“Keaton en clau de Bach”, dissabte a Felanitx

Demà dissabte, a les 9 del vespre, dos genis es trobaran a l’Escola de Música de Felanitx: Johan Sebastian Bach i Buster Keaton. El violoncelista Luis Correa interpretarà en directe alguns fragments de les suits per a violoncel de Bach mentre es projectarà El modern Sherlock Holmes, de Keaton. Una combinació realment sorprenent i inusual sota el títol “Keaton en clau de Bach”.

Així, el cinema mut, que ja no resulta mut, torna a Felanitx, on ben segur que els felanitxers del primer terç del s. XX varen riure amb les tribulacions de “Pamplinas”. Deia Buster Keaton (1895-1966) que “les àguiles volen en solitari; són els corbs els qui van en bandades”. Ell difícilment podria ser identificat amb la majestuositat d’una àliga, però sí que sembla que era una ànima solitària en el Hollywood dels primers temps, malgrat que, diuen, mantingué una bona relació amb estrelles com Charles Chaplin, Harold Lloyd o Rodolfo Valentino

La pel·lícula que veurem és El modern Sherlock Holmes (1924), un jove projeccionista de cinema que somia amb ser detectiu i que, per un malentès, es veu involucrat en un robatori que no ha comès. És el film més complex de la seva carrera, per la gran quantitat d’efectes especials que utilitza per tal de reflectir una història de “cinema dins del cinema”.

Pertany, com El maquinista de La General (1927), a la millor època de Keaton, aquella en què construí un personatge inexpressiu, batiat com ‘Cara de Pedra’, immers en peripècies inversemblants. Per al rodatge de les seves acrobàcies més populars, ell mai no acceptà que el doblàs cap especialista, i va ser a El modern Sherlock Holmes on Keaton es fracturà una vèrtebra del coll a la filmació d’una escena de risc.

Crec que ‘risc’ no és la millor paraula per a definir la vida i obra de Johan Sebastian Bach. Després de deixar la cort de Weimar (1717), Bach entrà a la de Cöthen com a mestre de capella, lloc que li permeté dirigir una orquestra de 18 músics, ja que el príncep Leopold era gran amant de la música. Les obligacions de Bach, pel que fa a la composició, eren més profanes que religioses, i d’aquest període són bona part de les obres de cambra i orquestrals del gran mestre, moltes d’elles a l’estil italià emprat a la cort, més melòdic.

Sembla ser que a Cöthen escriví moltes peces per a instruments sols, la major part, avui, desaparegudes, ja que només tretze d’elles han arribat fins a nosaltres: tres sonates i tres partites per a violí sol, les sis suites per a violoncel  sol i la partita per a flauta sola.  Escriure obres per a un sol instrument melòdic, sense acompanyament, és tasca difícil. Basta observar el poc nombre de compositors que s’hi han atrevit: Bela Bartok, Zoltan Kodaly o Paganini, per ex.

Avui, ens centram en les suites per a violoncel sol, que, com el propi nom de “suite” assenyala, estan formades per una successió de peces de ball com sarabandes, gigues o minuets. Totes sis comencen amb un preludi (la part més profunda de cada una d’elles) i a continuació hi trobam les diferents danses, que s’alternen en dansa ràpida i lenta, com era habitual a l’època.

No cal dir que la seva interpretació requereix una tècnica depurada però també una disposició sentimental, ja que parlam d’obres mestres, molt difícils, de les quals una lectura plana i superficial en pot provocar el desastre.

És per aquest motiu que no tots els concertistes gosen posar-les en repertori. Luis Correa és un d’ells. De fet, les va enregistrar en disc fa uns anys a la sala de la Fundació ACA, a Búger. Però, qui és Luis Correa? Gairebé no necessita presentació ja que ha actuat a Felanitx en diverses ocasions, com a membre de formacions de cambra i com a solista de la Simfònica. Va nèixer a Madrid i començà a conèixer el violoncel amb son pare, Enrique Correa, alhora que estudiava en el Conservatori Superior de Música. Posteriorment fou alumne d’Aldo Parisot a la Universitat de Yale (EUA) i de Janos Starker a la Hochschule für Musik d’Essen (Alemanya). Ha format part de nombroses orquestres i grups de cambra com l’Orquestra de Cámara Reina Sofía, el Raphael Quartet, el Quartet Arión, la Camerata Sa Nostra, etc. Ha estat durant  dos anys violoncel solista de l’Orquestra Simfónica de Valladolid i durant 18  solista de l’Orquestra Simfónica de les Balears – Ciutat de Palma. Tant en duos per a piano com acompanyat d’orquestres, ha actuat de solista a nombrosos indrets d’Europa i Amèrica.

Dit tot això, ens disposam a un espectacle del tot original: la contemplació d’una pel·lícula de cinema mut, acompanyada en viu per música de Bach, en concret part de les suites per a violoncel sol. Correa coneix bé les suites, però també coneix bé el film de Buster Keaton, ja que l’ha visionat múltiples vegades abans de posar-hi música. Per tant el que escoltarem no és fruit ni de l’atzar ni de la improvisació. Cada moment musical hi és perquè és el que més li escau a l’escena. Si els actors corren, tendrem música més ràpida, si els actors s’enamoren, la música serà ben diferent… i així durant els quasi 50 minuts que dura aquesta obra mestra del cinema mut. D’aquí el títol de la sessió: “Keaton en clau de Bach”. Gràcies per la vostra presència i… que comenci la funció!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s