a Oliver!, un altre musical, basat en l’Oliver Twist de Charles Dickens.

     També es dedicà al gènere d’aventures a la trilogia (1973-74-89) sobre Els tres mosqueters, la novel·la d’Alexandre Dumas. Quan el govern britànic pujà molt els imposts, Reed refusà la idea d’establir-se a altres països amb una política fiscal més bona de dur, declarant-se “Mr. England”, fet que l’impedí participar en projectes de Hollywood com El cop (1973), o Tauró (1975).

     En els anys ’80 la carrera de Reed entrà en declivi, coincidint amb unes gateres, que ell anomenava “socials”, cada cop més freqüents. En una cèlebre ocasió, amb 36 amics, més coneguts com “els 36 esponges”, begueren fins a l’alba 36 gerres de cervesa, 17 botelles de ginebra, quatre caixes de vi y 32 botelles de whisky escocès. En el comiat de fadrí, abans del seu tercer matrimoni, el nuvi s’empassà el contingut de 106 gerres de cervesa.

     Així, no és estrany que Reed aparegués sovint a TV en estat d’embriaguesa, com la vegada que l’obligaren a sortir del programa de Channel 4, After Dark, quan, “gat com un temple”, intentà besar la feminista Kate Millet.

     La seva darrera pel·lícula va ser Gladiator (2000). Oliver Reed hi interpretava el paper de Pròxim (el patró dels gladiadors) i va morir víctima d’una crisi cardíaca abans d’acabar tot el rodatge. Per respecte a l’actor, els productors decidiren modificar el guió a algunes escenes: estava previst que Pròxim enterràs la seva espasa de fusta al Coliseu per tal d’alliberar simbòlicament Màxim de la seva condició de gladiador al final de la pel·lícula; en canvi, Juba, el gladiador africà que enterra dues figuretes en aquest final, havia d’haver mort –segons el guió inicial– a un combat amb un rinoceront. Així i tot, diuen que la companyia s’hagué de gastar 3 milions de dòlars per a recrear l’actor digitalment en altres escenes.

     Va ser una “mort natural” per atac de cor a un pub de La Valletta, a Malta, on es rodava la pel·lícula. Vull dir que és “natural” morir-se després d’haver xarumbat d’aquella manera: vuit cerveses alemanyes, tres botelles de rom de Jamaica, un munt de whiskies dobles… i haver desafiat cinc joves mariners de la Royal Navy al local que, després d’aquest fet, és conegut com “Ollie’s Last Pub“, l’últim pub d’Ollie.

En el funeral d’Oliver Reed, un actor que alguns podrien considerar un fracassat sense cap Òscar ni cap altre gran premi, desaparegut d’aquesta manera, però que no sé què en pensaria ell mateix, va sonar “Consider Yourself“, la meva cançó preferida del musical Oliver!

 

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA

és una secció quinzenal del TASSA I MITJA

• IB3 ràdio en directe •  diumenge dematí http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s