GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 36. Na Pfeiffer

     Ella en tenia 27. Jo, 22. Però la diferència d’edat mai no ha estat un problema. Realment n’aparentava menys, molts menys. Serà cosa del maquillatge (més aviat de no dur-ne) o serà que algunes dones sempre sembla que tenen 10 anys manco dels que diu el DNI. La qüestió és que cavalcava com ningú i volava… com un àngel. A mi m’agradava contemplar la seva fragilitat, tot i que he d’admetre que els seus hàbits de vida em confonien una mica. Ja estam que, a la vida, te trobaràs dones misterioses, però com aquella que semblava només viure de dia i que, de nit, es convertia en falcó, no n’havia vista cap mai.

     Era 1985. En arribar l’hora del Crepuscle, el cavaller es convertia en llop i el falcó recuperava la seva forma humana, de manera que a Lady Falcó els dos amants només podien estar junts en condicions normals (“de pressió i temperatura”, que deia el meu professor de Física de 2n BUP) en dos moments concrets (“puntuals”, que dirien ara a qualsevol tertúlia radiofònica): a posta de sol i a trenc d’alba.

     La maledicció era responsabilitat d’un bisbe pervers en un ambient medieval i feudal, dibuixat -sense gaires precisions- entre paisatges centreuropeus (filmats a boscos italians, per cert)

Era 1985. Lady Falcó, a pesar de tenir 20 milions de $ de pressupost, de comptar amb Richard Donner (director ‘taquiller’ de Superman, Els Goonies, i tots els Arma Letal de la història), de confiar l’altre paper protagonista a Rutger Hauer (el replicant de Blade Runner), o de tenir una BSO composada per Andrew Powell que sona a Alan Parsons Project (però que no és d’aquesta banda sinó d’un dels seus arranjadors)… no va ser un gran èxit de crítica i públic.

No obstant això, aquesta pel·lícula ‘menor’ no va ser un fracàs, en absolut, perquè, amigues i amics, ens va permetre conèixer MICHELLE PFEIFFER.

Després d’uns inicis poc esperançadors com caixera d’un supermercat, Michelle guanyà el certamen de Miss Comtat d’Orange però fracassà en el de Miss Califòrnia, així que dirigí la seva carrera cap al modelatge i la interpretació. El 1982 ja havia perpetrat el seu primer paper protagonista al musical Grease 2, una pel·lícula totalment prescindible. De fet, n’hem prescindit els darrers 30 anys i no ens ha anat tan malament…

     Després de Lady Falcó Michelle va reprendre la seva carrera (tot i que, de vegades, per les eleccions que va anar fent, sembla que la va ‘retomar’). Si jo us don una llista de papers femenins rellevants al Hollywood de les darreres dècades…

“Armes de dona”

“Pretty woman”

“El silenci dels anyells”

“Instint bàsic”

“Ghost”

“Thelma i Louise”

“Alguna cosa per a recordar”

“Casino”

“Evita”

“Mamma mia”

…pensau que tenen cap relació amb Michelle Pfeiffer? Sí? Bingo! Aquests papers protagonistes varen ser rebutjats, tots ells, per la nostra estrella.

     Jodie Foster va ser guardonada amb l’Òscar per El silenci dels anyells (hi veis na Michelle en el paper?) el mateix any (1991) que Geena Davis i Susan Sarandon eren nominades per Thelma i Louise, i la Pfeiffer protagonitzava La casa Rússia (amb Sean Connery, basada en un best-seller de John Le Carré). Tots són gusts, i a l’hora d’elegir… ja se sap. Més tard, el paper que rebutjà dins Casino, li suposà una nominació a l’Òscar (1995) a Sharon Stone, mentre ella feia Llop (una pel·lícula considerada sovint com a fallida amb Jack Nicholson).

     Però aquí, que tant parlam dels fracassos, hauríem de recordar la nostra habitual reflexió dominical: què és fracassar? és bo que et reconeguin la feina; és bo que et premiïn amb òscars o amb l’estatueta que sigui (i a la teva empresa ja te dic jo que no te’n donaran cap mai)… però, això ho és tot? Qui pot negar que algunes de les actrius que més admiram no han guanyat mai un Òscar?  Greta Garbo, Marlene Dietrich, Barbara Stanwyck, Glenn Close o Julianne Moore en són bons exemples, i, a pesar de tot, les continuarem admirant sempre. Deborah Kerr en té el rècord (6 nominacions); sort que, finalment, l’Acadèmia li’n donà un d’honorífic premiant tota la seva carrera.

     Tant de bo que amb na Pfeiffer no haguem d’esperar tant. Ha tengut una nominació a l’Òscar a millor actriu de repartiment (Les amistats perilloses) i dues a millor actriu principal: Per sobre de tot i Els fabulosos Baker Boys. Aquest paper de Susie Diamond, una cantant de jazz que encisà els germans que interpreten Jeff i Beau Bridges, ha estat el més reconegut per crítica i públic: per ell, guanyà el Globus d’Or (guardó per al qual ha estat nominada en 5 ocasions més) i els premis de les associacions de crítics cinematogràfics de Nova York, Los Angeles i Chicago.

     Potser que no es meresqués un òscar, però ningú no me negarà que no hi ha ningú, ningú, que canti així, damunt un piano. I me jug qualsevol cosa que, ara, als 53 anys ho fa igual de bé. Serà cosa de proposar-li. Igual que el paper de la seva vida: Michelle (53) fent de mare d’Scarlett (acaba de fer-ne 27). Ja sé que no és fàcil. Serà qüestió de convèncer-les.

TASSA I MITJA

• IB3 ràdio en directe •

dissabtes i diumenges dematí http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3.m3u

• IB3 ràdio a la carta •

http://ib3noticies.com/radioalacarta/

6 pensaments sobre “GRANS FRACASSOS DE LA HISTÒRIA • 36. Na Pfeiffer

  1. Certament, és un crack….
    Per a mi, a LadyHawk és on està més guapa, com a paper fet les amistats perilloses, i la millor pel·li, en conjunt, L’Edat de la Innocència. Una delícia d’Scorsese…

  2. Na Miquela té nom de medicament, si més no, experimental. Ens curaria molts de mals, segurament. Jo me propòs com a ratolí de proves. Crec que no seria l’únic. Ho imagines, Tomeu? Tu, un Baker boy. Jo, l’altre. I na Miquela, enmig…

    1. Ha, ha… Pfeiff..què? Sí que sembla un laboratori. Jo m’hi apunt però crec que tenim 2 problemes: 1) no sé tocar el piano (faré play-back) i 2) no crec que ella vulgui però… serà cosa de provar …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s