GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 27. L’estiu: el bronzejat

     Sabeu què és un spin-off? Televisivament parlant, ‘Aída’ n’és un en relació a ‘Siete Vidas’. I si ‘Grans fracassos de la Hª’ tengués un fill radiofònic?  Vos vénen de gust uns GRANS FRACASSOS DE L’ESTIU?

     FRACÀS ESTIUENC 1.- Per què no tenim mai el color de pell que volem? Quan i com va començar aquesta moda?  Per què parlam de ‘bronzejat’?  Per què hi ha tantes
escales de protecció de cremes i altres potingues? Qui era més negre… Michael Jackson o Julio Iglesias?

     És freqüent que a principi de l’estiu (o a finals de la primavera) siguis convidat a un ‘event’ un poc especial, per exemple: unes noces (perquè la gent continua amb el mal costum de casar-se, vaja, el mal costum de convidar-te…) i te compres un vestit una mica especial, en què has de mostrar cuixa o espatla. Inevitablement, la combinació te resulta horrorosa, sobretot si la festa a la que t’han convidat és una festa ‘blanca’ i la teva pell és tan, tan blanca, tan blanca, que sembles un personatge de Jane Austen a ‘Sentit i Sensibilitat’. Perquè fa 100 o 70 anys ningú no volia estar moreno: una pell moreneta era pròpia dels qui tenien la mania de fer feina, hores i hores, al sol; estar blanc, en canvi, equivalia a treballar en tasques més ‘nobles’ o, simplement, esser ociós i… no fer feina!

     L’exposició al sol afavoreix l’enfosquiment de la pell fins arribar al color del bronze, ‘aquí el verb ‘bronzejar-se’. Depenent de la genètica de les persones es pot assolir quest enfosquiment amb més o menys progressivitat. Aquesta moda no és tan recent i en realitat vé d’enrere: en la antiguitat, la gent s’emblanquia la pell amb productes que actualment se sap que són tòxics. Per exemple, ja a l’any 400 a. C., els grecs s’emblanquinaven la pell del rostre amb pols fets de carbonat de plom; Popea Sabina, esposa de l’emperador romà Neró, seguia aquest costum. Al segle XVI, algunes dames italianes utilitzaven arsènic per a donar al seu rostre un aspecte translúcid.Però d’ençà que la dissenyadora francesa Coco Chanel la popularitzà a principis de la dècada de 1920, la moda del bronzejat s’ha generalitzat per tot arreu; per ço, molta de gent a tot el món passa hores i hores al sol.

     L’enfosquiment de la pell és causat per un increment d’un pigment corporal denominat melanina, que es troba a les cèl·lules de l’epidermis i se sintetitza amb la seva exposició davant la radiació de la llum ultraviolada existent a l’espectre de la llum solar. La melanina es produeix específicament per les cèl·lules anomenades melanòcit, i té com a missió protegir el cos dels excessos en la radiació solar, que podria arribar a ser perjudicial per a la salut. Una de les principals funcions dels banys solars és ajudar l’organisme a fer la síntesi de la vitamina D. S’ha comprovat que una exposició al Sol durant un breu interval de temps (per regla general entre els 5-10 minuts) dels braços i mans, durant dos o tres vegades a la setmana, i una lleu ingesta de suplements vitamínics en la dieta és suficient per mantenir equilibrada d’una forma raonable la demanda de vitamina D en l’organisme.

     Si es tracta de que te toqui el sol per més superfície de la teva pell diuen que és bo recórrer al BIQUINI (en català amb –qu–), un mot que prové d’una marca registrada a França per Louis Réard (1946) amb el nom d’un atol del Pacífic (una illa amb forma de donut, per cert, del malai ‘atolu’) on s’experimentava amb la bomba atòmica; el nom va tenir èxit, segons la premsa del’època, per l’efecte explosiu provocat per l’ús d’aquest dues-peces.

     De fet, hi ha una etimologia popular que, en comptes de l’atol, fa referència a un suposat prefix bi–: si biquini són dues peces, monoquini és una sola peça (el TOPLESS, és a dir, en anglès: “sense la part superior”), triquini seria la unió de les peces del biquini mitjançant una peça de tela, estreta i a la part frontal, mentre que el burquini (acrònim de burka i biquini) només deixa al descobert part de la cara, les mans i els peus (un invent creat a Austràlia per una dissenyadora libanesa per afavorir, diuen, la participació de les dones islàmiques en l’esport).

     Recordem que tot això ve del biquini, que no s’ha de confondre amb el sandvitx calent de formatge i cuixot dolç que popularitzà la Sala Bikini de Barcelona fa uns 40 anys. Per cert, que el primer biquini al cinema espanyol va ser aquí: a Bahía de Palma (un film amb Arturo Fernàndez); el lluïa l’actriu alemanya Elke Sommer (1962, just abans de guanyar un Globus d’Or per El premi, amb Paul Newman).

     Tornant al tema que ens ocupa, és fonamental utilitzar bé les cremes i altres productes que garanteixen una protecció adequada, una protecció que no sé si aconseguíem, a la nostra infantesa, amb les tones de crema Nivea que les nostres mares ens feien consumir cada vegada que visitàvem la platja. Empastifar-se amb aquesta crema, que supòs que deu el seu nom a ‘nívea’ (és a dir: de la neu, del seu color, del blanc…), més que protegir servia per acabar de torrar els nostres cossets.

     Tot i que per a torrar, era més interessant usar aquella espècie d’olis, fora protecció com la que s’usa actualment, els quals dotaven les platges d’un aroma inconfusiblement setante r (del boom turístic dels anys ’70).

     I què hem de fer amb la pell quan te peles? T’has d’estirar les pelletes? Hi ha perill de pelar-te del tot com si fossis unllangardaix de V ?? Quan s’acaba el canvi de pell? Pots canviar de pell unes quantes vegades en un estiu? I això, no es pot considerar un fracàs? Emperò el fracàs definitiu arriba quan tothom ja està negre al mes d’agost, …i el teu bronzejat ja no té cap mèrit; és més, sempre hi haurà qualcú que te dirà: “sí, el teu moreno està bé… però… uff! ja veuràs com se te’n va en un no-res…”. I té raó !!

GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA

és una secció del TASSA I MITJA

• IB3 ràdio en directe • dissabte i diumenge dematí http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u

• IB3 ràdio a la carta • http://ib3noticies.com/radioalacarta/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s