Evasió o victòria: la història reescrita

     Tal vegada Sylvester Stallone no tenia les qualitats d’Iker Casillas (cert i segur). Per ventura encaixar en una pel·lícula de ficció futbolistes com Pelé, Ardiles o Bobby Moore no va ser fàcil (no sé como aniria la cosa ara amb Iniesta, Messi o CR), però sempre he pensat que la crítica s’acarnissà massa amb el que, diuen, va ser el pitjor film de John Huston: Evasió o victòria (1981). Bono…, començar amb El falcó maltès, i continuar amb El tresor de Sierra Madre, La jungla d’asfalt o La reina d’Àfrica, pot predisposar l’espectador a esperar que tot quant toqui un realitzador amb aqueix talent aspirarà a ser una obra mestra. Per ço, en veure, de jovenet, aquella pel·lícula menor del gènere “alimentari” (els directors de cinema també paguen hipoteca), em vaig emocionar quan ens digueren que la seva història es basava vagament en fets reals. I tan vagament.

     L’interessant reportatge del Magazine del passat 5 d’agost commemorant el partit de la mort que fa 70 anys enfrontà presoners de guerra ucraïnesos amb pilots i soldats nazis ens recorda que la realitat és sempre molt més complexa que una ficció que ja havien contat diverses pel·lícules amb vocació més o menys documental. La polèmica estrena d’un film recent (que mostra els col·laboracionistes parlant en ucraïnès i la resistència expressant-se en rus) ha reobert les ferides de l’època soviètica provocades per les interferències entre llengua, política i esport; perdonau, volia dir futbol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s